La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplazo automático de texto (-l•l +l·l)
Línia 53:
Davant d’aquesta situació trobem diverses interpretacions:
 
*afrancesats: accepten i col•laborencol·laboren amb els francesos al creure amb les possibilitats reformadores del nou règim. Això podría aportar modernitat per Catalunya. Veuen la possibilitat de la liquidació de l’antic règim.
 
*dissentiment a la invasió: Trobem diverses posicions. La major part dels clergat i de la noblesa volen el retorn de la monarquia absoluta tal i com era.
*Intel•lectualitatIntel·lectualitat: Creien que la derrota dels francesos portaria a la tornada de [[Ferran VII]] i que aquest portaria un programa de reformes que conduirien a la modernitat.
 
Amb la retirada de les tropes franceses en la seva major part, trobem un estat que ja no existeix, per tant, gairebé tot estava regentat per les juntes. No veien amb mals ulls el pas d’antic règim a estat liberal parlamentari.
Línia 230:
La base de referència nova és la d’acceptar la legalitat de la constitució de 1837. La única junta que dóna suport és la de Barcelona.
 
L’acció de Prim va cap a arraconar al sector radical del seu partit i abandona el seu programa. Per tant, duu a terme un retorn cap a les posicions moderades, provocant això un sentiment de decepció general. Això fa que a Barcelona esclati el 2 de setembre de 1843 una nova bullanga que dura fins el 20 de novembre. Aquesta bullanga es coneix amb el nom de Jamànsia, i es caracteritza per l’enfrontament entre classes socials. Les classes benestants de Barcelona es van refugiar a la Vil•laVil·la de Gràcia. Prim es va traslladar a Gràcia, va rebre suport i va instal•larinstal·lar el seu quarter general, organitzant una contrarevolució.
 
Aquesta divisió es va extendre a tot Catalunya (centralistes/junta central, contra governamentals).
Línia 317:
Tot això succeeix en un context de crisi social. Els obrers industrials augmenten les seves protestes ja que s’havia introduït maquinaria a les selfactines que havien reduït la mà d’obra obrera. Això provoca vaga i avalots obrers que provoquen crema de maquinària.
 
Els obrers demanaven que totes les negociacions referents al règim de treball fossin col•lectivescol·lectives. Això espantà al govern. La tradició que hi havia era la de l’autoritarisme del patró. Quan això succeeix el Capità General era [[Juan Zapatero]], un dels generals més repressius. Per ell la política no existeix, sols l’ordre. Es duu a terme l’execució d’un dels principals dirigents del moviment obrer; [[Joan Barceló]]. Se’l jutja com a responsable d’un robatori a una masia d’Olesa. Per tant, amb aquesta acció s’intenta relacionar l’obrerisme amb la delinqüència.
 
Zapatero també va anular tots els convenis entre obrers i patrons.