Mètode cooperatiu a l'escola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m MÈTODES COOPERATIUS A L'ESCOLA mogut a Mètode cooperatiu a l'escola
m Robot: Reemplazo automático de texto (-Veure també +Vegeu també, -= Veure també +=Vegeu també, - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al
Línia 2:
'''Mètodes cooperatius'''
 
Els mètodes d’aprenentatge cooperatiu tenen en comú la idea de quequè els alumnes '''treballen junts per aprendre''' i són responsables no només del seu propi aprenentatge sinó també de l’aprenentatge dels altres. Es tracta d’aprendre alguna cosa com a equip.
En aquests mètodes es contemplen tres idees fonamentals:
Línia 8:
* S’obtenen '''recompenses grupals''', sense cap tipus de competició. Pot haver-hi uns quants grups que aconsegueixin molt bons resultats, i pot ser que cap grup obtingui recompensa.
* És important la '''responsabilitat individual''': l’èxit de l’equip depèn de l’aprenentatge individual de tots els membres d’aquest. Per això els membres de l’equip s’han d’ensenyar uns als altres i han de comprovar que tots els membres de l’equip podran contestar correctament un qüestionari individual, per exemple o alguna altra prova d’avaluació.
* Tots els alumnes tenen '''igualtat d’oportunitats d’èxit'''. Quan un alumne millora la seva actuació anterior, contribueix a l’èxit del grup, per la qual cosa tots els alumnes independentment del seu rendiment (alt, baix o mitjà), han d’intentar necessàriament realitzar la seva tasca el millor que puguin i es fa una valoració de l’actuació de tots els components de l’equip. No s’estableixen comparacions entre uns alumnes i uns altres per tal d’obtenir una bona valoració, sinó que es valora la millora de les actuacions de cadascú en relació amb les actuacions anteriors. Després esse sumem les puntuacions de l’equip.
 
'''Descripció d’alguns mètodes'''
Línia 39:
Els mètodes cooperatius no solen tenir efectes negatius sobre el rendiment i és evident que sí afavoreixen la socialització. S’ha comprovat amb estudis duts a terme que es beneficien en la mateixa mesura tot tipus de nens, ja siguin de rendiment alt, baix o mitjà, respecte a nens de grups control de rendiment alt, baix o mitjà.
S’ha detectat repetidament mitjançant estudis sobre aprenentatge cooperatiu a l’aula que els nens expressen una major acceptació dels companys de classe en general que als grups control. Aquest fet és especialment important quan es tracta de nens de diferents ètnies. També els nens amb deficiències tenen una major acceptació, estan més integrats, a les classes que utilitzen mètodes cooperatius, que als grups control, com demostren diferents investigacions realitzades.
S’ha pogut observar per altre banda, que els alumnes de classes que fan servir mètodes cooperatius tenen una major autoestima que els alumnes de classes tradicionals. Aquests sentiments més positius sobre si mateixos i les millores en l’autoconcepte dels nens, que han pogut constatar els investigadors venen recolzades per les interaccions que es donen a l’aula entre els alumnes que fa que esse sentin acceptats i acceptin els companys, es desmunten estereotips i prejudicis i es perceben a sí mateixos com més eficaços (de fet ho són quan treballen junts).
A més a més dels efectes sobre el rendiment, les relacions intergrupals positives, la major acceptació de nens d’integració i l’autoestima s’ha pogut observar una major autonomia personal, i una major quantitat d’hores dedicades al treball escolar i els nens expressen que els agrada l’escola.
Per aconseguir que el treball cooperatiu sigui eficaç, és a dir aconseguir que els estudiants treballin junts i en treguin el màxim profit a nivell individual i grupal es necessita una bona planificació per part del mestre que ha de comptar amb habilitats i coneixement dels efectes de la dinàmica de grup.