La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 210:
Al 1837 Espanya estava en joc sobre quin era el model que havia de prendre l’Estat liberal.
 
Al 1837 va haver-hi a Barcelona una nova bullanga per demanar que es revisés l’articulat de la constitució. La bullanga fracassa i hi ha una gran repressió no sols contra els bullanguers, sinó contra les institucions: l'Ajuntament de Barcelona, que era progressista, fou clausurat. El nou capità general fou el [[Baró de Meer]], que inicia un període de dos anys en el que la ciutat és governada com si fos una dictadura.
 
===El nou capità general fou el [[Ramon de Meer i Kindelán|Baró de Meer]], que inicia un període de dos anys en el que la ciutat és governada com si fos una dictadura. Al juliol de 1837 esclata una nova bullanga, en un context de guerra civil. Davant d’això [[Ramon de Meer]] liquida a tots els progressistes produint-se afusellaments i exilis. A l’octubre va haver-hi eleccions i van guanyar els moderats, fruit del vot censatari i de la militarització de la vida política.
 
Ramon de Meer faestableix una gran reforma de l’exèrcit a Catalunya per fer una tropa més ofensiva. Desmembra la milícia nacional i crea el Consell Superior de Catalunya i la Junta Central Administrativa. Aquests organismes tenien funcions fiscals i de recaptació, amb la funció de recaptar fons per derrotar als carlins. La repressió del Baró de Meer va arribar a un punt tan alt que les Corts van acabar destituint-lo.
A l’octubre va haver-hi eleccions i van guanyar els moderats, fruit del vot censatari i de la militarització de la vida política.
 
Ramon de Meer fa una gran reforma de l’exèrcit a Catalunya per fer una tropa més ofensiva. Desmembra la milícia nacional i crea el Consell Superior de Catalunya i la Junta Central Administrativa. Aquests organismes tenien funcions fiscals i de recaptació, amb la funció de recaptar fons per derrotar als carlins.
 
La repressió del Baró de Meer va arribar a un punt tan alt que les Corts van acabar destituint-lo.
 
Aquestes Corts eren moderades. Busquen la proximitat amb el poble potenciant els governs locals. Els alcaldes passen a ser nomenats per la corona, i a les ciutats de més de 500 habitants, l’alcalde era elegit pel cap polític de la capital. També es duu a terme una restricció del cens a les eleccions municipals. També es suprimeix l’articulat de la [[llibertat de premsa]] i es produeix un retorn dels delmes.
Linha 224 ⟶ 220:
La reina regent es trasllada a Barcelona per aconseguir el suport d’[[Espartero]], que era progressista. Aquest no li diu ni que si ni que no. Això fa que la reina sancioni la llei de les Corts moderades i a canvi a Barcelona s’aixeca una revolta que s’expandeix per tot Espanya i que obliga a la reina exiliar-se provocant un buit de poder i la creació de nou d’unes juntes que aclamen a Espartero i que li ofereixen la regència que accepta el 1840. quan aquest accepta la regència comença a actuar de forma despòtica.
 
El fet que condemna a Espartero és el bombardeig que duu a terme a Barcelona el [[1842]]. A part d’això, junt amb el capità general, Van Halen, no accepta l’enderrocament de la ciutadella de Barcelona, símbol de la repressió, i que havien proposat juntament l’ajuntament i la junta de vigilància, que s’havia creat per controlar els moderats. L’enderrocament s’atura i s’obliga a l’ajuntament a costejar la reparació de la fortalesa militar.
El fet que condemna a Espartero és el bombardeig que duu a terme a Barcelona el [[1842]].
A part d’això, junt amb el capità general, Van Halen, no accepta l’enderrocament de la ciutadella de Barcelona, símbol de la repressió, i que havien proposat juntament l’ajuntament i la junta de vigilància, que s’havia creat per controlar els moderats. L’enderrocament s’atura i s’obliga a l’ajuntament a costejar la reparació de la fortalesa militar.
 
Aquest fet provoca una repressió general de Van Halen que s’exten fins al sindicalisme obrer, prohibint qualsevol tipus d’associacionisme. A més, Espartero signa un tractat de lliure comerç amb [[Gran Bretanya]], que suposa la decepció de la burgesia industrial, portant a una nova bullanga. Davant d’això, Espartero respon bombardejant la ciutat.