Cooperativisme a Catalunya, federació farmacèutica/Cooperativisme a Espanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 16:
A Espanya, la cronologia de l'evolució del cooperativisme és la següent:
*1856: constitució de la primera Cooperativa a Espanya. 1870: aparició del Decret pel qual es reconeix la legalitat de les Cooperatives.
*1887: publicació de la Llei d'Associacions que contempla a les Cooperatives de Producció i Consum.
*1906: publicació de la Llei de Sindicats Agrícoles, gràcies a la qual es van constituir nombroses Cooperatives Agràries, ja que en ella se'ls reconeix avantatges de tipus fiscal i incentius de caràcter econòmic.
*1931: 1ª Llei de Cooperació.
*1942: Nova Llei de Cooperació.
*1971: Nou Reglament que desenvolupa la Llei de 1942 .
*1974: promulgació de la Llei General de Cooperatives.
*1978: En l'art. 129.2 de la Constitució Espanyola es redacta: “Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació de l'empresa i fomentaran, mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives...”.
*1982: Llei sobre Cooperatives d'Euskadi.
*1983: Llei de Cooperatives de Catalunya.
*1985: Llei de Cooperatives Andaluses. Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.
*1987: Llei General de Cooperatives. (Per a aquelles Societats Cooperatives d'àmbit superior a Andalusia. Exemple: Àrea ibèrica andalús-extremeña, hortofrutícola murcià-andalusa, etc.).
1989: Llei Foral de Cooperatives de Navarra▼
▲*1989: Llei Foral de Cooperatives de Navarra
Actualment, les cooperatives abasten pràcticament tots els sectors productius, des de l'agricultura passant per la indústria i la construcció fins a arribar als serveis. Ocupen un paper primordial en les realitats econòmiques estatals, regionals i locals. Responen a una demanda cada vegada més diferenciada. Des del punt de vista de l'ordenació del territori el cooperativisme contribueix al desenvolupament local i al del mitjà rural, mitjançant la seva industrialització i finançament de la població. Les cooperatives tenen un talent únic per a ensamblar els recursos humans i naturals d'un territori. Així mateix, el sector cooperatiu amb freqüència opera en la producció de serveis destinats a grups desfavorits -joves, dones i aturats de llarga durada- o en la prestació de serveis a la col•lectivitat amb especial valor social. En aquest sentit, combina avantatges del sector privat -control de costos, organització flexible, serveis personalitzats,…- amb els requisits ètics propis del servei públic. Obre noves perspectives a la cooperació entre el sector privat i el públic. Una de les principals característiques del sector d'iniciativa social és la de la seva joventut. Es tracta d'empreses molt recents com correspon a un sector en creixement. Si la mitjana d'antiguitat de les cooperatives de treball associat és de 11 anys, en el cas de les cooperatives d'iniciativa social en concret aquesta edat mitja és de tan sols 8 anys. Les cooperatives d'iniciativa social creades de 1990 des d'ara són el 70% del total, rondant el 40% les creades després de 1995.
| |||