Viquipèdia/La Viquipèdia a classe: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
Cap resum de modificació
Viquipèdia és una realitat de la societat d'avui en dia. Els estudiants de tots els nivells hi tenen accés i la fan servir. Alguns professors estan preocupats pel risc de que puguin trobar-hi material amb errors o que puguin copiar material pels seus treballs sense aprendre. La única forma d'afrontar aquest fenòmens és educar els joves a fer servir adequadament aquesta nova eina entenent els seus límits i les seves possibilitats. La idea d'aquesta part del llibre és tractar de crear un «kit de supervivència» per al professor que vulgui fer servir la Viquipèdia a classe; ja sigui en una dinàmica de pedagogia clàssica, ja sigui en pedagogia activa.
== Introducció ==
[[File:TriangleViquipèdiaPrdagogia.JPG|right|290px]]
 
* '''Capítol 1: [[/La Viquipèdia en l'ensenyament|La Viquipèdia en l'ensenyament]]'''
En aquest document, la noció d' « ''alumne'' » abasta tot els tipus d' « ''aprenents'' » que ja saben llegir i escriure. Inclouen els alumnes de les escole i instituts, i els estudiants de les universitats i escoles tècniques, però també els membres d'universitats de la 3a edat o del temps lliure, i per què no els autodidactes que volen aprendre amb altres, etcètera. Als nivells superiors, la distinció entre ensenyant i estudiant s'atenua, el segon sovint és aprenent del primer.
** [[/La Viquipèdia en l'ensenyament#Introducció|Introducció]]
** [[/La Viquipèdia en l'ensenyament#Requisits prevs|Requisits prevs]]
** [[/La Viquipèdia en l'ensenyament#Característiques de Viquipèdia des de el punt de vista pedagògic|Característiques de Viquipèdia des de el punt de vista pedagògic]]
*** [[/La Viquipèdia en l'ensenyament#Viquipèdia: una eina feta per i per als seus usuaris, que és útil comprendre millor i saber utilitzar bé|Viquipèdia: una eina feta per i per als seus usuaris, que és útil comprendre millor i saber utilitzar bé]]
*** [[/La Viquipèdia en l'ensenyament#Una eina basada en preocupacions pedagògiques|Una eina basada en preocupacions pedagògiques]]
** [[/La Viquipèdia en l'ensenyament#Maneres d'ensenyar i d'aprendre amb Viquipèdia|Maneres d'ensenyar i d'aprendre amb Viquipèdia]]
*** [[/La Viquipèdia en l'ensenyament#L'alumne-lector|L'alumne-lector]]
*** [[/La Viquipèdia en l'ensenyament#L'alumne lector i contribuent|L'alumne lector i contribuent]]
*** [[/La Viquipèdia en l'ensenyament#L'estudiant que estudia l'objecte «Viquipèdia»|L'estudiant que estudia l'objecte «Viquipèdia»]]
** [[/La Viquipèdia en l'ensenyament#Avantatges i interès de treballar amb Viquipèdia|Avantatges i interès de treballar amb Viquipèdia]]
 
* '''Capítol 2: [[/La Viquipèdia a classe/Impacte de Viquipèdia en el procés educatiu|Impacte de Viquipèdia en el procés educatiu]]'''
Per a tots aquests estudiants, Viquipèdia sembla poder ser un suport de models d'educació basats en la participació més activa dels individus en la seva pròpia formació, revalorant l'aprenentatge, no com a acumulació de saber i coneixement, sinó com a factor de ''«progrés global de la persona»''.
* '''Capítol 3: [[/La Viquipèdia a classe/Projectes pedagògics emprant Viquipèdia|Projectes pedagògics emprant Viquipèdia]]'''
 
=== Perquè aquest Viquillibre ? ===
 
La idea d'aquest llibre es tracta de crear un ''«kit de supervivència»'' per al professor que vulgui fer servir la Viquipèdia a classe; ja sigui en una dinàmica de pedagogia clàssica, ja sigui en pedagogia activa.
 
* '''Capítol 1: [[/Modificar una pàgina|Modificar una pàgina]]'''
<Br />Viquipèdia permet en efecte que els alumnes treballin a partir dels seus centres d'interès. Això pot afavorir la seva motivació, el seu esperit d'exploració, i consegüentment l'aprenentatge del treball compartit i cooperatiu, qualitats útils en la vida professional i social.
** [[/Modificar una pàgina#Crear un compte|Crear un compte]]
 
*** [[/Modificar una pàgina#Anonimat|Anonimat]]
Aquest Viquillibre ha estat començat coredactat per autors que són alumnes i/o professors i/o que tenen una experiència de treball col·laboratiu, però es convida a d'altres redactors, correctors o relectors a associar-s'hi.
*** [[/Modificar una pàgina#Llista de seguiment|Llista de seguiment]]
 
*** [[/Modificar una pàgina#Preferències|Preferències]]
=== Condicions prèvies materials, i condicions d'èxit ===
*** [[/Modificar una pàgina#Altres eines suplementàries|Altres eines suplementàries]]
[[Fitxer:Espace formation ordinateurs.jpg|thumb|250px|Es poden fer servir la Viquipèdia en paper, però el treball sobre suport informàtic és ideal, si és possible en un aula informàtica, però no necessàriament]]
** [[/Modificar una pàgina#Modificar un article|Modificar un article]]
 
*** [[/Modificar una pàgina#Codi i funcionament del wiki|Codi i funcionament del wiki]]
Es recomana:
*** [[/Modificar una pàgina#Previsualització i publicació|Previsualització i publicació]]
* partir d'un projecte pedagògic concret, la utilitat del qual pugui ser compresa i desenvolupada per l'alumne; <Br />Par exemple un grup d'alumnes pot iniciar-se començant per millorar la pàgina que parla del seu municipi natal, o del municipi on està situada l'escola completant-hi els capítols [[Història]], [[geografia]], [[geologia]], [[medi ambient]], i il·lustrant-lo amb algunes [[w:Ajuda:Ús d'imatges|fotos]] o il·lustracions acuradament acompanyades d'una text; El 2010, tret d'a algunes excepcions, les pàgines dels petits municipis sovint encara són molt pobres en informacions). (veure també al final d'aquest viquillibre el capítol consagrat als exemples de projectes).
*** [[/Modificar una pàgina#Conflicte d'edicions|Conflicte d'edicions]]
* disposar de diversos ordinadors, connectats a la Internet en [[w:Adsl|Adsl]], un del quals connectat a un videoprojector. <Br />També és possible [http://meta.wikimedia.org/wiki/Aide:Manuel_de_MediaWiki instal·lar el motor de wikipédia] (el programari lliure MediaWiki) a la intranet de l'establiment per exercitar-s'hi abans de modificar directament viquipèdia. <Br/>Treballar sobre un suport paper també és possible, però menys pràctic, més pesat i probablement menys pedagògic.
*** [[/Modificar una pàgina#Plantilles|Plantilles]]
* [[w:Ajuda:Registrar-se|crear un compte d'«usuari»]] (individual) i comprendre l'interès de fer-ho; Sobretot Permet al professor seguir els seus alumnes i a l'alumne trobar l'històric de totes les seves contribucions, o seguir els articles que ha creat o ha modificat, etcètera. Ofereix també una pàgina personal de presentació, i una pàgina personal de discussió. El contingut d'aquestes pàgines ha de ser respectuós amb els altres, sobri, clar i argumentat, en la mesura del possible (és també un exercici pedagògic interessant).
** [[/Modificar una pàgina#Recomanacions|Recomanacions]]
* iniciar-se prèviament en les regles bàsiques de Viquipèdia, és a dir;
*** [[/Modificar una pàgina#Neutralitat del punt de vista|Neutralitat del punt de vista]]
: - comprendre els [[w:Viquipèdia:Els cinc pilars|principis fonamentals de Viquipèdia]] anomenats els ''cinc pilars''.
*** [[/Modificar una pàgina#Criteris d'admissibilitat|Criteris d'admissibilitat]]
: - comprendre les funcions més útils i habituals de les pestanyes que apareixen sobre les pàgines de viquipèdia (en « ''mode lectura'' » o en « ''mode modificació'' »)
*** [[/Modificar una pàgina#Verificabilitat|Verificab
: - llegir l' [[w:Viquipèdia:Errors freqüents|ajuda sobre els errors més corrents]]
* És útil iniciar prèviament els alumnes a la tècnica de redacció d'un bon pla (en el sentit de Viquipèdia, que a diferència d'una redacció escolar no comprèn generalment conclusió, però inclou relacions hipertexts, i una introducció que ha de ser sòbria, clara i curta. Aquest treball es pot preparar eventualment per una iniciació als [[w:Mapa conceptual|mapes conceptuals i mentals]] (adaptats als principi de les categories, articles, paràgrafs i subparàgrafs de Viquipèdia).
 
=== Contingut d'aquesta guia ===
* Condicions prèvies
* Material i condicions d'èxit
* Per què fer servir Viquipèdia
* Avantatges i interès de treballar amb Viquipèdia, amb alguns casos particulars
* Cóm fer servir Viquipèdia com a font documental, i sobretot cóm avaluar la pertinència de la font.
* Temors i expectatives del contribuent (alumne, estudiant...)
* Temors i esperes del professor (o de l'equip pedagògic)
* Recerca documental amb Viquipèdia
* Com explotar el resultat d'una recerca bibliogràfica: creació de glossari, de síntesi
* Comprendre la noció de dret d'autor, propietat intel·lectual i de citació, per tant comprendre el plagi
* Com fer servir Viquipèdia a classe i sobretot com fer servir la construcció de Viquipèdia com a suport d'ensenyament. <Br />Què es pot aprendre de Viquipèdia en tant que lector ? <Br />Què es pot aprendre de Viquipèdia en tant que redactor (Aprendre la dinàmica col·laborativa, per l'experimentació).
* Exemples de projectes escolars
 
== Perquè fer servir Viquipèdia ? ==
 
=== Viquipèdia : una eina feta per i per als seus usuaris, que és útil comprendre millor i saber utilitzar bé ===
En pocs anys, Viquipèdia ha esdevingut en termes de volum, l'eina [[w:Pedagogia|pedagògica]] més important, produïda i facilitada per les [[:W:Tecnologies de la Informació i la Comunicació|Tecnologies de la informació i de la comunicació]] per a l'educació i per l'enginyeria pedagògica.
 
En ser feta per i per als seus usuaris, molts d'ells han intentat facilitar-ne l'ús pedagògic: Els [[w:Categoria:Portals|portals]], el sistema de categories, els enllaços d'hipertext i els articles connexos, els enllaços externs, i l'aspecte multilingüe permeten a un gran nombre de persones trobar-hi gratuïtament el que busquen entre milions d'informacions, en les principals llengües del món... i anar força més enllà per als que es deixen portar per la seva curiositat o gust de saber. Més que d'altres eines, Viquipèdia és el que en fan els seus dissenyadors i els seus usuaris, tot modificant-la permanentment.
 
===Una eina basada en preocupacions pedagògiques ===
La majoria dels assumptes tractats del parvulari a la universitat tenen actualment els seus articles corresponents a Viquipèdia.
<br/>En els cassos en que encara falten, professors i alumnes poden construir-los junts. L'alumne s'exercita llavors a posar-se ell mateix en la postura d'un pedagog, mentre que el pedagog també pot intentar comprendre millor les necessitats de l'alumne i ajudar-lo a respondre-hi, eventualment ajudat per membres competents de la comunitat de Viquipèdia, com l'alumne ha d'aprendre a trobar i a demanar.
 
Nombrosos articles de Viquipèdia es poden millorar, simplificar, il·lustrar, posar-hi fonts o completar. Esmerçar-se-hi té en si un interès pedagògic.
 
== Una eina polivalent ==
 
Viquipèdia és un gran projecte multilingüe que és a l'hora generalista i especialista. Viquipèdia està en evolució permanent i no té equivalent.
Viquipèdia és una eina enciclopèdica de cultura general i especialitzada. Sembla a la vegada adaptat a les ''«joves»'' generacions acostumades a les aplicacions de la informàtica, i també a les necessitats dels dels ensenyants que aprecien que els seus alumnes es confrontin a la complexitat i a l'extensió dels camps culturals, científics i tècnics contribuint a augmentar i millorar aquest corpus.
<br/>Viquipèdia facilita i accelera certes cerques, obre l'esperit a nombroses questions ''«connexes»'' a cada tema tractat, però no reemplaça la pedagogia (Llegiu ''« [[:w:Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és|Allò que la Viquipèdia no és] »'' ), ni produirà miracles pedagògics sense treball. A més a més, amb el temps les pàgines tècniques es compliquen i es poden fer malcarades, sobretot per als més joves. Llavors es pot acudir a viquillibres, i fer-los servir o crear-los pels professors i els seus joves alumnes.
<br/>Viquipèdia - com tot allò que és nou i agafa un gran volada - és objecte de ''' ''mites'' i ''realitats''''' que el pedagog pot i deu aprendre a desxifrar amb els seus alumnes (El professor, pot amb els seus alumnes estudiar la validesa de les fonts de Viquipèdia (i veure com millorar-les), els avantatges/inconvenients del fet que la informació no sigui quallada, o del fet que els articles siguin redactats per una comunitat que inclou nombrosos no-experts (pot ser l'ocasió d'una reflexió sobre l'expertesa, el consens, l'expertesa collaborative o aprenent, la millora continua, etcètera).
 
Viquipèdia és un projecte enciclopèdic que es defineix com a multilingüe, «universal» (« '' El projecte d'enciclopèdia lliurement distribuïble que cadascun pot millorar'') ». El seu contingut està escrit, estructurat i il·lustrat per internautes voluntaris gràcies a la tecnologia «wiki» que facilita altament la intel·ligència collaborativa, sobre la base de regles senzilles (evolutives, però compartides) elaborades pels mateixos viquipedistes.
<Br />El contingut de Viquipèdia, que es ot difondre lliurement, està disponible a la web, per a un gran nombre de gent.
 
<Br />Viquipèdia és molt consultada pels alumnes i estudiants però pocs alumnes dels col·legis gosen contribuir-hi espontàniament. Nombrosos professors (actius o retirats) i estudiants hi contribueixen, per plaer, o per produir ells mateixos l'eina de coneixement que s'apropa al que pressenten com que els hi és més útil (allò que s'ha escrit sobre Viquipèdia respectant les regles de base, es trobarà més tard, sovint millorat i/o il·lustrat per altres, enriquit de relacions internes i externes, i de vegades traduït en altres llengües). Alguns col·laboren per altruisme, altres entenen què col·laborar a Viquipèdia dipositant-hi el seu saber, és fer fructificar el seu capital de coneixement.
 
 
=== Tres grans maneres d'ensenyar i d'aprendre amb Viquipèdia ===
 
Es pot aprendre de Viquipèdia de dues maneres, que corresponen respectivament a dos enfocaments pedagògics molt diferents:
# La primera és fer de l'alumne un lector-estudiant amb un enfocament que és el de la pedagogia clàssica (cerca, consulta i explotació d'informacions).
# un segon enfocament (el de la pedagogia activa) hi afegirà una dimensió suplementària; la de la contribució. Fa també de l'alumne un redactor i eventualment il·lustrador que s'integra dins d'una comunitat aprenent.
# Hi ha encara una tercera via, per a estudiants de bon nivell, és la de l'estudi de la Viquipèdia en si mateixa.
 
 
==== L'alumne-lector ====
 
L'ensenyat fa servir Viquipèdia com recurs d'informació, perquè l'alumne aprengui a valorar aquesta font d'informacions i de coneixements, tot comprenent i mesurant els límits. En aquest cas el projecte Viquipèdia es fa servir passivament i parcialment traient-ne profit del seu contingut valorat pel treball de l'alumne que s'ha de formar a l'anàlisi crítica del que hi troba.
 
====L'alumne lector i contribuent ====
 
Esdevenint un de contribuent actiu, l'alumne paren altres habilitats. S'inicia a les satisfaccions i restriccions d'un treball col·laboratiu, participant a la construcció útil d'un saber que quedarà.
<Br />El projecte enciclopèdic i el programari [[w:MediaWiki|MediaWiki]] esdevenen llavors un doble suport de pedagogia activa.
 
: ''Més val ensenyar a algú a pescar que no pas donar-li un peix'' diu un cèlebre proverbi. L'analogia no és gaire bona perquè en aquest afer no es dona la mateixa situació que apareix en la sobreexplotació dels recursos naturals com és el cas de la pesca. Contribuir a Viquipèdia, és aprendre a pescar (la informació, el coneixement), augmentar el recurs tot proposant al conjunt pescadors de treballar de manera col·laborativa i durable, perfeccionant la canya de pescar i l'art de manejar-la. L'alumne pot així participar en la construcció de la «societat del coneixement» i no només experimentar-la. <Br />Això no és cert més que per als alumnes que tenen accés a la Internet, el que exclou encara molt d'éssers humans del planeta. Viquipèdia intenta fer les seves pàgines i les seves il·lustracions més «lleugeres» de manera que es puguin descarregar més fàcil i ràpidament via un telèfon portàtil, però encara hi ha nombrosos problemes a resoldre (accés, empremta ecològica dels sistemes, etcètera). Aquests últims aspectes també poden ser objecte d'una reflexió ètica i pedagògica. La classe pot contribuir a trobar solucions a aquests problemes. <br />A títol d'exemple, de les agències governamentals (totes les agències americanes no sotmeses a la confidencialitat imposada per la defensa o la seguretat nacional), i un nombre creixent de científics i estudiant o certs serveis d'arxiu publiquen ara les seves dades, tesis o estudis sota [[w:Llicència lliure|llicència lliures]] i gratuïta, fent-los així més fàcilment disponibles als països i persones pobres). Aquest pas no és sempre altruista (s'obté notorietat, i altres retorns), però allò contribueix a millorar el contingut enciclopèdic i la verificabilitat del contingut de Viquipèdia.
 
==== L'estudiant que estudia l'''objecte'' ''«Viquipèdia»'' ====
Un tercer mode d'utilització pedagògica de Viquipèdia, més aviat reservat a estudiants d'alt nivell, és la de l'estudi de Viquipèdia.
<br />Observar, descriure i desxifrar el més objectivament possible (és a dir de manera tan neutra com sigui possible i amb el mínim d'''a priori'' possible), el sistema, les bases i el procés fins i tot la construcció i l'evolució de la Viquipèdia, a la manera d'un etnosociòleg, d'un ecòleg o d'un etòleg o de filòsof. Aquest enfocament és ric en ensenyaments.
<Br />Viquipèdia, lluny d'autoofegar-se o de produir un caos informe de dades com predeien alguns dels seus primers detractors, ha esdevingut en efecte un laboratori: un sistema auto catalitzat, en plena autoorganització. Aquest ''laboratori'' únic i relativament transparent ofereix tots els seus arxius, les seves pàgines de discussió. Això tampoc té equivalent. Comença també a produir eines estadístiques que poden ajudar a estudiar aquest camp nou, el de la construcció col·laborativa i visible d'una infosfera, fins i tot d'un element nou de la noosfera, que pocs prospectivistes havien vist venir abans dels anys 1990. Però, el mètode d'estudi més positiu i més pedagògic potser no és - com s'ha fet - de demanar als estudiants que esmunyin voluntàriament errors en el projecte enciclopèdic per veure en quant temps serien corregits, aixó des d'un cert punt de vista significa imposar a aquests estudiants, amb el pretext de rigor científic, de posar-se en situació « anticol·laborativa», promocionant el sabotatge o el vandalisme com a eina d'estudi, el que és una manera d'introduir un curiós biaix en el sistema que s'estudia pretenent fer una prova imparcial.
 
== Avantatges i interès de treballar amb Viquipèdia ==
En tots els casos, ja sigui fer servir la Viquipèdia o contribuir a Viquipèdia no és ni especialment fàcil, ni particularment difícil. Per a uns és un joc o un plaer, per a d'altres és un assumpte de curiositat, en tots els casos és sempre una activitat que mobilitza temps, atenció i energia. En el segon cas (contribuir a Viquipèdia) es poden afegir les motivacions suplementàries següents:
* sentir-se útil, d'haver millorat l'eina i/o el seu contingut;
* poder trobar més tard les pròpies contribucions, enriquides o corregides per altres, la qual cosa pot ser un mitjà de capitalitzar i millorar un saber, amb un ''«retorn de la inversió»'' potencialment interessant i de vegades sorprenent.
 
===Un altre manera de treballar ===
Viquipèdia no és el resultat d'un miracle sinó el resultat d'un enorme treball, altruista, de centenars de milers de voluntaris. I Viquipèdia, si bé facilita l'organització i l'accessibilitat del coneixement, no evita pas un esforç de comprensió i d'assimilació.
<Br />Convé de no esperar-ne ni més, ni menys del que pot aportar, sabent que l'interès i els beneficis pedagògics de treballar amb Viquipèdia varien també segons el tema tractat.
<Br />L'interès de Viquipèdia varia també segons l'objectiu i el nivell d'informació buscat, i també segons l'edat i l'experiència del contribuent o del lector, i això variarà a mesura que Viquipèdia s'enriquirà i s'estructurarà. L'aventura no està acabada. Ningú no sap el que serà Viquipèdia en 5, 10 o 20 anys, però se sap que serà sens dubte allò que els seus contribuents en faran.
 
Participar en la construcció de Viquipèdia sembla doncs que presenta per al professor i la seva classe diverses virtuts pedagògiques complementaries a les de l'ensenyament ''«clàssic»''. Professors i alumnes sempre poden millorar activament certs continguts, la forma i l'estructura de Viquipèdia per fer-ne una eina més adaptada a les seves necessitats (mentre les seves modificacions es mantinguin conformes a les regles i principis fundadors del projecte enciclopèdic).
 
'''Motivació :''' Cadascun pot participar a Viquipèdia en un projecte real, concret, visible, útil a ell mateix i als altres, per a avui i per al futur. A diferència de la majoria dels exercicis escolars, aquest haurà estat concretament útil. El fet de fer una ''obra útil'' motiva a nombrós contribuents. Molts estudiants (alumnes, estudiants, curiosos..) que havn contribuït significativament a millorar Viquipèdia se senten orgullosos d'haver contribuït així al major projecte enciclopèdic que existeix, i feliços de poder utilitzar-lo coneixent millor el seu funcionament i els seus límits.
 
'''Cultura :''' Contribuir a Viquipèdia és un dels mitjans concrets de comprendre que, contràriament a nombrosos recursos i riqueses, el saber no s'esgota quan es comparteix; es clarifica, creix i s'enriqueix del dels altres i de la trobada amb els altres.
 
'''Treball de llarga durada:''' Viquipèdia permet als professors, a una escola o a un grup d'alumnes de seguir fàcilment i millorar un projecte d'un any rere l'altre, o sobre d'una llarga durada (superant la dels estudis).
 
'''Aprenentatge de la cooperació i la col·laboració''' (sol o en grup) en un projecte comú d'estructuració i transmissió de sabers. Això aquí es pot fer via l'escriptura d'un article o d'un conjunt estructurat d'articles que es completen entre ells, però també per la il·lustració, l'hipertext i el treball amb desconeguts on cal respectar els diferents nivells d'expertesa, coneixement i competències variats. El treball col·laboratu permet sovint de despertar competències o de revalorar qualitats individuals i de grup; Alguns presentaran qualitat per trobar, jerarquitzar i sintetitzar les fonts, mentre que altres es dedicaran a redactar, traduir, vulgaritzar, o corregir, o també a il·lustrar o formatejar, les relacions internes i externs, categoritzant, etcetera. Viquipèdia es podria considerar des d'aquest punt de vista com una de les nombroses formes d'aprenentatge de l'altruisme, de la vida social i de la democràcia participativa.
* prendre per què es necessiten regles comunes (a la Viquipèdia, com a la vida en societat); Aprendre a administrar la ''delinqüència'' (que existeix també a Viquipèdia) o a fer respectar els límits establerts pels principis fundadors de Viquipèdia perquè l'enciclopèdia es desvii)
* Aprendre a treballar en xarxa, <br /> Mentre que la societat de la informació i de la comunicació es desenvolupa i apareix el risc d'ofegar l'alumne en la inflació d'informació, Viquipèdia, a condició de disposar d'una connexió a Internet i d'un ordinador ofereix una possibilitat inhabitual: cadascun pot explorar una síntesi del coneixement sobre nombrosos subjectes, i contribuir en tot moment a millorar el que concerneix a subjectes que l'interessen o dels quals n'és especialista.
* desenvolupar noves relacions entre estudiant i mestre. Els contribuents externs (un eventual ''padrí'' ) es poden associar a la relació alumnes-professor. Cada article disposa a més a més d'una pàgina de discussió. Les relacions interwiki permeten treballar fàcilment sobre un article en diverses llengües, amb socis de (o en) diversos països.
 
'''Comprendre la propietat intel·lectual''' : Treballar a la Viquipèdia és un mitjà d'aprendre amb exemples concrets què són les diferents formes de propietat intel·lectual, copyright, llicència, etcètera., el seu origen, la seva utilitat, el seu respecte i les alternatives existents
 
: - aprendre a reflexionar i justificar les vostres eleccions en triar el text i les imatges a afegir, el·liminar o modificar, per respecte als que han escrit anteriorment, és a dir, amb un esperit de millora continua;
 
: - aprendre els límits i les virtuts de l'escrit, de la imatge, de la història i de la memòria... el que significa formar-se individualment i col·lectivament a l'anàlisi crític dels continguts i de les seves fonts. Coconstruir Viquipèdia, és també aprendre a fer servir millor Viquipèdia i internet i les fonts d'informació en general, comprenent que és un projecte enciclopèdic, amb els seus avantatges i els seus límits que són sobretot els del coneixement i de la informació (neutralitat, veracitat...). En particular, l'alumne, aprèn a referenciar les seves informacions amb fonts fiables (i per tant verificables).
 
: - '''Aprendre a estructurar el pensament, el coneixement i a expressar-se''' (redactar un article de qualitat a Viquipèdia és tan difícil i pedagògic com fer una molt bona redacció o un bon anàlisi de text). <Br />Contribuer a Viquipèdia, encoratja els autors a millorar el contingut però també la forma de la seva expressió escrita (sabent que el format de Viquipèdia canvia segons la mida de la pantalla i l'ordinador utilitzat). L'alumne aprèn a utilitzar (sense excés) la il·lustració, les referencies (bibliogràfiques i d'altres) quan poden completar i aclarir el contingut. Els contribuents coapprenen a escriure de manera més senzilla, més lògica, més clara, més precisa i eficaç (cosa que, a Viquipèdia ràpidament se'n adona que no és no tan fàcil). Aquest treball permet als alumnes dels diferents nivells desenvolupar el seu vocabulari, la seva gramàtica, la seva ortografia (nombroses pàgines tenen referències etimològiques que remeten també a les arrels gregues, llatines, o autòctons del català).
 
: - Com que Viquipèdia es construeix col·laborativament de manera heurística, evolutiva i col·lectiva, és un dels bons mitjans d'aprendre a estructurar un projecte (portada, article, subarticles, desenvolupament lògic dels articles..) tot inserint-lo en un context pels enllaços d'hipertext, notes a peu de pàgina, referències, etcètera. (és també aprendre a estructurar i contextualitzar el vostre pensament)
: - aprendre a traduir (sol o en grup) un text del català cap a una altra llengua practicada a classe, o a l'invers a utilitzar informacions escrites en una altra llengua que cal traduir al català. Viquipèdia proposa en efecte (columna de l'esquerra) enllaços (anomenats «interwikis») que permeten navegar en un senzill clic de ratolí a la pàgina homòloga d'una altra llengua, i d'allà en una altra llengua, etc.
: - aprendre la gestió de les responsabilitats al si d'un projecte comú
 
Viquipèdia apunta a un nivell de qualitat almenys equivalent al de l'Encyclopædia Britannica o Universalis.
<Br />Viquipèdia no és ni un diccionari, ni un fòrum ni un anuari web, ni un lloc de discurs institucional o promocional.
'''
 
'''
* obertura cap a altres eines col·laboratives ''. Quan l'alumne ha comprès les bases del treball col·laboratiu, sol o en el marc de la seva formació, llavors, molt fàcilment pot en paral·lel iniciar-se a altres eines col·laboratives construïdes sobre el mateix principi que Viquipèdia, per exemple:
<Br /> [[w:Wikimedia commons|Wikimedia commons]], [[w:viquillibres|viquillibres]], [[w:viktexts|viktexts]], etcètera.)
 
=== Donar autonomia a l'alumne o al grup ===
Guiat per l'equip pedagògic o el professor, l'alumne (i/o el grup) aprèn amb el seu grup a superar certes etapes importants en l'adquisició d'autonomia.
# Qüestionar i apropiar-se de l'assumpte a tractar: l'alumne ha de comprendre el que el professor li demana, i ha d'adaptar-se a les regles "enciclopèdiques". Ha de «delimitar» el seu assumpte, és a dir mesurar-ne l'abast i les seves relacions amb el context. Els mètodes clàssics com el ''« QQQOCP»'' (''qui? què? quan? on? com? per què?'') poden ajudar a l'alumne i al grup a estructurar una problemàtica i a delimitar el seu camp de treball. L'alumne extreu les paraules claus que li permetran determinar i organitzar el seu treball i recercar millor els documents susceptibles de il·lustrar-lo.
# Cercar i la consulta de les fonts (documents fiables, verificables i adequats a l'assumpte) serà la segona etapa. Viquipèdia facilita la recerca, però no impedeix, ni reemplaça una cerca a les biblioteques, els centres multimèdia de recursos o la consulta a experts…;). Un documentalista pot ajudar l'alumne a examinar millor i sintetitzar les seves fonts, sobretot a internet. Un viquipedista experimentat pot explicar quins tipus de fonts seleccionar i conservar per a fer servir a Viquipèdia. L'alumne aprèn en aquest estadi a fer servir les eines de cerca. Li cal encara desenvolupar el seu sentit crític per jerarquitzar i retenir la informació més pertinent.
* La selecció d'informació és una 3a etapa que requereix un treball més profund i una comprovació de la adequació i fiabilitat de les informacions (Viquipèdia és cada vegada més estricte en aquest aspecte).
Viquipèdia no accepta més que continguts referenciats o fàcilment verificables. Si una classe (o un grup d'estudiants) vol anar més lluny i per exemple fer una obra original, poden - a partir de la seva experiència a Viquipèdia - introduir-se en un projecte més creatiu amb altres eines col·laboratives (viquillibres, viquiversitat..) o fer servir el programari wiki per crear junts una cosa nova (una novel·la, una obra teatral, un assaig, una base de dades, una tesi col·laborativa, etcètera. ). Per aquestes raons, és una bona eina per a la « Pedagogia documental » i l'autonomia de l'alumne i del seu grup.
L'alumne pot i ha d'aprendre a confrontar diferents fonts i fer emergir dissens i consens.
* La presa de notes, la síntesi i el referenciar la informació. Viquipèdia no accepta el plagi, i no és un lloc on abocar tota la informació existent. Una vegada l'alumne està en possessió dels documents pertinents, n'ha d'extreure la informació prenent i organitzant notes responent a les questions formulades en la primera etapa d'interrogació de l'assumpte.
* L'apropiació de les informacions / reescriptura / síntesi i organització o vulgarització de les informacions: A partir de les notes preses en l'etapa precedent, l'alumne construeix i organitza el seu saber. Se n'apropia reescrivint amb les seves pròpies paraules el que ha retingut de les fonts documentals... sempre per respondre a l'objectiu inicial (eventualment reorientat a la vista del contingut de la informació trobada).
* La restitució: L'alumne restitueix en aquesta etapa el seu saber. Sobre Viquipèdia, a diferència dels deures clàssics, ho fa també perquè altres en puguin disposar i millorar-ho. Però aquest treball pot ser precedit o ser seguit d'una exposició oral, d'un treball escrit, d'un pòster, d'una pàgina web...
Una vegada assimilat el mètode, es pot aplicar de forma repetida i refinada a altres temes.
 
== Creences i expectatives del contribuent (alumne, estudiant fins i tot professor) ==
* '''L'angoixa de la pàgina en blanc'''; sovint és la primera dificultat del viquipedista principiant. <Br />Es pot superar fàcilment aprenent pas a pas, "en realitat" a millorar la Viquipèdia. <Br /> es recomana aprendre les bases de la sintaxi wiki llegint l'ajuda, després assajar a la « ''pàgina de proves'' » és una pàgina per que els principiants puguin modificar-la a voluntat sense por a equivocar-se i s'hi així familiaritzar amb la wiki. Els alumnes hi aprendran a crear hipervincles (anomenats a la wiki enllaços interns), inserir imatges o galeries d'imatges, fer servir plantilles, construir taules, escriure fórmules matemàtiques, etcètera.). Si algú esborra per descuit la pàgina, això no desendreçarà absolutament res).<br />L'alumne pot llavors (sol o en grup) intentar completar o millorar un paràgraf existent (explicant el perquè dels seus afegitons o modificacions al resum d'edició), i després ja es pot llançar a crear una pàgina.
* El professor pot tranquil·litzar els alumnes i ajudar-los en els seus primers passos ensenyant-los :
: - la facilitat que hi ha en corregir o el·liminar un error, però amb això no ha d'incitar a "fer qualsevol cosa", perquè això seria un consum inútil de recursos en memòria, i ample de banda de comunicació (és l'ocasió d'una reflexió col·lectiva i individual sobre els impactes ecològics de les eines informàtiques i de Internet, que amb Viquipèdia també es pot contribuir a disminuir). Les bases s'adquireixen en algunes desenes de minuts
: - l'interès de la funció "previsualitzar" i les relectures atentes abans de fer clic sobre el botó "desa la pàgina"
: - la possibilitat (per a dificultats que no es pugin resoldre amb l'ajuda en línia) de demanar ajuda a un altre usuari expert, un administrador, a la taverna, etc.
* Per no desmotivar els principiants, l'ideal és que l'equip pedagògic inclogui almenys un contribuent experimentat (alumne, estudiant, professor, membre extern) o que el professor hagi dedicat el temps necessari per iniciar-se en les bases i les regles fonamentals de Viquipèdia, si no és així, les contribucions que es trobin no conformes al projecte enciclopèdic s'arrisquen a que siguin esborrades ràpidament. <Br />Per exemple una poesia col·laborativa, una redacció sobre les vostres vacances, una autobiografia, un article sobre el centre escolar (excepte si es tracta d'un monument històric, o que tingui una característica excepcional), la publicació dels dibuixos dels alumnes no tenen lloc a Viquipèdia, mentre que una anàlisi de text, un resum de novel·la coneguda, un comentari argumentat sobre un quadre conegut, etcètera hi tenen el seu lloc, si són referenciades i neutres.
* A molts alumnes els intimida la idea que la seva obra la podrà llegir tothom, i que persones desconegudes la podran suprimir o criticar. Si opten per continuar sent anònims, sovint és frustrant que el seu treball no els sigui personalment atribuït o reconegut, i si treballen amb el seu nom propi (en la pàgina de discussió sobretot), prenen el ''«risc»'' que els seus errors siguin visibles o quedin conservats a l'històric de la pàgina. <Br />Viquipèdia és afortunadament un treball comú en constant correcció on cadascun té dret a equivocar-se (Recordeu: Podeu aprendre a la « pàgina de proves », després podeu agafar el costum de fer servir la funció " « previsualitzar » ", tot ixó són mitjans de reduir molt el nombre d'errors. A més els contribuents experimentats saben lo molt que ells han après dels seus errors o tempteigs).
* ''«Un article de Viquipèdia no pertany a ningú»''. Cada utor és propietari de la part que ha escrit ell però l'article en sí està cedit en llicència lliure. És una de les bases del treball col·laboratiu oferir el vostre saber i el vostre treball, acceptant que tothom tingui el dret d'afegir-hi o retirar-hi contingut, de modificar-lo o fins i tot de proposar la seva supressió o la seva fusion amb un altre article (tot això no obstant ha d'estar justificat i sovint ha de ser discutit). De vegades l'alumne o el professor consideren que calia conservar les seves modificacions... En aquest cas poden defensar-ho recolzant la seva demanda en una argumentació (argumentar, convèncer, o saber reconèixer els errors són també processos pedagògics). Un contribuent no té cap garantia que un article evolucionarà com ell desitjava, i sovint descobreix que aquestes evolucions l'enriqueixen. En cas de conflictes aparentment insolubles, hi ha la possibilitat d'enunciar els punts de vistes contradictòries, però referenciats i argumentats.. També es pot sol·licitar l'ajuda d'un mediador voluntari. Enriquir consisteix cada vegada més en millorar articles, més que a crear-ne, excepte per als especialistes.
 
== Temors i expectatives del professor ==
Molts professors temen d'entrada que certs alumnes copiïn mandrosament el contingut de Viquipèdia sense comprendre-ho i sense citar les fonts, o sense anàlisis crític (plagi), o que aprenguin coses farcides d'errors. Això succeeix, com succeïa quan els alumnes copiaven sense comprendre'ls passatges sencers de llibres, o les solucions d'un exercici. Però crear del contingut en Viquipèdia permet a l'alumne comprendre que amb Google o amb programaris més especialitzats, és fàcil per al professor de localitzar un plagi (Viquipèdia està molt ben indexada i seguida per Google).
* Certs professors han prohibit als seus alumnes fer servir la Viquipèdia cosa que només serveix perquè els alumnes la continuin fent servir sense fer-los cas i sense tenir guies adequades. Amb el temps, el contingut de Viquipèdia s'enriqueix i les pàgines s'allarguen, ja no permet que els alumnes simplement copiïn un contingut curt i bàsic. Han d'analitzar els articles per trobar-hi la informació necessària.
* En canvi altres professors han demanat als seus alumnes o que trobin i corregeixin els errors de Viquipèdia, o creïn pàgines que hi manquen.
 
Certs professors pensen que Viquipèdia és anàrquica i que no podran avaluar el treball de cadascun en una dinàmica col·laborativa.
<br />Viquipèdia no és tan anònima ni es modifica de forma tan anàrquica com les aparences o els seus detractors fan creure.
: - Les discussions són signades (o la Ip queda automàticament inscrita a tall de firma per a tot contribuent no enregistrat.):
: - Cada modificació d'un article, creació o supressió de pàgina queda arxivada i datada i associada a la adeça IP o al compte que identifica el contribuent. Aquestes informacions són accessibles a l'històric de la pàgina. Això permet que els professors puguin seguir el treball fet per un alumne. També és possible obtenir estadístiques automàtiques quantitatives.
 
===Cassos particulars (''joves, discapacitats, experts, temes emergents, autoformació...'') ===
* '''Infants molt petits''': contribuir requereix en principi un domini adequat de l'escriptura i de la lectura, però a parvulari, Viquipèdia pot servir per preparar cursos o subministrar a imatges lliurement utilitzables. Viquipèdia o viquillibres júnior poden ser completats pels professors per respondre millor a les seves necessitats pedagògiques. <Br />A mesura que els alumnes creixen, poden provar de contribuir al nivell que els permeten les seves capacitats. És útil ensenyar-los a fer esborranys i previsualitzar un text fins que es consideri enciclopèdicament útil i necessari i sense faltes, i per tant hagi estat ben rellegit pel grup i el professor, per tal de no carregar l'enciclopèdia d'errors.
* '''Preadolescència''': A aquesta edat, certs alumnes, bullen de creativitat i de vegades de malícia, utilitzen amb molt de gust Viquipèdia de manera lúdica, i intenten provar els seus límits. És útil fer-los veure que ben mirat que no són del tot anònims quan modifiquen o degraden Viquipèdia, i que prenen responsabilitats en fer-ho, a més a més hi ha el risc de que sigui bloquejada la seva capacitat de modificació (a ells, a l'ordenador familiar, o a tota la classe)
* '''discapacitats''' o persones aïllades, però connectades a Internet: Viquipèdia s'ha fet per que pugui ser utilitzada per persones aïllades, o afectades per certes discapacitats. Permet de en general que una àmplia comunitat treballi sense desplaçar-se i de manera asincrònica. Els alumnes discapacitats, hospitalitzats, dispersats pel món, poden continuar així contribuint a un projecte comú. <br />El seu mestre sempre pot identificar i discutir o corregir les seves contribucions mentre no siguin anònimes i massa prolífiques. En aquest últim cas, és possible fixar regles per facilitar el treball del professor; per exemple agrupar les modificacions després d'haver-les previsualitzat o haver preparat un esborrany i comunicar-ho breument i clarament a la pàgina de discussió de l'article. També és possible bolcar-los (validar) a internet en dies fixats).<br /> L'enciclopèdia (incloent-hi les llegendes dels gràfics i les imatges) també és utilitzable per cecs via programaris adaptats de lectura (és per això què no us heu de sorprendre que una imatge de tetera vagi acompanyada d'una llegenda "tetera" que sembla inútil als que hi veuen, però que és necessària per als invidents).
* Contribuir a millorar Viquipèdia no reemplaça els processos pedagògics tradicionals, però pot ser un element d'un taller de pedagogia personalitzada, o d'un procés d'autoaprenentatge, inscrit o no en el context de l'educació reglada o d'una universitat popular o pot tenir lloc en la formació permanent o continua.
 
== Viquipèdia com a font d'informació ==
La idea que l'alumne es vegi impulsat a dubtar de les seves fonts, i tingui l'obligació de validar-les és particularment interessant per al professor. El prepara per a una investigació bibliogràfica pertinent. A més, creuar les fonts, validar les informacions, avaluar el grau de fiabilitat prepara les competències científiques, però prepara també a ser més autònom i menys vulnerable i crèdul a la vida.
<br />L'alumne que hi treballa comprèn de pressa que Viquipèdia no és mai una font absoluta que es pugui copiar sense reflexionar; això a la fi és més aviat positiu en un enfocament pedagògic. Així el copiar-enganxar és doblement arriscat!;
# ni el professor, ni Viquipèdia no accepten el plagi i això s'explica de manera equilibrada;
# cadascun resta responsable ''in fine'' de la comprovació de les fonts i de l'ús que fa de la informació.
 
En canvi, en la mesura que s'encoratja a referenciar els articles, tots els elements per jutjar una informació i la seva neutralitat eventualment poden ser presents en un article. Així una universitat americana (Middlebury College) fa que s'utilitzin els articles de Viquipèdia com a punt de partida d'una investigació bibliogràfica.
 
Viquipèdia pot servir així de base com a bon exemple del camí de cerca d'informació en l'univers d'informacions que és Internet. Allò pot desviar d'una visió clàssica de la cerca d'informació en obres com són els diccionaris i les enciclopèdies, però permet posar un peu en l'univers més canviant dels àmbits en constant evolució, com sobretot l'àmbit de les tecnologies de la informació.
 
 
=== Cerca d'informacions i plagi ===
Quin és el problema que hi trobem amb el plagi?
En principi, estem contents que l'alumne ens lliuri una informació de valor. Ha demostrat així una certa capacitat de cercar d'informació.
 
Llavors, hi ha dos casos:
* Si la informació no és pertinent, quedem decebuts i podem fàcilment detectar la impostura. L'alumne ha comés l'error de no validar la pertinència de les seves informacions. O bé no ha comprès la pregunta, o bé ha estat massa mandrós per intentar comprendre-la;
* Si la informació és pertinent, i "oblida" citar les seves fonts, intenta que se'l avaluí en base a un treball qui no és el seu. Aquí encara hi ha dos casos:
** Sovint, es pot tractar d'un error d'apreciació, sigui perquè podia haver comprès que la consigna era retornar la informació demanada, sigui perquè no ha après a citar correctament les seves fonts. El professor havia expressat clarament el que esperava? I d'altra banda, l'alumne no haurà trobat de vegades professors que ja han quedat satisfets amb aquest resultat?
** La noció de plagi no es verifica més que si l'alumne és conscient que l'objectiu de l'exercici és de subministrar al resultat d'una reflexió de part seva, i per tant que el seu nivell de competència en gestió de fonts documentals era suficient i que la demanda del professor era clara.
 
=== Que es pot aprendre de Viquipèdia en tant que lector ? ===
En primer lloc, Viquipèdia és malgrat tot una font d'informació important. Certs articles són excel·lents síntesis sobre assumptes extremadament variats, i això es dóna particularment en els assumptes d'interès de les joves generacions.
Però igual que s'ha après a anar més enllà del diccionari quan érem petits i fins i tot encara que continua sent un company indispensable, cal saber prendre distància amb Viquipèdia.
Aprendre a citar, referenciar les fonts, a no fer plagi.
Aprendre a avaluar la pertinència d'una font. D'altra banda el nombre de referències en un article és un bon indicador de la seva serietat.
 
Així, per mimetisme, es pot comprendre com construir un document digne de serietat.
 
== Que es pot aprendre de Viquipèdia en tant que redactor-contribuent ==
L'estructura, els principis de gestió i de funcionament de Viquipèdia i el seu mode de gestió interna dels conflictes són propers als de la democràcia participativa, el que ja és en sí mateix molt pedagògic.
 
===Aprendre la dinàmica col·laborativa i aprendre d'aquesta dinàmica ===
Tots els contribuents experimentats diuen que la Viquipèdia és una molt bona escola de modèstia i de responsabilització; tant per als alumnes i els seus professors, com per a tots els contribuents que duren, i també per a tot contribuent d'alt-nivell. Aquests últims han d'explicar de manera simple dades de vegades complexes, sota pena de ser convidats a reformular més clarament la seva exposició.
 
Escola de modèstia: No se signen els articles o les modificacions (però se signen les afirmacions, interrogacions o respostes a la pàgina de discussió). Cadascun ha de respectar els principis fundadors del projecte Viquipèdia. Cada redactor ha d'acceptar que els seus articles o modificacions siguin referenciades, contradites o en el seu moment modificades.. el que imposa a cadascun argumentar clarament, precisar o aclarir el contingut dels articles i de les modificacions. Es pot discutir a la pàgina de discussió de cada article, a la pàgina dels contribuents enregistrats o a pàgines dedicades. La tolerància és aquí més difícil del que sembla de vegades, sobretot quan es creu ser especialista d'una tema. Forçar-se a explicar un punt de vista és, en general, un bon mitjà d'aclarir-lo, fins i tot de modificar-lo.
 
=== Aprenentatge per l'experimentació de la lògica col·laborativa ===
L'alumne i el professor poden descobrir els interessos mutus, els beneficis compartits (i l'«efecte bola de neu») del treball col·laboratiu, ben conduït.
Per exemple, en un taller d'aplicació de la Viquipèdia en l'aprenentatge d'idiomes impartit per la associació Amical Viquipèdia, una noia que estudiava català volia escriure un article sobre un postre típic del deu país. Va començar escrivint-lo en francès que és la llengua en que havia estudiat a l'escola i que coneixia millor que el català. Després el va anar traduint al català, al tornar a accedir a l'article en francès, només havien passat uns minuts des que l'havia gravat i es va trobar que algú ja hi havia posat una fotografia molt ben feta d'un plat amb el postre. Un cop acabat l'article poc desprès algú altre li havia corregit les faltes d'ortografia de forma que va poder veure on s'havia equivocat.
 
==== Comprendre la lògica col·laborativa ====
Això es pot fer de dues maneres complementàries; 1) ''via un enfocament teòric'' (més difícil per a un públic jove), i 2) ''via l'experimentació'' .
 
'''La teoria:''' Estudiar les 50 últimes modificacions fetes sobre un article (article bastant ric, article de qualitat, article científic, o article molt polèmic (consultant i estudiant l'històric de la seva pàgina), o estudiar alguns exemples de contingut de pàgines de discussió pot ajudar a comprendre com es construeix col·laborativament un article de qualitat, i quins són els «consells» que ho faciliten i les « trampes » a evitar.
 
'''La pràctica:''' Experimentar llavors aquesta lògica creant o millorant concretament un verdader article és sovint més atractiu i pedagògic. És a més a més un factor de millora de la competència de redacció d'alumnes motivats. «Passar a l'acció» millorant Viquipèdia és el millor mitjà de comprendre la seva lògica, ara no amb una classe de 20 a 30 alumnes, sinó amb una comunitat de centenars de milers de contribuents directes o indirectes i de lectors potencials força més nombrosos.
 
Com ho pot fer el professor per reunir crear condicions que animin a l'alumne a passar a l'acció?
<Br />L'avaluació (la nota) sovint no és la principal motivació, ja que l'avaluació de la contribució d'un autor en un grup és bastant difícil (per exemple el contingut qualitatiu o quantitatiu afegit per un alumne no diu res del treball fet abans per trobar la informació que queda sintetitzada en l'afegitó). D'altra banda, és difícil afegir alguna cosa quan l'article és ja molt complet (per exemple un article de qualitat).
 
El principiant també es pot iniciar a la lògica col·laborativa a la pàgina de proves, que pot ser l'espai dels primers "cursos" (exemple: fer un glossari, proposar resums d'idees presentades pels participants, redactar un pla del curs...
 
== Exemples i suggeriments de projectes pedagògics ==
 
La majoria de les modificacions fetes en el marc d'un taller o projecte pedagògic o de formació afecten un capítol, un article, i més rarament un grup d'articles de Viquipèdia. Tots els exemples que s'esmenten més avall s'han de fer (tant si al treball se li posa nota com si no) sota el control dels professors i eventualment d'ajudats d'experts en Viquipèdia que hauran sol·licitat (que poden per exemple validar un esborrany abans de publicar-lo o corregir l'article una vegada es consideri provisionalment acabat). Els que els ajuden no han de cedir a la temptació de fer en lloc dels estudiant les operacions de què tenen eventualment el costum de fer (categorització, enllaços interns, referenciar...), sinó ajudar-los a experimentar el camí col·laboratiu i la recerca de qualitat.
 
Suggeriment: En el cas d'un articles d'alt-nivell (síntesi o vulgarització d'una tesi doctoral molt tècnica per exemple), l'article final pot eventualment assenyalar (en el seu històric o a la seva pàgina de discussió) la data de validació, fins i tot un enllaç directe cap a l'última versió validada per un expert, l'autor de la tesi. El professor contribueix així ell mateix a millorar l'eina que és Viquipèdia. Nombrosos professors (retirats o en durant el seu temps lliure) són ja lectors i correctors de Viquipèdia. Aquí la diferència és que fan aquest treball directament i "col·laborativament" amb els alumnes (i eventualment amb altres contribuents), per a l'interès general i no només per al curs anual dels seus alumnes.
 
=== Hi ha diverses vies possibles ===
Hi ha diversos enfocaments possibles, segons l'edat dels alumnes, el temps a dedicar al projecte i l'abast del projecte:
* el professor confia a cada alumne la missió de crear el seu propi article (o un paràgraf il·lustrat en cas dels més joves o de manca de temps) per aprendre i posar en prèctica totes les etapes d'un article; des de la recerca de fonts fins a l'edició final passant per l'exploració del context i la selecció d'informacions pertinents, útils i verificables;
* el professor proposa a un grup (o alguns subgrups ja iniciats al funcionament de Viquipèdia), de repartir entre els alumnes les diferents tasques i etapes de creació d'un o diversos articles... amb la particularitat que després cadascun explica i discuteix amb el grup el que ha fet, per què i com.
* És possible i interessant per a un professor i/o grup d'alumnes seguir i millorar un mateix projecte any rere any.
* Un exercici escrit (individual o en grup) sobre un tema concret, en forma d'un esborrany de pàgina o de paràgraf de Viquipèdia, a posar en línia una vegada corregit i validat (amb enllaços interns o externs i fonts a inserir correctament).
* Idealment el tema escollit ho ha de ser pel professor i l'alumne, per exemple en una llista d'articles a crear. <Br />En certs àmbits ja ben coberts per Viquipèdia, crear una pàgina pertinent és cada vegada més difícil. En altres àmbits falten els articles, però serà difícil per als alumnes de trobar fonts per redactar-los (Exemple : artistes antics poc coneguts, fauna i flora rara o comuna però poc estudiada fins avui.) <Br /> Per constituir una llista de temes es poden cercar els enllaços vermells a Viquipèdia o reflexionar sobre els articles que a un li agradaria trobar sobre la seva disciplina, i que no han estat encara creats. Finalment és possible consultar les categories o article de la versions anglesa o francesa o espanyola de Viquipèdia i proposar les traduccions o articles homòlegs per la Viquipèdia catalana.
 
=== Ancoratge del projecte a la zona o als interessos dels redactors ===
La motivació dels alumnes, joves o menys joves, es pot reforçar amb un ''ancoratge local del projecte'', o per la tria d'un tema que els interessa particularment per exemple:
: - Completar una pàgina existent (la del municipi, la comarca o el país, per exemple) en als seus aspectes d'història, geografia, geologia, cultura, arqueologia, paleontologia, economia, etcètera, o;
: - Crear una pàgina sobre l'entorn: el bosc proper, la reserva natural més propera, la xarxa hidrogràfica (riu, riera, llac i la seva història, la seva fauna i flora, etcetera)
: - Crear una pàgina (o completar-la) sobre un personatge històric local o que ha marcat la Història local, o sobre un monument destacable, un arbre destacable, una estructura geològica destacable,
: - fer fotografies el més pertinents possible del municipi i dels monuments i paisatges propers, acompanyar d'una llegenda aquestes fotos (en un bon català, però també en anglès, francès, italià i espanyol) i aprendre a carregar i classificar aquestes imatges en les categories de Wikimedia Commons per tal de fer-les accessible a tothom, enllaçar-les a l'article o als articles que correspongui. Constituir sobre Wikimedia commons un fons de fotografies antigues pertinents i lliures (=> acord del propietari dels drets, o foto de més de 70 anys, o acord de l'arxiu). <Br />Així una escola amb el pas del temps pot constituir el seu propi petit observatori del paisatge.
: - crear una pàgina sobre un esdeveniment distingint al municipi (a condició de disposar de documentació suficient, verificable; i que aquest esdeveniment respongui als criteris de notabilitat de Viquipèdia).
 
 
'''Una escola o centre de formació especialitzada podrà contribuir a enriquir l'enciclopèdia segons les seves competències i centres d'interès:'''
* Una escola tècnica podrà, sota el control del professor, inserir a Viquipèdia o a Wikimedia Commons les fotos o esquemes pertinents, o explicacions tècniques útils (com els col·laboradors de Josep Espasa i Anguera ho varen fer a començaments del segle passat a l'Enciclopèdia Espasa que estava il·lustrada amb nombrosos gravats tècnics)
* Els químics o físics millorar les pàgines relacionades amb els temes que estudien
* Estudiants d'Història poden, amb els seus professors, verificar o completar pàgines de Viquipèdia corresponents al seu programa, igualment en geografia, etcètera.
* Estudiants de botànica podran completar les pàgines generals consagrades a la flora i a les espècies animals associades a cada planta o grup de plantes (polinitzadors, patògens, simbionts, etc.)
* Estudiants en geologia podrien completar les pàgines especialitzades
* Estudiants de lletres poden completar els articles relatius als autors clàssics o moderns poc coneguts
* Un enorme, però apassionant treball espera als estudiants de biologia, que podran així produir i posar al dia l'eina que no han gosat encara somiar (una enciclopèdia del món viu, actualitzada al ritme del progrés del coneixement, que és en aquest àmbit molt ràpid en genètica i bioquímica.
* Dels estudiants de veterinària podrien completar els articles sobre les zoonosis, l'anatomia animal, i llistar les malalties referents als animals domèstics o de cria
* Els estudiants d'una escola de grafisme o de Belles Arts podran contribuir al taller gràfic de Viquipèdia i millorar-ne la qualitat visual o la il·lustració dels articles en relació amb les arts
: Exemple: Projecte P8; taller organitzat organitzat pel departament d'Arts plàstiques de l'Universitat París 8, que des de fa diversos anys convida als estudiants a completar les pàgines de Viquipèdia consagrades a les arts plàstics i a la història de l'art (incloent art "numèric", disseny, arquitectura, cinema, etc) Cada estudiant s'inicia així al treball col·laboratiu, i ha de crear almenys un article recolzant-se en la documentació existent, i eventualment trobant l'artista en qüestió, si encara és viu.
* Estudiants de llengües, sols o en grup es poden exercitar a traduir i millorar articles o llegendes d'il·lustracions (a Wikimédia commons; Per exemple amb les 100 000 fotos de l'arxiu alemany oferts a Viquipèdia que necessiten una traducció a l'anglès i al català almenys)
 
En ocasió d'una exposició oral, el professor pot proposar als alumnes presentar el contingut d'aquesta exposició en forma d'article o de paràgraf de Viquipèdia, el que permet als alumnes iniciar-se a la recerca d'il·lustracions lliures, al formateig adaptat a la internet, a referenciar, etcètera i que permet a la classe conservar un rastre d'aquesta exposició que podrà eventualment ser completada els anys següents.
 
El projecte també pot concernir la il·lustració (imatges, sons, música, grafics..) i passar per un altre wiki, complementari, amb per exemple:
* crear o completar una nova categoria a Wikimedia commons (base de dades de imatges i altres medis de Viquipèdia) per dipositar-hi i classificar-hi acompanyades d'una llegenda (en català i en anglès almenys si és possible) les imatges que no es pot incloure en un article a falta de lloc i per no sobrecarregar-lo (en termes d'ample de banda de transmissió de dades).
 
== Ecociutadania, ètica ==
La noció de treball col·laboratiu, de repartiment de recursos culturals i de coneixement és unànimement reconeguda per al seu interès en termes ètics i de ciutadania.
<Br/>Viquipèdia presenta l'interès de proposar un ''corpus'' multilingüe on la informació està concentrada, és més fàcil de trobar, conservar i verificar que en els milions de blogs, pàgines personals i breus de diaris no referenciats. <Br />Aquest ''corpus'', d'alguna manera autoconstruït i automantingut, i cada cop millor referenciat i verificable (i ho serà encara més i millor a mesura que professors i universitaris es van implicant per acompanyar la seva evolució).
* Comprendre (pel fet de haver-hi contribuït) la utilitat i la acumulació de treball que representa un article de Viquipèdia pot incitar certs alumnes a no tenir més ganes d'intentar "destrossar" el projecte o el treball dels seus camarades. És un aprenentatge del respecte d'altri que és necessari a la vida social.
* Però, com ho testimonien les pàgines de discussió dels articles, no tot s'hi fa fàcilment ni sense topades: Aprendre a produir consens, a escoltar els arguments dels altres, a confrontar i afinar els arguments, a resoldre de manera no violenta conflictes d'edició, les divergències d'interpretació i els dissens, és certament una de les virtuts del treball col·laboratiu. Tanmateix no és recomanable submergir alumnes encara inexperts en un conflicte d'edició, però ensenyar-los i explicar-los com es pot resoldre un conflicte d'edició és igualment pedagògic.
* Les millores haurien de permetre reduir l'empremta ecològica i energètica de Viquipèdia. És també un missatge que els professors poden donar als estudiants. Causar el mínim impacte possible, vigilar la sobrietat i la adequació dels texts i il·lustracions, redactar els esborrany abans de posar-los en línia estalvien ample de banda de comunicacions, espai de memòria als servidors, energia i recursos naturals. La contribució de les xarxes i sistemes informàtics a la degradació del medi ambient i al canvi climàtic no és més menyspreable. Professors i alumnes poden intentar reduir-la via un treball més eco-racional a Viquipèdia.
 
== Emulació ? ==
El treball col·laboratiu i compartit no prohibeix una certa emulació permesa per la participació en els concursos o projectes d'articles etiquetats ''articles de qualitat'' .
<Br />No es tracta de superar algú o altre, sinó simplement de tenir el plaer de ser reconegut per haver contribuït a millorar alguna cosa que es pot assemblar a un bé comú; una eina de cultura compartida.
Una idea és també que revisors (professors o experts d'un àmbit) puguin rellegir un article i avaluar el seu nivell.
 
== Límits pedagògics ==
Viquipèdia encara està en la seva prima joventut. Els seus principals límits poden com ja s'ha vist ser trumfos.
 
El professor pot trobar alguns límits.
* El nombre d'articles nous disminueix naturalment a mesura que l'enciclopèdia es completa, i serà sens dubte més difícil completar les pàgines ja riques en les grans questions.
* Un grup d'alumnes massa gran és més difícil de seguir, però un de massa petit produeix menys interaccions.
* La maduresa i les competències dels alumnes influiran en la velocitat d'avanç i la qualitat de les seves contribucions. Com en tot projecte col·laboratiu, alumnes més interessats amb l'eina o el projecte es poden aïllar o avançar el grup, i inversament alumnes poc acostumats o menys interessats es poden distanciar. De vegades és difícil ajudar cadascun a descobrir i expressar les seves competències en un grup.
* Certs professors o certs estudiants són especialistes o experts en la seva disciplina. Quan debuten a Viquipèdia s'arrisquen a veure qüestionades les seves contribucions (per exemple si no són acuradament referenciades) esborrades per altres autors menys competents o menys "a dia" que ells en el seu àmbit. Es recomana a aquests especialistes de demanar consell a un administrador abans d'introduir contingut molt complex en un article, normalment tot just crear un compte un usuari expert dóna la benvinguda, els especialistes es poden adreçar a ell perquè els ajudi en les primeres contribucions. Posar-se a l'abast del major nombre (vulgarització) és també molt pedagògic, fins i tot per a un expert.
 
== Enllaços ==
 
*[http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Estudiants Viquiprojecte estudiants]
 
=== Recull d'experiències d'aplicació de la Viquipèdia a l'ensenyament ===
 
* [http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Estudiants/Experi%C3%A8ncies Viquipèdia en catala].
* [http://fr.wikipedia.org/wiki/Wikip%C3%A9dia:Projets_p%C3%A9dagogiques Viquipèdia en francès].
* [http://en.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:School_and_university_projects Viquipèdia en anglès].
 
=== Referències externes ===
 
* [http://viquibalear.cat Viquibalear]
* [http://www.openfing.org/educarnaval/index.php?2006/02 EduCarnaval et wiki]
* [http://www.inrp.fr/vst/blog/2006/01/17/wikipedia_et_la_pedagogie/ Wikipédia et la pédagogie 1]
* [http://www.inrp.fr/vst/blog/2006/01/27/wikipedia_et_la_pedagogie_2/ Wikipédia et la pédagogie 2]
 
[[Categoria:Viquipèdia|{{PAGENAME}}]]
746

modificacions