Viquipèdia/La Viquipèdia a classe: diferència entre les revisions

 
=== Donar autonomia a l'alumne o al grup ===
GuiatGuia per l'equip pedagògic o el professor, el crial'alumne (i/o l'agrupael grup) aprèn amb el seu grup a superar certes etapes importants deen l'adquisició d'autonomia.
Guidé par l'équipe pédagogique ou l'enseignant, l'élève (et/ou le groupe) apprend avec son groupe certaines étapes importantes de l'autonomie.
# La interrogacióQüestionar i l'apropiacióapropiar-se de l'assumpte a tractar : l'alumne ha de comprendre el que el professor li demana, i ha d'adaptar-se a les regles "enciclopèdiques". Ha de «delimitar» el seu assumpte, és a dir en mesurar-ne l'abast i les seves relacions amb el context. DelsEls mètodes clàssics com el ''«Qqqocp QQQOCP»'' (''que qui? què ? quan ? on ? com ? per què ?'') poden ajudar a l'alumne i elal grup a estructurar una problemàtica i abalisara delimitar el seu camp de treball. L'alumne extreu de les paraules claus que li permetran amonestardeterminar i organitzar el seu treball i recercar millor els documents susceptiblesusceptibles de d'il·luminarlustrar-lo.
 
# La recercaCercar i la consulta de les fonts (documents creïblesfiables, verificables i adaptatsadequats a l'assumpte) serà la segona etapa. WikipédiaViquipèdia facilita la investigaciórecerca, però no impedeix, ni reemplaça una investigaciócerca ala Cdi,les en bibliotecabiblioteques, centraels centres multimèdia de recursos o a la voraconsulta a d'experts…;). Un documentalista pot ajudar l'alumne a interrogarexaminar millor i sintetitzar les seves fonts, sobretot sobrea internet. Un wikipédienviquipedista confirmatexperimentat pot explicar quins tipus de fontfonts seleccionar desprési conservar per a Wikipédiafer servir a Viquipèdia. L'alumne aprèn en aquest estadi a utilitzarfer servir les eines d'investigacióde cerca. Li cal encara desenvolupar el seu sentit crític per jerarquitzar i retenir la informació més pertinent.
Guiat per l'equip pedagògic o el professor, el cria (i/o l'agrupa) aprèn amb el seu grup certes etapes importants de l'autonomia.
* La selecció d'informació és una 3a etapa que requereix un treball més profund i una comprovació de la justesaadequació i credibilitatfiabilitat de les informacions (WikipédiaViquipèdia és cada vegada més vigilantestricte sobreen aquest puntaspecte).
# Le questionnement et l'appropriation du sujet à traiter : l’élève doit comprendre ce que l'enseignant lui demande, et s'adapter aux règles "encyclopédiques". Il doit « cerner » son sujet, c'est à dire en mesurer la portée et ses liens avec le contexte. Des méthodes classiques telles que le ''« QQQOCP »'' (''qui ? quoi ? quand ? où ? comment ? pourquoi ?'') peuvent aider l'élève et le groupe à structurer une problématique et baliser son champ de travail. L’élève dégage des mots clés qui lui permettront de chapitrer et organiser son travail et mieux rechercher les documents susceptible de l'éclairer.
Wikipédia (com a wikispecies o wikiversité)Viquipèdia no accepta més que continguts sourçésreferenciats o fàcilment verificables. Si una classe (o un grup d'estudiants) vol anar més lluny i per exemple fer una obra de creacióoriginal, poden - forta partir de la seva experiència sobrea wikipédiaViquipèdia - introduir-se en un projecte més creatiu amb altres eines collaboratifscol·laboratives (wikibookviquillibres, wikiversitéviquiversitat..) o utilitzarfer unservir el motorprogramari wiki per crear junts algunauna cosa de nounova (una novel·la, una obra teatral, unaun provaassaig, una pg.base de dades, una tesi collaborativecol·laborativa, et ceteraetcètera. ). Per aquestes raons, és una bona eina per a la « ''[http://fr.wikipedia.org/wiki/P% C3% A9dagogie_documentaire Pedagogia documental]'' » i l'autonomia de l'alumne i del seu grup.
 
L'alumne pot i ha d'aprendre a confrontar diferents fonts i fer emergir dissensusdissens i consens.
# La interrogació i l'apropiació de l'assumpte a tractar : l'alumne ha de comprendre el que el professor li demana, i adaptar-se a les regles "enciclopèdiques". Ha de «delimitar» el seu assumpte, és a dir en mesurar l'abast i les seves relacions amb el context. Dels mètodes clàssics com el ''«Qqqocp»'' (''que ? què ? quan ? on ? com ? per què ?'') poden ajudar l'alumne i el grup a estructurar una problemàtica i abalisar el seu camp de treball. L'alumne extreu de les paraules claus que li permetran amonestar i organitzar el seu treball i recercar millor els documents susceptible d'il·luminar-lo.
* La presa de notanotes, la síntesi i el référencement dereferenciar la informació. WikipédiaViquipèdia no accepta el plagi, i no és un lloc on abocar tota la informació exsitanteexistent. Una vegada l'alumnaalumne està en possessió dels documents pertinents, n'ha d'extreure la informació prenent i organitzant notes responent a les preguntesquestions formulades en la primera etapa d'interrogació de l'assumpte.
# La recherche et la consultation de sources (documents crédibles, vérifiables et adaptés au sujet) sera la seconde étape. Wikipédia facilite la recherche, mais n'empêche pas, ni ne remplace une recherche au CDI, en bibliothèque, centre multimédia de ressources ou auprès d'experts…). Un documentaliste peut aider l’élève à mieux interroger et synthétiser ses sources, notamment sur internet. Un wikipédien confirmé peut expliquer quels type de source sélectionner puis conserver pour Wikipédia. L'élève apprend à ce stade à utiliser les outils de recherche. Il lui faut encore développer son sens critique pour hiérarchiser et retenir l'information la plus pertinente.
* L'apropiació de les informacions / reescriptura / síntesi i organització o vulgarització de les informacions : A marxarpartir de les notes preses en l'etapa precedent, l'alumne construeix i organitza el seu saber. Se n'apropia reescrivint amb les seves pròpies paraules el que ha retingut de les seves fonts documentals... sempre per respondre a l'objectiu inicial (eventualment reorientat a la vista del contingut de la informació trobada).
 
* La restitució : L'alumne restitueix en aquesta etapa el seu saber. Sobre WikipédiaViquipèdia, a diferència d'undels deuredeures clàssicclàssics, ho fa també perquè altres en puguin disposar i millorar-lo llavorsho. Però aquest treball pot ser precedit o ser seguit d'una exposició oral, d'un deuretreball escrit, d'un plafópòster, d'una pàgina sobre un indret internetweb... citant més fàcilment les seves fonts (bibliografia..).
# La recerca i la consulta de fonts (documents creïbles, verificables i adaptats a l'assumpte) serà la segona etapa. Wikipédia facilita la investigació, però no impedeix, ni reemplaça una investigació al Cdi, en biblioteca, centra multimèdia de recursos o a la vora d'experts…;). Un documentalista pot ajudar l'alumne a interrogar millor i sintetitzar les seves fonts, sobretot sobre internet. Un wikipédien confirmat pot explicar quins tipus de font seleccionar després conservar per a Wikipédia. L'alumne aprèn en aquest estadi a utilitzar les eines d'investigació. Li cal encara desenvolupar el seu sentit crític per jerarquitzar i retenir la informació més pertinent.
Una vegada assimilat el mètode guanyat, ellaes potserpot aplicar de forma repetida i refinades perrefinada a altres assumptestemes.
* La sélection d’information est une 3ème étape qui nécessite un travail plus approfondi et une vérification de la justesse et crédibilité des informations (Wikipédia est de plus en plus vigilant sur ce point).
 
* La selecció d'informació és una 3a etapa que requereix un treball més profund i una comprovació de la justesa i credibilitat de les informacions (Wikipédia és cada vegada més vigilant sobre aquest punt).
Wikipédia (comme wikispecies ou wikiversité) n'accepte que des contenus sourçés ou facilement vérifiables. Si une classe (ou un groupe d'apprenants) veut aller plus loin et par exemple faire oeuvre de création, ils peuvent - fort de leur expérience sur wikipédia - s'engager dans un projet plus créatif avec d'autres outils collaboratifs (wikibook, wikiversité..) ou utiliser un moteur wiki pour créer ensemble quelque chose de nouveau (un roman, une pièce de théâtre, un essai, une bd, une thèse collaborative, etc. ). Pour ces raisons, c'est un bon outil pour la « ''[http://fr.wikipedia.org/wiki/P%C3%A9dagogie_documentaire Pédagogie documentaire]'' » et l'autonomie de l'élève et de son groupe.
 
Wikipédia (com a wikispecies o wikiversité) no accepta més que continguts sourçés o fàcilment verificables. Si una classe (o un grup d'estudiants) vol anar més lluny i per exemple fer obra de creació, poden - fort de la seva experiència sobre wikipédia - introduir-se en un projecte més creatiu amb altres eines collaboratifs (wikibook, wikiversité..) o utilitzar un motor wiki per crear junts alguna cosa de nou (una novel·la, una obra teatral, una prova, una pg., una tesi collaborative, et cetera. ). Per aquestes raons, és una bona eina per a la « ''[http://fr.wikipedia.org/wiki/P% C3% A9dagogie_documentaire Pedagogia documental]'' » i l'autonomia de l'alumne i del seu grup.
L'élève peut et doit apprendre à confronter différentes sources et faire émerger des dissensus et consensus.
 
L'alumne pot i ha d'aprendre a confrontar diferents fonts i fer emergir dissensus i consens.
* La prise de note, la synthèse et le référencement de l'information. Wikipédia n'accepte pas le plagiat, et n'est pas un lieu où déverser toute l'information exsitante. Une fois l’élève en possession des documents pertinents, il doit y prélever l’information en prenant et organisant des notes répondant aux questions posées dans la première étape de questionnement du sujet.
 
* La presa de nota, la síntesi i el référencement de la informació. Wikipédia no accepta el plagi, i no és un lloc on abocar tota la informació exsitante. Una vegada l'alumna en possessió dels documents pertinents, n'ha d'extreure la informació prenent i organitzant notes responent a les preguntes formulades en la primera etapa d'interrogació de l'assumpte.
* L’appropriation des informations / réécriture / synthèse et organisation ou vulgarisation des informations : À partir les notes prises dans l’étape précédente, l’élève construit et organise son savoir. Il se l'approprie en réécrivant avec ses propres mots ce qu’il a retenu de ses sources documentaires... toujours pour répondre à l'objectif initial (éventuellement réorienté au vu du contenu de l'information trouvée).
 
* L'apropiació de les informacions / reescriptura / síntesi i organització o vulgarització de les informacions : A marxar les notes preses en l'etapa precedent, l'alumne construeix i organitza el seu saber. Se n'apropia reescrivint amb les seves pròpies paraules el que ha retingut de les seves fonts documentals... sempre per respondre a l'objectiu inicial (eventualment reorientat a la vista del contingut de la informació trobada).
* La restitution : L'élève restitue à cette étape son savoir. Sur Wikipédia, à la différence d'un devoir classique, il le fait aussi pour que d'autres puissent en disposer et l'améliorer ensuite. Mais ce travail peut être précédé ou suivi d'un exposé oral, d’un devoir écrit, d’un panneau, d’une page sur un site internet... en citant plus facilement ses sources (bibliographie..).
 
* La restitució : L'alumne restitueix en aquesta etapa el seu saber. Sobre Wikipédia, a diferència d'un deure clàssic, ho fa també perquè altres en puguin disposar i millorar-lo llavors. Però aquest treball pot ser precedit o ser seguit d'una exposició oral, d'un deure escrit, d'un plafó, d'una pàgina sobre un indret internet... citant més fàcilment les seves fonts (bibliografia..).
Une fois la méthode acquise, elle peut-être répétée et affinées pour d'autres sujets.
 
Una vegada el mètode guanyat, ella potser repetida i refinades per a altres assumptes.
 
== Creences i expectatives del contribuent (alumne, estudiant fins i tot professor) ==
746

modificacions