Terrassa, capital del modernisme industrial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «La ruta a través dels principals edificis representatius del modernisme industrial a Terrassa comença al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalun…».
 
Cap resum de modificació
Línia 3:
Al web municipal (www.terrassa.cat) i l’espai web de turisme (www.visitaterrassa.cat) es pot trobar més informació sobre l’oferta turística terrassenca. També es poden obtenir guies gratuïtes o adquirir diverses publicacions a l’espai TurismeTerrassa, situat a l’atri de l’Ajuntament.
 
'''Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya'''
L’arquitecte Lluís Muncunill (l’obra del qual és un dels elements centrals del catàleg modernista terrassenc) va construïr aquest vapor el 1907 per encàrrec de la societat Aymerich, Amat i Jover, creada per tres industrials terrassencs.
 
Línia 14:
L´edifici està considerat un dels millors exemples del modernisme industrial català i una de les més belles fàbriques d’Europa.
 
'''Mercat de la Independència'''
L´any 1896 l´Ajuntament decideix la construcció d´un mercat cobert que ocuparà els terrenys de l´antic edifici de l´Hospital de Sant Llàtzer al Raval de Montserrat/ Rambla. El Mercat de la Independència s´inaugura el 14 de novembre de 1908. El nom d´aquest nou mercat prové de la commemoració del centenari de l´inici de la Guerra de la Independència.
Es tracta d´un edifici innovador amb estructura de ferro que esdevé la construcció amb estructura metàl•lica, més gran de la ciutat i un interessant exponent de l´arquitectura modernista local. El mercat presenta planta triangular, constituïda per tres naus obertes en forma de ventall, a la confluència de les quals es construeix una lluerna central.
El mercat és destinat a la venda de productes i articles d´alimentació de tot tipus.
 
'''Confiteria Vídua Carné-Farmàcia Albiñana'''
Edifici format per planta baixa i pis. Els baixos foren destinats en orígen a confiteria i el pis superior com habitatge familiar.
 
Línia 25:
Destaquen també els treballs de forja del balcó i jardineres del primer pis. I, a l´interior diferents elements de mobiliari original, pintures i ceràmica vidriada.
Des de l´any 1934 i fins a l´actualitat l´edifici es destina a farmàcia.
 
'''Casa Joaquim Freixa'''
És una de les primeres obres de l’arquitecte Lluís Muncunill a Terrassa. En aquesta construcció fa servir l’estil neogòtic de la seva primera etapa, que utilitzà en molt poques ocasions per a habitatges, però sí en edificis de caràcter públic. L’edifici consta de planta baixa a l’anglesa, però l’arquitecte hi introdueix com a novetat una planta semisubterrània. Hi desta- quen els treballs de ferro forjat de les baranes exteriors. Actualment és la seu d’un local comercial.
 
'''Societat General d’Electricitat (restaurant Viena)'''
El 1884 es posa en marxa al carrer de la Font Vella, 18 una centraleta d´energia elèctrica des d´on se subministra corrent a alguns comerços. La primera central productora d´energia s´instal•la al carrer Cremat, 27-29 amb sortida al carrer de la Vila Nova. Posteriorment es compren els terrenys de l´antic Vapor Busquets per a construïr un nou edifici que s´encarrega a l´arquitecte modernista Lluís Muncunill i s´inaugura el 1908, la Societat General d´Electricitat.
 
Linha 35 ⟶ 36:
Des de l´any 2002 l´edifici és un establiment de restauració, que ha conservat l´estructura original de Muncunill i, al soterrani, l´antiga carbonera del Vapor.
 
'''Ajuntament de Terrassa'''
L´edifici és d´estil neogòtic i consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta portalada amb tres arcs apuntats per accedir a l´atri. El pis principal té cinc finestres apuntades amb guardapols i un balcó format per claustres. Al pis superior quatre finestres i, el coronament de l´edifici amb pinacles, el central, més ample i amb rellotge al centre.
 
De l´interior de l´edifici destaca el Saló de Plens, també dissenyat per Muncunill i la Galeria de Terrassencs Il•lustres, així com l´escala monumental neogòtica d´accés al primer pis i el despatx de l’Alcaldia.
 
Projecte de l´arquitecte modernista Lluís Muncunill. L´arquitecte dirigí les obres fins l´any 1903 en que el substituí Antoni Pascual i Carretero que acabà el segon pis. No va ser fins el 1986 que s´acabà la façana segons el projecte original.
 
A l’atri de l’Ajuntament es troba l’Oficina de Turisme.
 
'''Antic Institut Industrial'''
Edifici construït inicialment com a Casa de la Vila de Terrassa, va mantenir aquesta funció fins a l’any 1898. Conserva a la façana principal, com a testimoni del seu primer ús, dos relleus que reprodueixen les torres de l’escut de la ciutat. L’Institut Industrial de Terrassa, fundat el 1873, va traslladar la seva seu a aquest edifici l’any 1898 i hi va dur a terme diverses reformes. La més important va afectar la decoració de la sala d’actes del primer pis. L’any 1901 Alexandre de Riquer hi pinta un plafó mural, que actualment està exposat a la Casa Alegre de Sagrera. El 1904 Joaquim Vancells finalitza la decoració amb altres plafons pintats i dissenya el mobiliari, els vitralls i els llums, que encara es conserven en aquesta sala. El mateix any Lluís Muncunill eleva un metre la façana i reforma la teulada.