La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplazo automático de texto (-l•l +l·l) |
|||
Línia 53:
Davant d’aquesta situació trobem diverses interpretacions:
*afrancesats: accepten i
*dissentiment a la invasió: Trobem diverses posicions. La major part dels clergat i de la noblesa volen el retorn de la monarquia absoluta tal i com era.
*
Amb la retirada de les tropes franceses en la seva major part, trobem un estat que ja no existeix, per tant, gairebé tot estava regentat per les juntes. No veien amb mals ulls el pas d’antic règim a estat liberal parlamentari.
Línia 230:
La base de referència nova és la d’acceptar la legalitat de la constitució de 1837. La única junta que dóna suport és la de Barcelona.
L’acció de Prim va cap a arraconar al sector radical del seu partit i abandona el seu programa. Per tant, duu a terme un retorn cap a les posicions moderades, provocant això un sentiment de decepció general. Això fa que a Barcelona esclati el 2 de setembre de 1843 una nova bullanga que dura fins el 20 de novembre. Aquesta bullanga es coneix amb el nom de Jamànsia, i es caracteritza per l’enfrontament entre classes socials. Les classes benestants de Barcelona es van refugiar a la
Aquesta divisió es va extendre a tot Catalunya (centralistes/junta central, contra governamentals).
Línia 317:
Tot això succeeix en un context de crisi social. Els obrers industrials augmenten les seves protestes ja que s’havia introduït maquinaria a les selfactines que havien reduït la mà d’obra obrera. Això provoca vaga i avalots obrers que provoquen crema de maquinària.
Els obrers demanaven que totes les negociacions referents al règim de treball fossin
Zapatero també va anular tots els convenis entre obrers i patrons.
|