Toki pona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
corregits alguns Intros.
Línia 12:
 
==Pronunciació==
 
Hi ha catorze lletres a l'alfabet de la Toki Pona: nou consonants ('''j k l m n p s t w'''), i cinc vocals ('''a e i o u''').
 
====Consonants====
Excepte la '''j''', totes les consonants es pronuncien com qualsevol persona parlant d'un idioma europeu espera. En una taula, exemplificant-ho amb paraules catalanes:
 
Excepte la '''j''', totes les consonants es pronuncien com qualsevol persona parlant d'un idioma europeu espera. En una taula, exemplificant-ho amb paraules catalanes.
 
{|
! Lletra
Linha 54 ⟶ 51:
 
====Vocals====
 
Les vocals de Toki Pona són com les vocals del català (tant li fa si són obertes o tancades), el castellà, l'italià o l'Esperanto. O sigui, les típiques '''a e i o u''' tancades. En una taula, amb exemples catalans:
 
{|
! Lletra
Linha 79 ⟶ 74:
 
===Pràctica===
 
Perquè puguis practicar la pronunciació, he fet una llista de paraules en Toki Pona. Baixa't la llista i practica dient cada paraula. Llavors, escolta el fitxer d'audio per comparar la teva pronunciació. Hi haurà una pausa de cinc segons entre cada paraula del fitxer d'audio. Bona sort!
 
* [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.txt Baixa't la llista de paraules]
* [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1a.mp3 Baixa't el fitxer d'àudio]
 
Perquè puguis practicar la comprensió auditiva, he fet un fitxer d'audio de mi mateix (''jan Pije'') tal com pronuncio dotze paraules diferents en Toki Pona. La teva feina és escoltar cada paraula, i llavors escriure-la. Una vegada ho hagis fet, obre el fitxer de text i comprova les teves respostes. Bona sort!
 
* [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.mp3 Baixa't el fitxer d'àudio]
* [http://www.geocities.com/tokipona/lesson/prac1b.txt Baixa't la llista de paraules]
Linha 94 ⟶ 86:
 
===Material Avançat===
 
Si ho has fet bé als exercicis de pràctica, llavors has après el material essencial que necessites saber fins ara. Tot i això, encara hi ha coses a aprendre. Si creus que la feina de pronunciació és prou difícil, et recomano que no estudiis el material que hi ha a partir d'ara; tot i això, aquesta informació és important per algú qui realment vol aprendre la Toki Pona, i per tant al final ho hauràs d'acabar llegint.
 
Si la lliçó de pronuncació no ha estat massa difícil, i vols aprendre més, continua llegint:
 
* Totes les paraules oficials de Toki Pona (que són les paraules com ''toki'' o ''pakala'' que es troben en el diccionari Toki Pona - anglès) mai s'escriuen amb cap majúscula . (Sí, fins i tot a començament de frase són totalment en minúscules).
* L'únic moment en què s'usen majúscules és amb les paraules no oficials, com els noms de persones, llocs o religions. Per exemple:
Linha 151 ⟶ 141:
 
====Verbs====
 
{|
| ''moku''
Linha 164 ⟶ 153:
 
====Paraules gramaticals====
 
{|
| ''li''
Linha 172 ⟶ 160:
 
===Lliçó===
 
====Frases amb ''mi'' o ''sina'' com a subjecte====
 
Bé, un dels principis que hauràs d'aprendre de Toki Pona és que no existeix cap forma del verb ''ser'' tal com el fem servir en català, ni en present ni en futur ni en passat. I també, al contrari que en català, estem obligats a escriure sempre el subjecte. Per exemple:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 191 ⟶ 176:
 
====L'ambigüitat de la Toki Pona====
 
Bé, ara ve un altre concepte que potser et sorprendrà. Has observat que vàries paraules del vocabulari tenen múltiples significats? Per exemple, ''suli'' pot voler dir ''llarg''... o ''gran''... o ''important''. Per ara, et deus preguntar, `Què està passant? Com pot una paraula tenir tants significats?' Bé, benvingut al món de Toki Pona! La veritat és que hi ha moltes paraules que són així en Toki Pona. Donat que la llengua té tan poc vocabulari i aquest és tan bàsic, l'ambigüitat és inevitable. Tot i això, aquesta poca precisió no és necessariament una mala cosa: Degut a ella, un parlant de Toki Pona està forçat a centrar-se en l'aspecte més bàsic i inalterat de les coses, en comptes de fixar-se en molts detallets.
 
Linha 197 ⟶ 181:
 
====El verb====
 
I ara estudiarem una altra cosa que segurament també et semblarà estranya. Observa aquests exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 212 ⟶ 194:
 
====La falta de temps verbal====
 
Els verbs en Toki Pona no tenen temps verbal.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 224 ⟶ 204:
 
====Frases sense ''mi'' o ''sina'' al subjecte====
 
Ja hem mirat les frases de ''mi'' o ''sina'', que són les més fàcils possibles en Toki Pona. Per frases que no fan servir ''mi'' o ''sina'' de subjecte, hi ha una menudesa que hauràs d'aprendre. No és massa complexe; simplement et caldrà pràctica per recordar-ne el seu ús. Observa com s'usa ''li'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 242 ⟶ 220:
 
===Pràctica===
 
A partir d'ara, a cada lliçó trobaràs exercicis de traducció com aquests. Al final d'aquest manual trobaràs les solucions de tots els exercicis vinents, per comprovar si els has fet bé o no.
 
Linha 251 ⟶ 228:
 
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
 
{|
|La gent és bona.
Linha 266 ⟶ 242:
 
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
 
{|
|''suno li suli.''
Linha 277 ⟶ 252:
 
==Complement directe==
 
===Vocabulari===
====Noms====
 
{|
| ''ilo''
Linha 303 ⟶ 276:
| alguna cosa, qualsevol cosa, cosa
|}
 
 
====Verbs====
Linha 331 ⟶ 303:
 
===Lliçó===
 
====Complements directes utilitzant ''e''====
 
A la tercera lliçó, <!-- Link? Ref? --> hem vist com les frases com ''mi moku'' podrien tenir dos grans significats: ''Estic menjant'' o ''Sóc menjar''. En aquestes situacions, ens hem de basar molt amb el contexte. Tot i això, hi ha una manera d'especificar que vols dir ''Estic menjant'' i no ''Soc menjar''. Observa:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 348 ⟶ 317:
 
A la tercera lliçó també hem discutit com ''sina pona'', com ''mi moku'' tenia dos possibles significats: ''Tu ets bo'' o bé ''Tu estàs arreglant''. Normalment, voldria dir ''Tu ets bo'' simplement perquè ningú diu ''Estic arreglant'' sense dir què és el que estan arreglant. Amb ''e'', ara pots especificar:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 361 ⟶ 329:
 
====Complements directes utilitzant ''e'' amb ''wile''====
 
Si et fa falta dir que vols fer alguna cosa, segueix aquest exemple:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 376 ⟶ 342:
 
====Frases compostes====
 
Hi ha dues maneres de fer una frase composta en Toki Pona; una manera comporta utilitzar ''li'', i l'altra comporta utilitzar ''e''. Donat que ja has estudiat totes dues paraules, ara mostrarem com utilitzar-les per fer frases compostes. Observa:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 385 ⟶ 349:
 
Aquesta podria ser traduïda com ''L'insecte mira i fa sexe''. Afegint ''li'' abans de cada verb, pots mostrar com el subjecte, que en aquest cas és ''pipi'', fa més d'una cosa.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 394 ⟶ 357:
 
Un altre tipus de frases compostes és usat quan hi ha vàris objectes directes del mateix verb, com al següent exemple:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 401 ⟶ 363:
 
Això diu ''Menjo/bec fruita i aigua''. ''e'' es fa servir vàries vegades perquè tant ''kili'' com ''telo'' són objectes directes, i per tant ''e'' les ha de precedir. Aquí hi ha un altre exemple:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 411 ⟶ 372:
 
===Pràctica===
 
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
 
{|
| Tinc una eina.
Linha 428 ⟶ 387:
<!-- pipi li wile moku e telo. -->
|}
 
Imagina't la última frase així: l'escarabat vol beure aigua.
 
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
 
{|
| ''mi lukin e ni.''
Linha 445 ⟶ 402:
 
==Adjectius, noms compostos i adverbis==
 
===Vocabulari===
 
{|
| ''ike''
Linha 486 ⟶ 441:
 
====Adjectius i noms compostos====
 
Com ja deus saber, la Toki Pona té un vocabulari molt mínim. Com menys paraules hi ha, és clar, més fàcil és aprendre. Però, conseqüentment, en la llengua moltes paraules no existeixen. Per exemple, no hi ha cap paraula que vulgui dir ''amic''. Tampoc hi ha paraules per ''soldat'', ''cotxe'', o ''sabata''. Per tant, sovint s'han de combinar vàries paraules per aconseguir el que necessita només una paraula en català. Per exemple, aquí hi ha com dir ''amic'' en Toki Pona:
 
Linha 500 ⟶ 454:
 
Apart dels adjectius com ''pona'', molts dels verbs es fan servir sovint com a adjectius:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 526 ⟶ 479:
 
Pots afegir més d'un adjectiu a un nom per aconseguir el significat desitjat:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 546 ⟶ 498:
 
Com hauràs vist, ''ni'' i ''mute'' són al final de la frase. Això passa quasi sempre. La raó per això és que les frases es construeixen tal com les vas dient, i els adjectius han de ser col·locats en un ordre lògic, organitzat. Per exemple, observa la diferència entre les següents dues frases:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 557 ⟶ 508:
 
Ara venen algunes combinacions d'adjectius fent servir paraules que ja has après i que són prou típiques. Intenta comprendre'n els significats literals:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 609 ⟶ 559:
 
====Possessius====
 
Per dir ''meu'' i ''teu'', es fan servir els pronoms utilitzant-los com qualsevol altre adjectiu:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 636 ⟶ 584:
 
====Adverbis====
 
Sé que ja hem explicat molts aspectes difícils en aquesta lliçó. Per sort, els adverbis en Toki Pona haurien de ser molt simples per tu, així que aguanta uns minuts més, i haurem acabat.
 
Pels adverbis en Toki pona, l'adverbi simplement segueix el verb que modifica. Per exemple:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 660 ⟶ 606:
 
===Pràctica===
 
Primer, a veure si pots llegir bé el següent poema. Saps totes les paraules i els conceptes, hauries de poder-lo entendre. Llavors, comprova la teva traducció per cada línia del poema. Aquí el tens:
 
<center>
''mi jo e kili.''
Linha 674 ⟶ 618:
 
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
 
{|
| El líder va beure aigua bruta.
Linha 691 ⟶ 634:
 
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
 
{|
| ''mi lukin sewi e tomo suli.''
Linha 704 ⟶ 646:
 
==Preposicions 1: ''lon'', ''kepeken'', i ''tawa''==
 
===Vocabulari===
 
{|
| ''kama''
Linha 737 ⟶ 677:
 
===Lliçó===
 
====lon====
 
''lon'', com ''tawa'' i ''kepeken'', poden ser usats tant com a verb com a preposició. Estudia aquests exemples:
 
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 753 ⟶ 689:
 
En el primer exemple, ''lon'' és el verb de la frase; en el segon, aquest és una preposició. Interessant, eh? Aquí tens més exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 768 ⟶ 703:
 
=====Utilitzar ''lon'' amb ''wile''=====
 
Degut a que ''lon'' pot ser utilitzat o com a preposició o com a verb, el significat de la frase pot ser una mica confús quan s'utilitza amb ''wile''. Per exemple:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 778 ⟶ 711:
 
La frase en Toki Pona té dues possibles traduccions. La primera traducció diu que el parlant desitja ser a casa. La segona traducció diu que el parlant vol fer alguna cosa (tot i que ell no diu què vol fer) en una casa. És millor dividir aquesta frase per evitar confusió:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 788 ⟶ 720:
 
=====Utilitzant ''lon'' com a verb d'acció=====
 
El que ara aprendràs és un detallet de poca importància, i que es fa servir rarament en Toki Pona. També farem servir una mica de vocabulari que encara no hem après. A menys que estiguis molt interessat, segurament hauries de saltar-te aquesta secció i llegir-la més tard si vols, ja que aquesta "feature" no és per res gaire important.
<!-- *** -->
 
... Així que encara ets aquí? Bé! Primer, hem d'ensenyar dues paraules de nou vocabulari: ''lape'' (''dormir, son'') i ''pini'' (''aturar, final''). Aquestes paraules s'ensenyaran amb pròximes lliçons, així que no fa falta que les memoritzis ara si no vols, però són necessaries pel que ara aprendràs. Amb aquest nou vocabulari, pots parlar sobre despertar algú:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 801 ⟶ 731:
 
Això és força fàcil. Però també pots expressar-ho utilitzant ''lon'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 815 ⟶ 744:
 
====''kepeken''====
 
Aquesta no és massa difícil. De fet és més fàcil que ''lon'' perquè es fa servir ''e'' després d'ella tal com has estat fent amb altres verbs.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 849 ⟶ 776:
====tawa====
=====Utilitzar ''tawa'' com a verb=====
 
Esperem que hagis entès ''lon'' bé, ja que ''tawa'' és similar. Igual que ''lon'', ''tawa'' no té una ''e'' després d'ella.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 876 ⟶ 801:
 
=====Utilitzar ''tawa'' per voler dir ''a/cap a''=====
 
Tal com he dit fa un moment, ''tawa'' es fa servir sovint com a preposició.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 892 ⟶ 815:
 
Aquest també és un bon moment per parlar sobre com dir que t'agraden certes coses. En Toki Pona, per dir que t'agrada alguna cosa, tenim un patró, i el patró fa servir ''tawa'' com a preposició:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 900 ⟶ 822:
 
I per dir que no t'agrada alguna cosa, canvia el ''pona'' per ''ike''.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 908 ⟶ 829:
 
Aquí hi ha altres exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 925 ⟶ 845:
 
Recorda que la ''e'' només pot venir després del verb de la frase. Toki Pona no fa servir clàusules. <!-- Com? --> Així, per exemple, si volguéssis dir ''Vull mirar el paisatge'', no podries dir-ho així: ''lukin e ma li pona tawa mi''. És millor separar-ho en dues frases:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 933 ⟶ 852:
 
Evidentment, podries escollir dir aquesta mateixa frase fent servir altres tècniques apreses en l'anterior capítol:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 941 ⟶ 859:
 
=====Utilitzar ''tawa'' per voler dir ''per a''=====
 
Bé, ''tawa'' vol dir essencialment ''anar a'' o simplement ''a/cap a'', no? No exactament. També pot voler dir ''per a'', com en aquesta frase:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 954 ⟶ 870:
 
=====Utilitzar ''tawa'' com a adjectiu=====
 
Ja saps com algunes paraules en Toki Pona poden ser utilitzades com a noms, verbs, o adjectius, depenent del context. Bé, ''tawa'' igual. ''tawa'' es fa servir com a adjectiu per fer la frase que utilitzem per ''cotxe''.
 
Linha 970 ⟶ 885:
 
=====Ambigüitat de ''tawa''=====
 
Vull que pensis una mica sobre la següent frase abans de continuar. Mira si pots trobar-hi diferents significats:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 981 ⟶ 894:
 
=====''tawa'' com a verb d'acció=====
 
Només hi ha una cosa més per aprendre sobre ''tawa'' (Uf!). Recordes com he dit que ''tawa'' no té una ''e'' després d'ell perquè no es fa res a cap objecte? Bé, això és cert, però ''tawa'' pot tenir objectes, com aquests:
 
Linha 996 ⟶ 908:
 
====''kama''====
 
Ja hem parlat una mica d'aquesta paraula, però és força freqüent, i per tant ens l'hem de mirar de més a prop.
 
Primer, es fa servir amb ''tawa'', així:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.008 ⟶ 918:
 
També es pot fer servir com a verb d'acció. Significa ''causar'' o ''ocasionar'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.019 ⟶ 928:
 
També pot ser usat amb infinitius per a provocar un efecte ''progressiu''. Un dels infinitius utilitzats més comuns és ''jo'', així que ara mostrarem com funciona. Quan dius ''kama jo'', vol dir ''aconseguir, obtenir''.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.029 ⟶ 937:
 
===Pràctica===
 
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
 
{|
| He arreglat la llanterna utilitzant una eina petita.
Linha 1.052 ⟶ 958:
 
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
 
{|
| ''sina wile kama tawa tomo toki.''
Linha 1.067 ⟶ 972:
 
==Preposicions 2==
 
===Vocabulari===
 
====Noms, verbs i adjectius====
{|
Linha 1.098 ⟶ 1.001:
 
===Lliçó===
 
====''anpa'', ''insa'', ''monsi'', i ''sewi''====
 
Tot i que pots estar temptat a fer servir aquestes paraules com a preposicions, de fet són noms. Has d'acompanyar-les d'una preposició per a fer-les servir. Aquí hi ha uns quants exemples.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.122 ⟶ 1.022:
 
Ja que aquestes paraules no són preposicions, es poden fer servir per altres coses, com qualsevol altre nom/adjectiu/verb. Per exemple, ''monsi'' com a part del cos, pot significar ''esquena'' o ''cul''. I ''anpa'' com a verb pot ser:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.131 ⟶ 1.030:
 
====''sama'' i ''tan''====
 
L'ús d'aquestes paraules és bastant de sentit comú, però fa falta remarcar unes poques coses per assegurar-nos que tot queda clar.
 
=====''sama''=====
 
Aquesta paraula es pot fer servir de diferents maneres, però no crec que sigui massa difícil d'entendre. Anem a veure uns quants exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.153 ⟶ 1.049:
 
=====''tan''=====
 
Encara no puc explicar tot el que et cal saber sobre aquesta preposició. Però aquesta és la última preposició de Toki Pona, i per tant, com a mínim l'hem d'introduir aquí.
 
De nou, anem a veure un exemple:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.170 ⟶ 1.064:
 
====''poka''====
 
''poka'' és una paraula una mica estranya, ja que pot ser tant nom/adjectiu com preposició. Anem a veure cadascun d'aquests usos:
 
=====''poka'' com a nom/adjectiu=====
 
L'ús és el mateix que has vist abans amb ''anpa'', ''insa'', ''monsi'' i ''sewi''. Aquí hi ha alguns exemples:
 
Linha 1.190 ⟶ 1.082:
 
=====''poka'' com a preposició=====
 
Al contrari que ''anpa'' i la resta, ''poka'' es pot fer servir directament com a preposició. Aquestes dues frases tenen el mateix significat, però dit de diferent manera:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.203 ⟶ 1.093:
 
Així doncs, pots utilitzar ''poka'' tant com a nom/adjectiu com a preposició. Sempre pots escollir com dir-ho. Aquí hi ha un altre exemple:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.215 ⟶ 1.104:
 
===Pràctica===
 
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
 
{|
| El meu amic està al meu costat.
Linha 1.238 ⟶ 1.125:
 
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
 
{|
''poka mi li pakala.''
Linha 1.251 ⟶ 1.137:
 
==Negació - Preguntes de sí o no==
 
===Vocabulari===
 
{|
| ''ala''
Linha 1.282 ⟶ 1.166:
 
===Lliçó===
 
====Negació====
 
En català, fem un verb negatiu afegint ''no'' a davant del verb, com a la frase ''Nosaltres no parlem''. Contràriament, la Toki Pona posa la seva partícula negativa, ''ala'', després del verb.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.307 ⟶ 1.188:
 
''ala'' també pot ser utilitzada d'adjectiu:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.315 ⟶ 1.195:
 
No hi ha cap problema si s'afegeix ''ala'' després del verb (que en la frase anterior és ''toki''), i de fet és la manera més normal de parlar. Tot i això, tens la opció de utilitzar ''ala'' després dels noms, i per això ho volia remarcar. En cas que ho facis, però, recorda de no utilitzar-lo amb ''ijo'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.329 ⟶ 1.208:
 
====''ale'' i ''ali''====
 
Pot semblar estrany introduir les paraules per voler dir ''tot'' en una lliçó sobre negació. Però tot i aquestes diferències de significat, ''ala'' i ''ale/ali'' com adjectius es fan servir igual.
 
Linha 1.335 ⟶ 1.213:
 
Així doncs, parlem una mica de com fer servir aquesta paraula. Fa un moment hem aprés com ''ala'' es podia fer servir com adjectiu. Per sort, ''ali'' s'utilitza igual:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.346 ⟶ 1.223:
 
També, com ''ala'', val més no utilitzar ''ijo'' i ''ali'' juntes:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.361 ⟶ 1.237:
 
====Preguntes de sí o no====
 
Per formular una pregunta que pugui ser resposta amb ''sí'' o ''no'', has de seguir un simple patró. Mira't com s'ha convertit aquesta frase en una pregunta:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.371 ⟶ 1.245:
 
Per fer preguntes com aquesta, s'ha de dir el verb, llavors ''ala'' i després repetir el verb. No és tan difícil, no? Només et farà falta una mica de pràctica per acostumar-t'hi. Aquí tens més exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.400 ⟶ 1.273:
 
=====Respondre=====
 
Respondre aquestes preguntes de sí o no és força fàcil. Si algú us demana ''sina wile ala wile moku?'' (''Vols menjar?''), pots respondre tan sí com no. Aquí tens com fer-ho:
 
Linha 1.413 ⟶ 1.285:
 
Si vols dir que sí, simplement repeteix el verb de la frase. Si vols dir que no, repeteix el verb i afegeix-li ''ala''. Aquí hi ha algunes preguntes i qüestions més:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.436 ⟶ 1.307:
 
====''tan'' (de nou)====
 
A la última lliçó has après com utilitzar ''tan'' com a preposició, però ara hem de veure com es fa servir com a nom.
 
Quan es fa servir com a nom, ''tan'' vol dir ''causa'' o ''raó''. És clar que pot ser de molta utilitat quan volem traduir una frase com ''No sé perquè''. Tot i això, s'ha de canviar una mica la frase:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.450 ⟶ 1.319:
 
===Pràctica===
 
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
 
{|
| És divertit? Sí.
Linha 1.471 ⟶ 1.338:
 
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
 
{|
| ''sina wile ala wile pali? wile ala.''
Linha 1.487 ⟶ 1.353:
 
==Gènere, paraules no oficials i ordres==
 
Abans ja has après les paraules ''toki'' i ''pona'', però ara les tornem a introduir perquè les utilitzarem diferent.
 
Linha 1.526 ⟶ 1.391:
 
La Toki Pona no té cap gènere gramatical, com la majoria de llengües occidentals. Algunes paraules de Toki Pona (com ara ''mama'') no et diuen de quin gènere és una persona, i per això fem servir ''mije'' i ''meli'' per distinguir-ho. Per exemple:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.542 ⟶ 1.406:
 
====Paraules no oficials====
 
Bé, potser al començament serà dur de pair, però això és una característica prou bona de la Toki Pona. Mira't el diccionari de Toki Pona un moment. Veuràs moltes paraules que ja saps: ''pona'', ''jaki'', ''suno'', i ''utala''. Però, com hauràs notat, no hi ha paraules pels noms de les nacions; tampoc hi ha cap paraula per religions, o fins i tot per a altres llengües. La raó de que aquestes paraules no siguin al diccionari és perquè són ''no oficials''. <!-- Enllaç al diccionari? --> Qualsevol paraula que no sigui al diccionari es considera no oficial.
 
Linha 1.548 ⟶ 1.411:
 
Doncs el cas és que aquestes paraules no oficials no es poden utilitzar mai soles. Sempre actuen d'adjectius, i per tant s'han d'utilitzar amb un nom. Per exemple, imagina't que vols dir ''Canadà està bé''. Degut a que ''Kanata'' és una paraula no oficial, actua d'adjectiu. I com que parlem de la nació de Canadà, hem de fer servir la paraula ''ma'' (la paraula Toki Pona per ''nació'' o ''país'') amb ''Kanata'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.555 ⟶ 1.417:
 
Clar? Les paraules no oficals s'utilitzen exactament igual que els altres adjectius que has utilitzat fins ara amb Toki Pona. Una traducció més literal de ''ma Kanata'' és ''La nació de Canadà''. Aquí hi ha més frases utilitzant noms de països:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.568 ⟶ 1.429:
|}
<!-- Recordar pona lukin -->
 
 
Recordes d'una lliçó anterior <!-- citar-la --> que ''ma tomo'' vol dir ''ciutat''? Quan es parla de noms de ciutats, diem ''ma tomo'' en comptes de només ''ma'', i llavors afegim el nom de la ciutat tal com hem afegit el de les nacions abans:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.579 ⟶ 1.438:
 
De nou, la paraula no oficial ''Lantan'' es fa servir d'adjectiu. Més exemples de noms de ciutats:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.605 ⟶ 1.463:
 
''Inli'' no ha canviat, tot i que la paraula en català per referir-nos bé al país bé a la llnegua canvia. Més exemples de llengües:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.619 ⟶ 1.476:
 
Si vols parlar sobre una persona que és d'algun lloc, simplement digues ''jan'' i afegeix-li la paraula no oficial, així:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.630 ⟶ 1.486:
 
Evidenment, també es poden fer servir altres paralues per descriure certs tipus de persones. Per exemple, pots fer servir ''mije'' i ''meli'', que has après fa uns minuts. A menys que tinguis una raó específica per la que dir si le persona és mascle o femella, per això, és millor fer servir ''jan''. De tota manera aquí tens exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.641 ⟶ 1.496:
 
Ara imagina't que vols parlar sobre algú utilitzant el seu nom. Per exemple, com fer-ho si vols dir "en Pere és bona persona"? Bé, és molt simple. Per dir el nom d'una persona en Toki Pona, només has de dir ''jan'' i després el nom:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.648 ⟶ 1.502:
 
És senzill, no? ''jan'' + nom. Igual que els noms dels països, sovint s'adapta el nom de la persona a la fonètica de Toki Pnoa. Aquí hi ha algunes frases que fan servir noms transformats a Toki Pona:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.666 ⟶ 1.519:
 
Per dir com et dius a la gent, hi ha dues maneres:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.679 ⟶ 1.531:
 
====Adreçant-se a gent, ordres, i interjeccions====
 
A vegades ens fa falta cridar l'atenció de la persona a qui ens volem adreçar, abans de parlar-li, com per exemple quan diem ''Albert, tens un escarabat a la samarreta''. Així és com s'hauria de dir:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.688 ⟶ 1.538:
 
Quan et vols adreçar a algú per fer-li saber alguna cosa, has de seguir el següent patró: ''jan (nom) o (resta de la frase)''. Per exemple:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.702 ⟶ 1.551:
 
Tot i que no és essencial, hauries de recordar fer servir la coma després de la ''o''. D'aquí a un minut sabràs perquè, quan aprenguis a donar ordres. La Toki Pona també té la paraula ''a'' que també es pot fer servir quan t'adreces a gent:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.715 ⟶ 1.563:
 
====Ordres====
 
Les ordres són molt simples en Toki Pona. Només has de dir la ''o'', seguida del que vols que faci la persona, així:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.734 ⟶ 1.580:
 
No està gens malament; hem après com adreçar-te a gent, i com donar ordres. Ara ajuntem aquests dos conceptes. Suposem que et vols adreçar a una persona i ordenar-li alguna cosa. Aquí tens com:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.742 ⟶ 1.587:
 
És el mateix que abans, però sense la coma. D'aquí la seva importància. Aquí tens més exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.753 ⟶ 1.597:
 
Aquesta estructura també es pot fer servir per fer frases com ''anem!''.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.767 ⟶ 1.610:
 
Explicaré les interjeccions en dos grups, així serà més senzill. El primer és:
 
* ''toki'' es sol fer servir per saludar, com un ''hola''.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.778 ⟶ 1.619:
| Hola, Lluís.
|}
 
* ''pona'' és el que dius quan alguna cosa va bé.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.786 ⟶ 1.625:
| Visca! Bé!
|}
 
* ''ike'' és el que dius quan passa alguna cosa dolenta.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.794 ⟶ 1.631:
| Oh no!
|}
 
* ''pakala'' essencialment representa tots els renecs.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.802 ⟶ 1.637:
| Òst-a p-ta! Mecàg-m D-u!
|}
 
* ''mu'' és pels sons que fan els animals.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.810 ⟶ 1.643:
| Meuuu. Bup bup. Oink oink. Muuu.
|}
 
 
El segon grup d'interjeccions són salutacions típiques. Aquí estan:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.839 ⟶ 1.670:
 
===Pràctica===
 
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
 
{|
| La Sussana està boja.
Linha 1.867 ⟶ 1.696:
 
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
 
{|
| ''mu.''
Linha 1.885 ⟶ 1.713:
 
==Preguntes utilitzant ''seme''==
 
===Vocabulari===
{|
Linha 1.906 ⟶ 1.733:
 
===Lliçó===
 
====Preguntes utiltzant ''seme''====
 
Bé... a la lliçó vuit hem parlat de com fer preguntes que es puguin respondre amb un ''sí'' o un ''no''. Però no hem parlat de com fer preguntes que requereixin respostes més complexes. Per exemple, si algú et demana ''Qui t'ha pegat?'', no pots simplement respondre ''sí'' o ''no''; no té sentit, ja que hauries de respondre el nom de qui t'ha pegat. Bé, per fer preguntes com aquestes en Toki Pona, hem d'utilitzar la paraula ''seme''.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.918 ⟶ 1.742:
 
Has entès com funciona? Aquí hi ha més exemples que utilitzen ''seme'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.935 ⟶ 1.758:
 
Bé, aquesta pròxima part potser serà una mica confusa al començament, així que per explicar-la faré servir coses que ja has après. Mira't aquesta frase durant un moment o dos:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.943 ⟶ 1.765:
 
Ara convertirem aquesta frase en una pregunta. En comptes de dir ''Estàs mirant un escarabat'', demanarem ''què estàs mirant?'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.951 ⟶ 1.772:
 
Fixa't, és temptador canviar tot l'ordre de la frase quan fas una pregunta com aquesta en català (el ''què'' se'n va cap al començament de la frase: ''què estàs mirant?''). Si proves de fer-ne una traducció directe, seria una cosa semblant a ''e seme lukin sina?'', però això és incomprensible en Toki Pona. Tant ''pipi'' com ''seme'' són noms, i l'ordre de la frase no canvia tant si és una frase com si és una pregunta. Aquí hi ha més exemples
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.966 ⟶ 1.786:
''seme'' també es pot fer servir com adjectiu. L'ordre de la frase tampoc
canvia, sigui la frase que sigui:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 1.991 ⟶ 1.810:
 
''seme'' també es fa servir per demanar ''perquè?''. Alhora, no oblidis que ''tan'' vol dir ''degut a''.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.002 ⟶ 1.820:
 
====Miscel·lània====
 
Bé, ara ja estàs cap a la meitat d'aquest curs de Toki Pona. Felicitats per haver arribat fins aquí! Amb l'excepció d'un o dos conceptes, ja coneixes totes les parts essencials de la Toki Pona. La majoria de les lliçons d'ara en endavant només seran per polir alguns detalls.
 
Linha 2.008 ⟶ 1.825:
 
=====''supa''=====
 
Si busques aquesta paraula al diccionari, et dirà que vol dir qualsevol superfície horitzontal. Tot i que es pot fer servir segons aquesta definició, pel seu ús actual essencialment vol dir una taula, una cadira, o un sofà. A més, els Tokiponencs fem servir ''supa lape'' (''superfície de dormir'') per dir ''llit''.
 
 
=====''suwi''=====
 
No hi ha cap dificultat en particular amb aquesta paraula. Com a adjectiu, vol dir ''dolç'' o ''maco''. Només recorda que ''maco'' no vol dir ''sexy'', ''atractiu'', o cap altra cosa per l'estil. Com a nom, ''suwi'' vol dir ''caramel'' o algun altre tipus de menjar dolç. Aquí hi ha uns quants exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.029 ⟶ 1.843:
 
=====''sin''=====
 
Aquesta paraula es fa servir quasi sempre com un adjectiu, i simplement vol dir ''un altre'' o ''més''. Aquí hi ha dos exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.042 ⟶ 1.854:
 
=====''olin''=====
 
Aquesta paraula es fa servir per dir amor. Tot i això, només es refereix a amor d'afecte, com estimar a la gent. No es pot fer servir amb coses com la música (''estimar la música''). En aquest cas, s'ha de fer servir l'estructura estudiada anteriorment:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.055 ⟶ 1.865:
 
===Pràctica===
 
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
 
{|
| Què vols fer?
Linha 2.082 ⟶ 1.890:
 
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
 
{|
| ''jan Ken o, mi olin e sina.''
Linha 2.099 ⟶ 1.906:
<!-- On vols anar? -->
|}
 
 
 
==''pi''==
 
===Vocabulari===
{|
Linha 2.120 ⟶ 1.924:
 
===Lliçó===
 
====''pi''====
 
Segurament aquesta paraula no t'agradarà. És probablement la paraula més mal utilitzada de la llengua, i personalment, en prou feines ho tolero. Ja m'agradaria que aquesta partícula es pogués treure de la Toki Pona, però és absolutament necessària degut a com s'ha construït la Toki Pona. Sigui com sigui, si quedes frustrat aprenent sobre aquesta partícula, relàxa't, fes-ho tant bé com puguis, i sàpigues que tens tot el meu suport.
 
Linha 2.128 ⟶ 1.930:
 
Ara, deus recordar de la lliçó cinc <!-- referència --> que ''tomo telo'' (''habitació d'aigua'') vol dir ''lavabo''. Hauries de recordar també que ''nasa'' vol dir ''boig'', ''estúpid'', i coses per l'estil. Mirem doncs ara aquesta frase:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.139 ⟶ 1.940:
 
Bé, suposo que estaràs d'acord amb mi quan dic que la frase no sona gens bé. Em fa pensar amb un lavabo estrany, amb tot de neons, llums i flaixos. Ara bé, el que volia dir aquesta persona és que havia anat a un bar. Tal com segurament recordes, ''telo nasa'' vol dir alcohol. Per tant, una ''tomo'' amb ''telo nasa'' és un bar. L'únic problema és que no pots ajuntar ''tomo'' i ''telo nasa'', ja que voldria dir ''lavabo boig'' tal com hem vist. La única manera d'arreglar aquest problema és fent servir ''pi'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.147 ⟶ 1.947:
 
El problema ja està solucionat. Així, com hem vist, ''pi'' es fa servir per separar un nom d'un altre nom que té un adjectiu. Si vols pensar-ho d'una manera més algebràica, de patró, aqui tens una manera de fer-ho:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.154 ⟶ 1.953:
 
Fixa't que hi ha d'haver un adjectiu per descriure el nom 2. Si no, ''pi'' no es fa servir, i obtens:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.161 ⟶ 1.959:
 
A més, si estàs familirialitzat amb notació esquemàtica (si no, salta't aquest paràgraf), aqui tens un model de l'exemple ''tomo (pi) telo nasa'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.169 ⟶ 1.966:
 
Ja està. Espero haver explicat ''pi'' perquè sigui fàcil d'entendre. Ara veurem molts exemples que fan servir ''pi''; però abans, t'has de familiralitzar amb algunes de les combinacions de noms que hem après. Moltes d'aquestes estaven a la lliçó cinc, <!-- referència --> si vols revisar-les. Però també pots veure una llarga llista de combinacions de noms [http://www.geocities.com/tokipona/learn/noun.html aquí], tot i que no està pas pensata per aquest curs, és en anglès, i encara no saps totes les paraules que s'hi fan servir. Sigui com sigui, anem ara als exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.200 ⟶ 1.996:
 
Bé, ara parlem dels possessius. Si vols dir ''casa meva'', dius ''tomo mi''. De manera semblant, ''casa teva'' és ''tomo sina''. Però si vols parlar d'una persona concreta que té la casa, has de fer servir ''pi'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.208 ⟶ 2.003:
 
Fixa't que no pots dir ''tomo Ape''. Això canviaria per complet el significat de la frase. Aquí tens més exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.231 ⟶ 2.025:
 
A més, si vols fer servir els pronoms plurals ''mi mute'' (''nosaltres'') o ''ona mute'' (''ells''), has de fer servir ''pi'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.244 ⟶ 2.037:
 
També fem servir ''pi'' per mostrar l'oposat d'algunes paraules:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.257 ⟶ 2.049:
 
=====Errors típics=====
 
Un error típic que em trobo és que la gent prova de fer servir ''pi'' per voler dir ''sobre/de'' (com en ''hem parlat d'alguna cosa''). Tot i que ''pi'' es pot fer servir d'aquesta manera, la majoria de gent el fa servir massa. Aquí hi ha una manera típica, però incorrecte, de fer servir ''pi'' per voler dir ''sobre/de'' en una frase, i llavors la manera correcte de dir-la:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.270 ⟶ 2.060:
 
El ''sobre'' és implícit a la frase. Aquí hi ha una altra frase que és correcte i en la que ''pi'' vol dir ''sobre/de'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.280 ⟶ 2.069:
 
Un altre error típic és que la gent simplement queda molt contenta amb el ''pi'', i el comencen a fer servir per tot. Per exemple, ja sabem que ''jan lawa'' vol dir ''líder''. Però després d'aprendre el ''pi'', hi ha gent que diu coses com ''jan pi lawa''. O, per dir ''pagès'' (que s'hauria de dir ''jan ma''), diuen ''jan pi ma''. No sé perquè hi ha aquest error; no ho entenc. Però, sigui com sigui, aquestes frases estan malament, perquè el segon nom no té cap adjectiu que el modifiqui. Recordes la petita fórmula?
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.289 ⟶ 2.077:
 
Un altre error que fa la gent és utilitzar ''pi'' quan haurien de dir ''tan'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.300 ⟶ 2.087:
 
====Miscel·lània====
 
Donat que aprendre ''pi'' ja és prou difícil per si sol, ens ho prendrem abm calma i només aprendrem una paraula a la lliçó d'avuí: ''kalama''.
 
Bé, ''kalama'' es fa servir per dir ''so'' o ''soroll'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.312 ⟶ 2.097:
 
''kalama'' es fa servir combinada amb la paraula ''musi'' per dir ''música'' o ''cançó'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.320 ⟶ 2.104:
 
Tal com ''jan'' precedeix els noms de persona, ''kalama musi'' precedeix els noms de cançons específiques:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.328 ⟶ 2.111:
 
I podem fer servir la paraula ''pi'' per parlar de música d'un cert grup o artista:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.337 ⟶ 2.119:
 
Finalment, ''kalama'' es pot fer servir com a verb:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.348 ⟶ 2.129:
 
=====Fent servir ''nasin'' per demanar ''com''=====
 
En aquesta lliçó em parlat de la paraula ''nasin'', i per això fa falta remarcar-ne una cosa. Fixa't en la frase:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.361 ⟶ 2.140:
 
===Pràctica===
 
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
 
{|
| El fill de l'Anna és divertit.
Linha 2.386 ⟶ 2.163:
 
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
 
{|
| ''kili pi jan Nuja li ike.''
Linha 2.407 ⟶ 2.183:
 
==Conjuncions, temperatura==
 
 
===Vocabulari===
 
{|
| ''ante''
Linha 2.442 ⟶ 2.215:
 
===Lliçó===
 
====''anu'', ''en'', i ''taso''====
 
Tot i que aquestes tres són totes les conjuncions de Toki Pona, es fan servir de manera diferent, i per això la millor manera d'explicar-les és d'una en una. Així doncs, endavant.
 
=====''anu''=====
 
Aquesta paraula es fa servir per fer preguntes quan s'ha d'escollor entre dues opcions diferents. Per exemple, arribes a casa i veus una persona que s'ha menjat totes les a galetes. Saps que la persona que se les ha menjat és o l'Anna o la Maria, però no saps segur qui ha estat. Ho has de demanar així:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.457 ⟶ 2.226:
 
De manera mig literal, aquesta frase diu ''L'Anna o la Maria s'han menjat les galestes?''. Si fem aquesta pregunta en el català del dia a dia, diríem alguna cosa com ''S'ha menjat les galetes l'Anna, o la Maria?''. Ja veus que no pots pas traduir directament del català a la Toki Pona, especialment si es fa servir ''anu''. Pensa diferent. Aquí tens més exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.474 ⟶ 2.242:
 
Saps com a vegades en català diem coses com: ''vindràs o què?'' Bé, ho podem fer igual en Toki Pona:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.489 ⟶ 2.256:
Aquesta és una altra manera de fer les preguntes amb resposta de sí o no. És qüestió de gustos fer servir aquesta manera, o l'apresa a la lliçó vuit. <!-- referència. -->
 
====={''en}''=====
 
Aquesta paraula simplement vol dir ''i''. Es fa servir per ajuntar dos noms al subjecte d'una frase:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.506 ⟶ 2.271:
|}
 
Fixa't que ''en'' no serveix per connectar dos complements directes. Per a això, fés servir la tècnica de la múltiple ''e'' que vas aprendre a la lliçó quatre. <!-- Referència -->
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.518 ⟶ 2.282:
 
També fixa't que ''en'' no es fa servir per connectar dues frases senceres, tot i que això es sol fer en català. Per fer això, fés servir la tècnica del múltiple ''li'' de la lliçó quatre <!-- Referència --> o trenca la frase en dues: ''Menjo fruita, i parlo en toki pona''
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.525 ⟶ 2.288:
 
''en'' també es pot fer servir amb ''pi'' si dues persones tenen alhora una cosa:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.536 ⟶ 2.298:
 
=====''taso''=====
 
''taso'' té dos usos: com adjectiu, i com a conjunció. Parlem del seu ús com a conjunció primer.
 
Bé, és molt simple. Si no entens els pròxims exemples, és perquè has oblidat altres conceptes; ''taso'' és fàcil d'entendre veient-ne l'ús.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.551 ⟶ 2.311:
 
La única cosa que has de recordar és començar una nova frase quan vulguis fer servir ''taso''. No ho ajuntis tot amb una coma! Això es pot fer en català, però no en Toki Pona.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.565 ⟶ 2.324:
 
Molt bé. Com he dit fa un minut o dos, ''taso'' també es pot fer servir com a adjectiu. Va després del nom, com tots els altres adjectius en Toki Pona.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.576 ⟶ 2.334:
 
I ja que pot usar-se com adjectiu, també es pot fer servir com a adverbi.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.589 ⟶ 2.346:
|}
 
====''kin''====
 
''kin'' vol dir ''també'', ''encara'', o ''i tant''. Per exemple:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.601 ⟶ 2.356:
| Oh! També jo vaig anar a Europa!
|}
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.610 ⟶ 2.364:
| No puc. Encara estic menjant.
|}
 
<!-- SEGUR? -->
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.623 ⟶ 2.375:
 
====Temperatura i ''pilin''====
 
Ara tornem a una paraula que ja has après a la lliçó sis, <!-- referència --> però que necessita més atenció. Alhora, aprendrem una cosa nova.
 
Bé, si ho has oblidat, ''seli'' vol dir ''calent'' o ''calor''. Podem fer servir aquesta paraula per parlar del temps. En aquesta lliçó, també has après que ''lete'' vol dir ''fred''. Podem fer servir aquestes paraules per descriure la temperatura:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.638 ⟶ 2.388:
 
També pots fer servir ''lili'' i ''mute'' per ser més específic.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.657 ⟶ 2.406:
 
Imagina't que agafes una destral i t'adones que el mànec és fred. Això és el que dius:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.665 ⟶ 2.413:
 
Aquesta estructura és com ''pona lukin''. ''pilin'' actua com a adverbi aquí. Una traducció estricta de la frase seria: ''Aquesta destral és tactement freda.'' Fixa't que ''pilin'' es fa servir per descriure la temperatura d'objectes específics, mentre que ''lon'' es fa servir per descriure la temperatura general de l'entorn. A més, igual que amb les frases de ''lon'', les frases de ''pilin'' poden fer servir ''mute'' i ''lili'' per intensificar les descripcions:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.678 ⟶ 2.425:
 
També es fa servir ''pilin'' per descriure com et sents:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.692 ⟶ 2.438:
 
També vol dir ''pensar'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.700 ⟶ 2.445:
 
Quan demanes a algú ''en què penses?'' en Toki Pona, ho fas així:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.708 ⟶ 2.452:
 
Tot i això, la resposta a la pregunta, ha de ser com la apresa en una lliçó anterior: <!-- referència. -->
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.720 ⟶ 2.463:
 
===Pràctica===
 
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
 
{|
| Vols venir o què?
Linha 2.742 ⟶ 2.483:
 
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
 
{|
| ''mi olin kin e sina.''
Linha 2.759 ⟶ 2.499:
 
==Colors==
 
 
===Vocabulari===
 
{|
| ''jelo''
Linha 2.787 ⟶ 2.524:
 
===Lliçó===
 
====Combinacions de color====
 
De ben segur algun cop a la vida has utilitzat llàpissos de colors. Quan tenies pocs llàpissos, podies aconseguir els colors que faltaven barrejant-los. Per exemple, barrejant blau i groc s'obtenies el color verd. Així, igual que un pintor, es descriuen els colors en Toki Pona: combinant-ne uns quants de bàsics.
 
Els colors actuen com a adjectius, així que van després del nom. Exemplificant, combinarem blau i vermell per parlar d'un vestit lila:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.807 ⟶ 2.541:
 
Utilitzant aquest mètode, es poden mesclar diferents colors per obtenir-ne molts de nous. Aquí tens una llista dels més comuns:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.826 ⟶ 2.559:
 
Recorda que els colors tot sols no segueixen cap patró lògic, així que els pots barrejar amb l'ordre que vulguis:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.842 ⟶ 2.574:
|}
 
=====Els colors amb ''pi''ç=====
 
Si has entès la combinació de colors, ja quasi saps tot el que cal per fer un ús pràctic dels colors en Toki Pona. Però si en tens ganes, podem parlar del seu aspecte més tècnic. Si et vols saltar aquest apartat, no passar res. El que aprendràs aquí es fa servir molt poc sovint. Però si ho vols aprendre igualment, continua llegint.
 
Imagina't que en comptes de tenir una peça d'un sol color, tens una peça de més de dos colors. Per exemple, la senyera. Està formada del color vermell i del groc. Però no pots pas ajuntar els dos colors com hem fet fins ara, perquè parlariem d'una bandera (''len lipu ma'') taronja (''jelo loje''). El que hem de fer és utilitzar ''en'' per separar esl dos colors, i llavors utilitzar ''pi'' mostrant que tot i que hi han dos colors, cada un d'ells parla de la bandera:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.855 ⟶ 2.585:
 
Ho has entès? Ara veiem què hauria passat si no haguéssis utilitzat ''pi'' aquí:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.865 ⟶ 2.594:
 
====''kule''====
 
Aquesta és molt fàcil d'entendre. ''kule'' té dos grans usos, i els explicaré d'un en un.
 
=====Ús de ''kule'' per demanar el color=====
 
Això no necessita pas gaire explicació, si has entès ''seme''.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.879 ⟶ 2.605:
 
=====''kule'' com a verb=====
 
''kule'' com a verb vol dir ''acolorir'' o ''pintar''. Per exemple:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.889 ⟶ 2.613:
 
====Miscel·lània====
 
La paraula per la secció miscel·lània d'avui és ''sitelen''. Com a nom vol dir ''dibuix'' o ''imatge''. Com a verb, vol dir ''dibuixar'' o ''escriure''.
 
''sitelen'' és més útil pels noms compostos que pots fer amb ell. ''sitelen tawa'' (''dibuix que es mou'') vol dir o bé una película o bé una sèrie de televisió. Aquí tens un parell d'exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.904 ⟶ 2.626:
 
''sitelen'' també es pot fer servir amb ''ma'' per voler dir mapa:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 2.913 ⟶ 2.634:
 
===Pràctica===
 
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
 
{|
| No veig la bossa blava.
Linha 2.936 ⟶ 2.655:
 
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
 
{|
| ''suno li jelo.''
Linha 2.949 ⟶ 2.667:
 
I ara prova de llegir aquest poema de Toki Pona. Fa servir expressions poètiques, però si has estudiat, podràs gaudir i apreciar aquest poema perquè ja hem explicat tots els conceptes i el vocabulari que s'hi fa servir. Aquí el tens:
 
<center>
''ma mi li pimeja.''
Linha 2.961 ⟶ 2.678:
 
==Éssers vius==
 
 
===Vocabulari===
 
{|
| ''akesi''
Linha 2.986 ⟶ 2.700:
 
No oblidis que ''pipi'' és qualsevol tipus d'insecte.
 
 
===Lliçó===
 
====Ambigüitat dels noms dels éssers vius====
 
Estic segur que a les alçades d'aquesta lliçó, ja hauràs vist que el vocabulari de Toki Pona és força inespecífic. Bé, el mateix passa amb els noms de plantes i animals. Farem una ullada ràpida sobre els diferents grups, i pel camí comentarem detalls específics de cada un.
 
=====''akesi''=====
 
''akesi'' inclou tots els rèptils i amfibis. Les serps, les granotes, i les tortuges són, per exemple, animals que s'anomenen ''akesi''.
 
Linha 3.005 ⟶ 2.715:
 
=====''kala''=====
 
''kala'' es fa servir per parlar de peixos i altres animals que viuen a l'aigua. Una sardina, un tauró, o fins i tot un cranc són anomenats amb ''kala''.
 
Linha 3.011 ⟶ 2.720:
 
=====''kasi''=====
 
''kasi'' es fa servir per parlar de totes les plantes o coses que siguin com plantes. ''kasi'' va des de l'arbre més gran fins al bolet més petit. També es fa servir per voler dir ''fulla''. Un matoll, un lliri, un xampinyó, o un noguer són exemples de ''kasi''.
 
Linha 3.023 ⟶ 2.731:
 
=====''pipi''=====
 
''pipi'' es fa servir per tot tipus d'insectes, incloent aranyes, formigues, escarabats i papallones. Un grill, una llagosta, o una marieta són exemples de ''pipi''.
 
=====''soweli''=====
 
''soweli'' es fa servir bàsicament per tot tipus de mamífers. Un lleó, una llebre, o fins i tot un koala són ''soweli''.
 
Si menges carn que ve d'un ''soweli'' (com vedella o porc), encara s'anomena ''soweli''. No hi ha una paraula diferent per carn; tot és el mateix:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.041 ⟶ 2.746:
 
=====''waso''=====
 
''waso'' inclou tots els ocells i animals voladors. Un ànec, un corb o un pardal són ''waso''.
 
Com ''soweli'', si menges carn que ve d'un ocell, encara s'ha d'anomenar ''waso''. Per exemple:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.055 ⟶ 2.758:
 
Aquesta paraula no és gens complicada, però m'agradaria mostrar alguns exemples per assegurar-me que l'entens. Es pot fer servir per dir que alguna cosa és morta:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.063 ⟶ 2.765:
 
Si vols dir que alguna cosa s'està morint, però encara no ha mort, fes servir ''kama moli''. ''kama'' dóna a ''moli'' un efecte de progressió, com hem vist a les frases ''kama jo'' (''obtenir'') i ''kama sona'' (''aprendre'').
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.071 ⟶ 2.772:
 
I si vols fer servir ''moli'' per parlar de matar a un altre:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.079 ⟶ 2.779:
 
===Pràctica===
 
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
 
{|
| Vull un gatet.
Linha 3.102 ⟶ 2.800:
 
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
 
{|
| ''mama ona li kepeken e kasi nasa.''
Linha 3.119 ⟶ 2.816:
 
==El cos==
 
 
===Vocabulari===
 
{|
| ''ko''
Linha 3.168 ⟶ 2.862:
 
===Parts del cos===
 
Totes les paraules del vocabulari es fan servir per donar nom a les parts del cos. Algunes d'aquestes paraules, però, tenen altres usos. A continuació hi ha una taula on hi ha la traducció de diferents parts del cos:
 
{|
| ''ull''
Linha 3.213 ⟶ 2.905:
 
''kute'' pot usar-se com a verb:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.232 ⟶ 2.923:
 
===Fluïds i deixalles corporals===
 
{|
| ''telo walo mije''
Linha 3.239 ⟶ 2.929:
| ''telo jelo''
| Això vol dir orina. De fet vol dir ''fluïd groc''. Aquí hi ha una frase típica utilitzant ''telo jelo'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.249 ⟶ 2.938:
| Això es refereix a la femta.
<!-- Ole paraula! -->
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.261 ⟶ 2.949:
 
===Pràctica===
 
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
 
{|
|Fes-me un petó.
Linha 3.270 ⟶ 2.956:
 
Això és una mica idiomàtic. Pensa en: Toca la meva boca utilitzant la teva boca.
 
{|
| He de pixar.
Linha 3.287 ⟶ 2.972:
 
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
 
{|
| ''a! telo sijelo loje li kama tan nena kute mi!''
Linha 3.307 ⟶ 2.991:
 
==Números==
 
 
===Vocabulari===
 
{|
| ''luka''
Linha 3.329 ⟶ 3.010:
 
===Lliçó===
 
====Ús infreqüent dels números====
 
Bé, abans de començar aquest a lliçó, vull advertir d'una cosa: el mètode que aprendràs per fer números grans s'ha d'evitar tant com sigui possible. Tot i que és possible dir números com 23 en Toki Pona, per res hauries d'especificar aquests números particulars a menys que sigui crucial.
 
Linha 3.337 ⟶ 3.016:
 
====Cardinals====
 
Bé, ja t'hauràs adonat que només hi ha tres números en Toki Pona: ''wan'' 1, ''tu'' 2 i ''luka''¡ 5.
 
Quan fa falta fer números més grans, els combinem. Bàsicament, els dius un darrera l'altre i vas sumant fins al número que vols. Per exemple:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.348 ⟶ 3.025:
 
Curiós, eh? Aquí tens més exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.361 ⟶ 3.037:
 
Els números s'afegeixen als noms com si fossin adjectius:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.370 ⟶ 3.045:
 
Tal com veus, pot ser molt confús palrar de números més grans que 14 o així. Per exemple, 25 seria ''luka luka luka luka luka''. O fins i tot encara pitjor... Imagina't traduïr la cançó ''100 ampolles de cervesa sobre la paret''. La Toki Pona simplement no està pensada per parlar de números grans. És una llengua simple. Si no pots suportar no poder parlar del número 523 en un idioma, llavors la Toki Pona no és per a tu. Potser t'agradaria més el llatí. En tot cas, la raó per la que ho menciono és que una vegada vaig veure en un fòrum de Toki Pona una persona que feia servir una versió horrible, vomitiva, de la Toki Pona per poder escriure números grans ràpidament. Bàsicament feia servir ''pi'' com a signe per multiplicar els números. Per exemple, ell escrivia 25 així:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.379 ⟶ 3.053:
 
====Utilitzar ''mute''. Mantenir els números.====
 
Bé, per tant és una mala idea utilitzar els números quan no els necessites en absolut. En canvi, utilitzem ''mute'' per qualsevol número més gran que dos:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.389 ⟶ 3.061:
 
Sí, de fet és força poc precís. ''mute'' en la frase anterior podria voler dir 3 o podria voler dir 3.000. Per sort, ''mute'' només és un adjectiu, i per tant li podem enganxar més adjectius al seu darrera. Això és el que hauries de dir si hi havia molta i molta gent:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.397 ⟶ 3.068:
 
Segurament, aquesta frase vol dir que venen més de mil persones. Ara imagina't que tens més de dues persones, però no gaires més. Posem-hi que quatre o cinc. Diries això:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.409 ⟶ 3.079:
 
Si has entès com funcionen els cardinals, els números ordinals només necessiten un petit pas més. Així traduiries la ''quarta persona'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.417 ⟶ 3.086:
 
Com he dit abans, si has entès els números cardinals, és fàcil perquè només has d'afegir ''pi nanpa'' entre el nom i el número. Aquí tens més exemples, si creus que et fan falta:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.430 ⟶ 3.098:
 
''wan'' es pot fer servir de verb. Vol dir ''unir''.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.438 ⟶ 3.105:
 
''tu'' com a verb vol dir ''dividir'' o ''partir''.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.446 ⟶ 3.112:
 
====Miscel·lània====
 
La paraula d'avui és ''weka''. Com a verb, vol dir ''eliminar'', ''desfer-se de'', etc.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.459 ⟶ 3.123:
 
''weka'' també es fa servir molt sovint com a adjectiu i com a adverbi.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.470 ⟶ 3.133:
 
També es pot fer servir com a equivalent de ''llunyà'' o ''distant''.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.481 ⟶ 3.143:
 
I afegeix ''ala'' per voler dir que alguna cosa està a prop:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.489 ⟶ 3.150:
 
===Pràctica===
 
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
 
{|
| Vaig veure tres ocells.
Linha 3.508 ⟶ 3.167:
 
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
 
{|
| ''mi weka e ijo tu ni.''
Linha 3.519 ⟶ 3.177:
<!-- Era lluny. -->
|}
 
 
==''la''==
 
===Vocabulari===
 
{|
| ''la''
Linha 3.545 ⟶ 3.200:
 
===Lliçó===
 
====''la''====
 
Per a la majoria de gent, aprendre com fer servir aquesta paraula és el concepte més difícil de tot l'idioma. Per sort, aquest és l'últim concepte que aprendràs en aquest curs!
 
Linha 3.553 ⟶ 3.206:
 
====''la'' precedit per una sola paraula====
 
Primer mirem-nos una frase normal, i després mirem a la mateixa frase amb un frase de ''la'' engangxada:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.568 ⟶ 3.219:
 
M'agradaria explicar de manera lògica perquè ''ken'', quan va abans del ''la'' vol dir ''potser''. Però no hi ha cap bona explicació. Si no ho entens, aquesta és una de les coses que hauràs d'acceptar i utilitzar-la tal qual. De tota manera aquí tens més exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.580 ⟶ 3.230:
| Potser puc anar a Amèrica.
|}
 
 
====El temps i ''la''====
 
Abans de que aprenem com fer servir ''tenpo'' amb ''la'', hem d'aprendre ''tenpo'' tot sol. ''tenpo'' és molt simple, de fet. Actua simplement com qualsevol altre nom. Aquí tens una llista pràctica de moltes de les frases típiques que es poden fer amb ''tenpo''.
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.626 ⟶ 3.273:
 
Ara, pots posar aquestes frasetes abans del ''la'' per dir quan una cosa ha passat:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.643 ⟶ 3.289:
 
També fem servir ''tenpo la'' per parlar de l'edat. Només per avisar-te, parlem de l'edat fent servir una expressió una mica idiomàtica. Aquí tens com demanar ''quants anys tens?'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.651 ⟶ 3.296:
 
Sí, sé que sembla una tonteria. Però això és essencialment el que has estat fent cada vegada que celebres un aniversari. Els aniversaris venen un cop cada any, i cada cop que tens un aniversari, has fet una volta més al sol. I d'aquí ve la frase. Per respondre-la i dir a algú quants anys tens, simplement canvia ''pi mute seme'' amb la teva edat:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.657 ⟶ 3.301:
| Quatre vegades he donat la volta al sol.
|}
 
 
====Expressant ''si''/''quan'' amb ''la''====
 
Fixa't en aquest exemple:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.670 ⟶ 3.311:
 
En català normal, ho traduiríem com ''si els meus pares moren, estaré trist''. Totes les frases ''la'' tenen el mateix ordre que l'exemple. Si vols fórmules i patrons, aquí tens una bona manera de representar-ho:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.678 ⟶ 3.318:
 
Si no ets gaire bo en patrons, t'ho explicaré una mica més. Quan dius en català una cosa com ''Si aprenc, sóc espavilat'', pots canviar-ho a Toki Pona així:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.685 ⟶ 3.324:
 
La paraula ''si'' (o ''quan'', depenent de la frase; tots dos volen dir bàsicament el mateix) es perd. La part de la frase que venia amb el ''si'' (que en l'exemple és la part ''Jo aprenc'') va abans del ''la''. La resta de la frase (la part ''sóc espavilat'') vé després del ''la''. Aquí tens més exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.704 ⟶ 3.342:
 
Com a última cosa que has d'aprendre en aquest curs, t'ensenyaré com fer el comparatiu i el superlatiu. Si et preguntes què és el comparatiu i el superlatiu, és bàsicament el que fas servir quan en català dius ''és més que'', ''és el més''. Aquí tens dos exemples en català, amb comparatiu o superlatiu en negreta:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.714 ⟶ 3.351:
Ara, per fer servir aquest concepte en Toki Pona, has de separar la teva idea en
dues frases separades. Així diries ''La Maria és millor que l'Alba.'':
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.723 ⟶ 3.359:
S'entén? Dius que una cosa és molt, mentre dius que l'altra és poc del mateix.
Aquí tens més exemples:
 
{| border=1
|+Exemple
Linha 3.735 ⟶ 3.370:
 
===Pràctica===
 
Prova de traduir aquestes frases del català a la Toki Pona:
 
{|
| Potser la Maria vindrà.
Linha 3.754 ⟶ 3.387:
 
Pensa: Quan hi ha calor, trec un fluïd de la meva pell
 
{|
| Obre la porta.
Linha 3.763 ⟶ 3.395:
 
I ara prova de canviar aquestes frases de la Toki Pona al català:
 
{|
| ''ken la jan lili li wile moku e telo.''
Linha 3.774 ⟶ 3.405:
 
==Conclusió (de ''jan Pije'')==
 
''mi sitelen e kama sona pi toki Inli tawa toki Kataluna. taso mi sitelen ala e ni. jan Pije sitelen e ni:''
 
Linha 3.788 ⟶ 3.418:
<dt>kasi pona
<dd> kasi suli en jan lili li jan pona. taso ali li ante. ni li toki pona.
 
<dt>jan ike Kin li pakala e tenpo pona Kolisu!
<dd> jan ike Kin li wile pakala e tenpo pona Kolisu. ona li ken ala ken pona e wile ike ni?
 
<dt>jan Lowe
<dd> jan Wansa li wile moli e kasi. taso jan Lowe li wile ala e ni.
 
<dt>soweli Kipa li lili. - tenpo suno pi jan moli
<dd> tenpo suno pi jan moli li pona tawa soweli Kipa.
 
</dl>
 
Linha 3.812 ⟶ 3.438:
<!-- *** Posar que el número de secció comenci al 3 -->
===Frases bàsiques===
 
{|
| La gent és bona.
Linha 3.842 ⟶ 3.467:
 
===Complement directe===
 
 
{|