Català/Llista de mots emprats en la composició de paraules
< Català
Mots catalans modifica
| paraula | ètim | significació | exemple | observacions |
|---|---|---|---|---|
| a- | prep. a | abaixar, aclarir; acostumar, apedaçar; allunyar, apropar |
forma verbs a partir d'adjectius, noms i adverbis | |
| adoba- | d'adobar | adobacadires, adobacalces, adobacamins | ||
| afaita- | d'afaitar | afaitagossos, afaitapagesos, afaitapobres | ||
| aferra- | d'aferrar | aferrapaper, aferra-roques, aferraveles | ||
| agafa- | d'agafar | agafamosques, agafa-sants, agafa-sopes | ||
| aguanta- | d'aguantar | aguantacortina, aguantaespelmes, aguantallibres | ||
| -agulla | d'agulla | contraagulla, guardaagulles, portaagulles | ||
| aire- | d'aire | aire-aire, airecel, aireferir-se, aireferit, aire-terra, enlaire (de en l'aire) | altres formes: -aire, -air-; hi ha un sufix homònim -aire; sin.:* aero- | |
| aixafa- | d'aixafar | aixafa-roques, aixafaterres, aixafaterrossos, xafamànegues | altres formes: xafa- | |
| ala- | d'ala | alabaix, ala-roig, hidroala | hidroala és sinònim d'hidròpter; sin.:* ptero- | |
| alça- | d'alçar | alçacavall, alçacoll, capalçar, sobrealçar | altres formes: -alçar | |
| -alemany(a) | altalemany, baixalemany | sin.:* germano- | ||
| alt- | d'alt | altaveu, altnavarrès, contralt, peralt | altres formes: alta-, -alt | |
| avant- | llatí ab ante, "abans" | anterioritat | avantbraç, avantcambra, avantprojecte | sin.:* ante-, encara que antesala i avantsala són sinònims |
| -badoc | de badar | -badocs | enganyabadocs, badabadoc | |
| baix(a)- | llatí bassus | -baix(a) | baixllatí, baixamar, altibaix | |
| -banc | germànic bank | banc, seient | caixabanc | |
| -banda | francès bande | multibanda | ||
| banya- | celta bannom | banyaalt | ||
| barba- | llatí barba, "pel de la barba" | barba; penjoll (botànica) | barbablanc, filabarba | |
| barra- | barraample, pal-barra | |||
| -barrat | de barra | quadribarrat | en femení dóna -barrada | |
| bat- | de batre | batifullar, batipal, batavent (de bat a vent), contrabatre | altres formes bate-, bati-, -batre | |
| bec- | llatí beccus | becgròs, becmoll | ||
| bell(a)- | llatí bellus | bellveure, belladona | ||
| be- | llatí bene | bé | bededéu, gairebé, malbé | bene-, bon-, Llista de mots grecs emprats en la composició de paraules|eu-; altres formes: -bé |
| besa- | de besar | besaculs, besamans | ||
| blanc- | del germànic comú blank, "brillant", "blanc" | blanc-i-blau, verd-i-blanc | sin.:* albi-, leuco- | |
| blau- | del germànic blau | blau | blaugrana, blanc-i-blau | la forma -blau en femení dóna -blava; altres formes: -blau |
| boca- | llatí vulgar bucca, "galta", "boca botida" | boca | bocatort, obreboques | Altres formes: -boques; sin.:* buco-, estomato- |
| -boira | antiboira, tocaboires | Altres formes: -boires. | ||
| bon- | llatí bonu | bonhome, bonaventura | eu- | |
| -bosc | origen incert | guardabosc, lligabosc, sotabosc | ||
| -bosses | de bossa | bossa | escurabosses, segabosses, tallabosses | |
| -botella | bibotella, destapabotelles | altres formes: -botelles | ||
| -botes | de bota | bota | cordabotes | |
| -botiga | rerebotiga | |||
| bou- | llatí bovis | bou | bouvaca, ofegabou | altres formes: -bou. |
| -braç | llatí brachium | avantbraç | ||
| brut- | del llatí vulgar *bruttus | brut | barbabrut, tapabruts | en femení dóna -bruta |
| en- | prep. en | empobrir, ennegrir; emboçar, enllustrar; endarrerir, endinsar |
actua com a-; davant b, m i p la n s'escriu m |
Mots grecs modifica
| tema principal | ètim | significat | variant | exemple | observacions |
| acro- | grec ákron, "cim, punta" | situat a dalt, a l'exterm | acr- | acràndria, acrofòbia, acròpoli | |
| -agog(a) | grec agogós, "conductor" | que porta | colagog, demagog, pedagog | ||
| agora- | grec agorá, "plaça pública, mercat" | espai públic on hi ha molta gent | agorafòbia | ||
| algo-1 | grec álgos | dolor | alge-, algi-1, algio-; -àlgia | algedònic, alginuresi, algofília, algòmetre; encefàlgia | com a sufix, indica la part del cos on hi ha dolor |
| al·lo- | grec állos, "altre" | emprat per denotar variació, alteració | al·l- | al·lèrgia, al·lòcton, al·lomorf | |
| amfi- | grec amphí | a tots dos costats, de dues maneres | amfibi, amfibologia, amfiteatre | ||
| anemo- | grec ánemos | vent | anemofòbia, anemògraf, anemòmetre | sin.:* eoli- | |
| anto- | grec ánthos | flor | antòfag, antofil·le, antogen | ||
| antropo- | grec ánthropos | ésser humà | antropologia, antropomorf, antropònim | ||
| apo- | grec apó | apartat de, destacat, independent, mancat de | apoastre, apòcope, apoenzim | ||
| -arca | grec árkho, "ser el primer", "manar" | cap, cabdill, governant | monarca | En algu8ns casos està aparellat amb el morfema -arquia, com per monarca/monarquia | |
| arque- | grec árkho, "ser el primer", "manar" | cap, cabdill, governant | arquebisbat, arquegoni | ||
| arqueo- | grec arkhaîos | antic, primitiu | arque- | arqueologia, arquencèfal | |
| hetero- | grec héteros | diferent | heter- | heterodox, heteromorf, heterosexual | ant.:* homo- |
| hidro- | grec hýdor | aigua | hidroavió, hidroelectricitat, hidroteràpia | sin.:* aqua- | |
| homo-1 | grec homós | el mateix, igual | homòfon, homolateral, homosexual | sin.:* iso-; ant.:* hetero- | |
| icosa- | grec eíkosi | vint | icosi- | icosàedre, icosàgon, icositetràedre | |
| ictio- | grec ikhthýs | peix | ictiofàgia, ictiòleg, ictiosaure | ||
| iso- | grec ísos | el mateix, igual | isòbara, isometria, isòtop | sin.:* homo- | |
| ornito- | grec órnis | ocell | ornitofauna, ornitologia, ornitorinc | sin.:* avi- |
Mots catalans amb aspecte de morfemes grecollatins modifica
Figuren aquí els mots que amb aparença de morfemes no existien en les seues respectives llengües d'origen i són en realitat paraules de formació recent. Solen ser apòcopes (com bici-'), formacions noves (com al·lergo-), d'extensions de sentit (com adapto-, aglutino-), majoritàriament són cultismes de poca productivitat, deriven d'un mot català i prenen aspecte de morfema a diferència dels mots catalans que conserven la seua morfologia (compareu besa- —de besar— i adapto —dadaptar—. Caldria incloure-hi també els mots llatins que, com a primer element del compost, prenen una -o o una -i finals que pròpiament no tenia el llatí, a banda d'altres adaptacions fonètiques (argil·loarenós, algícola, per exemple).
| tema principal | ètim | significat | variant | exemple | observacions |
| abdomino- | d'abdomen | abdomen | abdominàlgia, abdominogenital, abdominoscòpia | ||
| abrasi- | d'abrasió (llatí abrasio) | abrasió | abrasímetre | ||
| abrupti- | d'abrupte (llatí abruptus) | abrupte | abruptinervi | ||
| absorcio- | d'absorció (llatí absorptio) | absorció | absorciòmetre, absorciometria | ||
| accelero- | d'accelerar (llatí accelerare) | acceleració | accelerògraf, acceleròmetre | ||
| accento- | d'accent (llatí accentus) | accent | accentogen, accentologia | ||
| aceti- | apòcope d'acètic i acetil | acet-, aceto- ¹ | acetaldehid, acetímetre, acetofenona | ||
| aceto- ² | apòcope d'acetona | acetonèmia | |||
| acrido- | grec akrís, "llagosta" (insecte) + eídos, "forma" | relatiu als acrídids | acridòfag | ||
| acromato- | grec akhrómatos | sense color | acromat- | acromatòlisi, acromatòpsia, acromatosi | |
| acromio- | grec ákron, "punta" + ómos, "espatlla" | acromi (part de l'omòplat) | acromi- | acromiectomia, acromioclavicular, acromioplàstia | |
| adapto- | d'adaptar (llatí adaptare) | adaptació [de la retina] | adaptometria | ||
| -addicció | d'addicció (llatí addictio) | addicció | drogoaddicció, teleaddicció | ||
| -addicte | d'addicte (llatí addictus) | addicte | drogoaddicte, teleaddicte | en femení dóna -addicta | |
| aero- ² | llatí aer, "aire" | navegació aèria | aeròdrom, aeroplà, aeroport | ||
| agamo- | a- ³ i gamo- | agàmia | agamocàrpia, agamogènesi, agamospèrmia | ||
| agito- | d'agitar (llat. agitare) | agitar | agitofàsia, agitografia | ||
| aglutino- | d'aglutinar (llat. agglutinare, "enganxar, adherir") | aglutinació [sanguínia] | aglutin- | aglutinina, aglutinogen | |
| agrono- | apòcope d'agronomia | agronomia | agronometria | ||
| aldo- | apòcope d'aldehid | ald- | aldoàcid, aldol, aldosterona | ||
| alfa- | grec álpha, primera lletra de l'alfabet grec | alfabet | alfafonètic, alfanumèric | ||
| algo-² | llatí alga | alga | algi-² | algícola, algòleg, algologia | sin.:* fico- |
| aliado- | d'aliat (llatí alligatus, a través del francès allié) | referent als aliats | aliadòfil | ||
| al·lergo- | grec állos, "altre" + érgon, "treball" | al·lèrgia | al·lerg- | al·lergen, al·lergogen, al·lergòleg | per haplologia al·lergogen esdevé al·lergen |
| al·lucino- | dal·lucinar (llatí hallucinari) | al·lucinació | al·lucin- | al·lucinogen, al·lucinosi | |
| aritmo- | grec arithmós, "nombre" | càlcul aritmètic | aritmògraf | ||
| arxivo- | d'arxiu (llatí archivum < grec arkheîon "residència dels magistrats", "arxiu") | arxiu | arxivologia | ||
| astigmato- | apòcope d'astigmatisme | astigmatómetre | |||
| auto-² | apòcope d'automòbil | automòbil | autocine, autoescola | ||
| bici- | apòcope de bicicleta < llatí bi, "dos" + grec kyklos, "roda" | bicicròs, bicitaxi, bicitrineu | |||
| bioceno- | apòcope de bicenosi < grec bíos i koinós | biocenosi | biocenòleg | ||
| bioritmo- | de bioritme | bioritme | bioritmologia | ||
| bono- DFP | de bo < llatí bonus | títol de crèdit o d'aval | bonotaxi, bonobus, bonotren | ||
| boro- | de bor | bor | boroglicerina | ||
| homo-² | apòcope d'homosexual | de l'àmbit de l'homosexualitat | homoeròtic, homofòbia |
Mots d'altres llengües o d'origen incert modifica
| tema principal | ètim | significat | variant | exemple | observacions |
| alcohol- | àrab vulgar al-kuhul | alcohol | alcoholi-, alcoholo-; -alcohol | alcoholèmia, alcoholímetre, alcoholoteràpia; bioalcohol | |
| alumino- | anglès aluminium | alumini | alumin- | aluminífer, aluminosi, aluminotèrmia | |
| -americà | d'Amèrica | americà | afroamericà, nord-americà, sud-americà | en femení dóna -americana | |
| assirio- | d'Assiria | Assiri | assiriobabilònic, assiriologia | ||
| atlanto-1 | d'Atlàntida | Oceà Atlàntic | atlantopacífic | És homónim d'atlanto- | |
| atlanto-2 | d'Atles | [Os] atles | atlantooccipital | És homónim d'atlanto- | |
| atto- | danès atten, "divuit" | múltiple de 10-18 | attociència | ||
| atzuro- | probablement de l'àrab *lazurd | blau | atzuròfil | ||
| austro-2 | antic alt alemany ôstarrîhhi, avui Österreich, "Regne Oriental", "Austria" | austríac | austrohongarès | És homònim d'austro-1 | |
| -avió | francés avion < llatí avis | avió | -avions | giroavió, hidroavió, portaavions | |
| -bar1 | anglès bar, "barra" | bar | snack-bar | baro-) | |
| balto- | bàltic | baltoeslau | |||
| bismuto- | de l'alemany Wismut a través del llatí científic bismut(h)um | bismut | bismutomania | ||
| -bol 2 DFP | anglès ball, "pilota", "baló" | basquetbol, corfbol, handbol, futbol/fútbol | -bol | ||
| -brú | germ. fràncic *brun | bru | -bruna | carabrú | en femeí dóna -bruna |
- * La marca sin. ("sinònim") és emprada per indicar altres morfemes amb significat similar, en alguns casos tenen el mateix significat i el fet que s'utilitze l'un o l'altre depèn dels altres elements que entren en composició, el més freqüent és la coexistència de morfemes creats a partir de mots llatins amb morfemes creats a partir de mots grecs per poder donar un aspecte homogeni al mot resultant. Per exemple en "'dendrologia'" (dendro, "arbre"; logia, "ciència") s'utilitzen dos components d'origen grec enfront a arboricultura (arbori, "arbre"; cultura "cultiu") on ambdós elements són d'origen llatí i en tots dos casos es necessitava un morfema per a arbre que anava a entrar en composició amb morfemes de distint origen.
Quan es barregen dos o més elements de distinta procedència es parla d'híbrids, com és el cas d'ansiolític i radiografia (prefix llatí + arrel grega), o aconfessional i televisió (prefix grec + arrel llatina).
En alguns casos hi ha un doblet a causa d'una variant (anxio-, ansio-) o d'una especificació del morfema (aci-, acu-, aciculi- i
aculeï-). - * Els antònims duen la marca ant.
- DFP indica que està recollit al Diccionari de Formacions de Paraules)
Bibliografia modifica
- Lluís López del Castillo: Diccionari de formació de paraules, Edicions 62 – ISBN: 84-297-5103-3.
- Llistat català de formants cultes - Taula panllatina de formants cultes - Realiter
- M. T. Cabré, M. Lorente, C. Tebé (editors), Taula de formants cultes - IULA - Universitat Pompeu Fabra - Barcelona - 1997. ISBN: 84-477-0620-6
- M. T. Cabré, G. Rigau, Lexicologia i semàntica, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1986, ISBN: 8485194-71-3
- Carles Duarte, Àlex Alsina, Gramàtica històrica del català. III, Curial, Barcelona, 1986, ISBN: 84-7256-273-4
- Lluïsa Gràcia, "Formació de mots: composició", Joan Solà et alii (dir.), Gramàtica del català contemporani. I, Ed. Empúries, Barcelona, 2002, p.777-829. ISBN: 84-7596-907-0