La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Carles IV d'Espanya| |
Cap resum de modificació |
||
Línia 26:
==Els efectes de la revolució francesa==
A la pujada al tron de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]], intenta aturar l’entrada d’idees de França. Fins i tot Espanya va declarar la guerra a França, així com ho van fer la resta de
Finalment, la corona espanyola va arribar a un pacte amb Napoleó; la coneguda [[Pau de Basilea]], per la qual Espanya passava a ser un Estat subordinat a França. Aquest fet evidencia la incapacitat d’Espanya per defensar el seu territori.
Línia 32:
La Pau de Basilea evidencia una època d’incertesa dins la corona espanyola. França, en guerra amb Europa, cada cop pressiona més a Espanya. França va guanyant batalles, la qual cosa acaba portant a Espanya la signatura d’un altre pacte amb França, el de Sant Ildefons (1796), per el qual Espanya es compromet a recolzar a França si aquesta entra en guerra amb [[Gran Bretanya]].
L’economia espanyola no podia suportar això, i si s’ajunta amb la batalla naval contra Gran Bretanya a [[batalla de Trafalgar|Trafalgar]] (1805), que va suposar la derrota de la flota franco
Al 1807 Napoleó va rebre el consentiment espanyol per creuar Espanya i conquerir [[Portugal]], aliat de Gran Bretanya. Napoleó va signar amb Espanya el [[Tractat de Fontainebleau (1807)|tractat de Fontainebleau]] que indicava el repartiment de Portugal entre França i Espanya. Realment, el que buscava Napoleó ocupar Espanya, fet que el propi [[motí d’Aranjuez]] va acabar portant per si sol al 1808.
Línia 53:
Davant d’aquesta situació trobem diverses interpretacions:
*afrancesats: accepten i col·laboren amb els francesos al creure amb les possibilitats reformadores del nou règim. Això
*dissentiment a la invasió: Trobem diverses posicions. La major part dels clergat i de la noblesa volen el retorn de la monarquia absoluta tal i com era.
Línia 74:
Ferran arriba el 4 d’abril i al maig fa una declaració abolint la constitució. Això implica l’inici d’una persecució contra els liberals i el restabliment del règim senyorial.
A Europa també es va restablir el vell ordre i es va convocar el [[Congrés de Viena]] (maig de 1814 - juny de 1815). Es vol repartir Europa i establir un sistema d’equilibri internacional determinat per les grans potències que ha d’impedir el
*Principi de restauració: retornar a la situació anterior a 1789.
Línia 90:
Parlant de l’exèrcit, cal dir que era de base liberal, format bàsicament per les guerrilles de la Guerra del Francès. La majoria de la oficialitat no procedia de la noblesa i simpatitzava amb la causa liberal. L’absolutisme va destruir la opció d’una participació política, això feia que l’única via dels liberals per accedir al poder fos per via militar.
Van fracassar uns quants Pronunciamientos fins arribar al de [[1820]], impulsat per Riego, que aguantà dos mesos, període en el que els liberals aconsegueixen recolzament. Barcelona fou una de les ciutats que va donar més suport a Riego. Aquesta
Per tant, a partir de 1820 podem parlar plenament d’estat liberal amb l’aplicació de la constitució de Cadis. Finalment es va suspendre el règim senyorial, es van abolir els gremis, es va iniciar la venda de béns eclesiàstics, etc. També es crea la [[milícia nacional]] formada per voluntaris de les classes mitjanes urbanes amb la funció de garantir l’ordre constitucional i les reformes constitucionals.
Línia 106:
Trobem una progressiva militarització fruit de la tensa relació entre liberals moderats i radicals.
A partir de 1822 trobem a tot Catalunya sublevacions de partides anti
A partir de les primeres insurreccions els liberal es divideixen en moderats i liberals exaltats.
Línia 128:
Al [[1829]] comença a haver-hi capital i Bonaplata inverteix a Barcelona.
Els recursos per mantenir la producció a Catalunya principalment venien dels ingressos obtinguts en la vinya, l’oli i els fruits secs. Són
== Període 1832 - 1833 ==
Línia 134:
És el període d’agonia de Ferran VII, moment en el que nomena primer ministre a Bermúdez., que fa una amnistia a favor dels liberals.
També duu a terme una desmilitarització de l’Estat i fa una reforma territorial que implica que el territori deixi d’estar governat pel
La base absolutista s’havia deteriorat i la política s’obria al camp liberal (conseqüència de la derogació de la llei sàlica).
Línia 154:
A la resta d’Espanya el carlisme no tingué èxit. Foren guerres sagnants on l’exèrcit regular intervingué poc.
Maria Cristina, per mantenir la regència, duu a terme reformes per assegurar-se el suport dels liberals. Nomena a Martínez de la Rosa com a primer ministre (era un liberal moderat). Duu a terme un ordenament jurídic i al 1834 fa l’estatut reial, que es una carta
Aquest marc fa decidir als liberals progressistes lluitar per un món liberal autèntic que es manifesta en una revolta el 1835 a Catalunya.
Línia 160:
Al 1835 l’oposició a l’Estatut Reial havia augmentat. Això afavoria a la oposició del liberalisme progressista.
Tant els liberals moderats com els absolutistes sabien que els liberals progressistes anaven en augment. Fou per aquesta raó que s’inicià una
A partir de l’any 1835 trobem el fenomen de la bullanga, que es defineix com aldarulls duts a terme per el poble baix amb la funció de trencar l’orientació política que estava prenent el govern. Una bullanga és una repressió d’indignació concret per una notícia que fa que la paciència dels ciutadans arribi al límit. Aquesta situació pren la forma de càstig contra un individu concret. Són accions molt violentes. Les bullangues són pro-liberals, anti
Les bullangues de 1835 comencen a Reus i ben aviat
Aquesta bullanga aconsegueix reunió de corts, llibertat de premsa, una lleva de 200 mil homes per combatre contra els carlins. Es pot dir que aquesta bullanga comença a marcar el camí que ha de seguir la política espanyola.
Línia 170:
Parlant estrictament del que fou la bullanga, s’inicia a Reus amb el rumor que els carlins han executat a 5 milicians d’aquesta ciutat. De seguida la gent surt al carrer i comença a cridar contra el govern i contra els frares. Com a conseqüència d’això incendien tots els convents i maten a 20 frares.
A [[Barcelona]] aquesta notícia arriba al mig de la celebració d’una
El 24 de juliol va finalitzar la bullanga i va haver-hi expectació per la possible repressió. Sota aquest context els liberals fan propaganda a favor d’un règim més liberal, això reflecteix un sentiment de simpatia davant del moviment de la bullanga.
Línia 176:
En general Llauder va enviar a Barcelona a un emissari amb actitud amenaçadora, Bassa. Això fa que la gent destrossi la vivenda de Bassa, el maten, el passegen per la ciutat, assalten els arxius, els tiren damunt de Bassa i el cremen.
Un altre fet simbòlic es la crema de la fàbrica Bonaplata, que es relaciona amb un atac dur a la propietat privada. Això demostra la sortida en escena d’un univers democràtico
Com a conseqüència final de la bullanga trobem l’aparició d’una junta amb cinc delegats d’entre els quals cal destacar a [[Ramon Xaudaró]]. Aquesta junta elabora un programa en el que demana l’abolició de l’antic règim, una desamortització, la llibertat d’impremta, i la coordinació entre juntes. Aquesta junta manté el seu programa i el complementa amb impostos.
Línia 206:
L’agitació social seguia sent l’única via d’intervenció política possible. És a partir d’aquesta agitació que els moderats es tornen més moderats i els radicals s’escindeixin donant lloc a partits demòcrates.
Un cop aprovada la constitució es veu que es un pas
Al 1837 Espanya estava en joc sobre quin era el model que havia de prendre l’Estat liberal.
Línia 222:
El fet que condemna a Espartero és el bombardeig que duu a terme a Barcelona el [[1842]]. A part d’això, junt amb el capità general, Van Halen, no accepta l’enderrocament de la ciutadella de Barcelona, símbol de la repressió, i que havien proposat juntament l’ajuntament i la junta de vigilància, que s’havia creat per controlar els moderats. L’enderrocament s’atura i s’obliga a l’ajuntament a costejar la reparació de la fortalesa militar.
Aquest fet provoca una repressió general de Van Halen que
Davant d’això es forma una coalició en la que s’accepta a Isabel II com a reina, es duu a terme una acceptació de la legalitat constitucional i es superen els conflictes entre moderats i progressistes.
Línia 232:
L’acció de Prim va cap a arraconar al sector radical del seu partit i abandona el seu programa. Per tant, duu a terme un retorn cap a les posicions moderades, provocant això un sentiment de decepció general. Això fa que a Barcelona esclati el 2 de setembre de 1843 una nova bullanga que dura fins el 20 de novembre. Aquesta bullanga es coneix amb el nom de Jamànsia, i es caracteritza per l’enfrontament entre classes socials. Les classes benestants de Barcelona es van refugiar a la Vil·la de Gràcia. Prim es va traslladar a Gràcia, va rebre suport i va instal·lar el seu quarter general, organitzant una contrarevolució.
Aquesta divisió es va
La junta central feia peticions liberals; sufragi universal i reforma de la constitució. També demanaven la supressió de delmes i una millor redistribució fiscal.
Línia 282:
Aquesta crisi social generalitzada provoca alçaments carlins de 1846 a 1849. Aquest període es coneix com a guerra dels matiners. La base del conflicte seria dinàstic. S’ha de situar en el context de les revoltes europees de 1848.
El capità general de Catalunya, Pavia, informa al govern que aquestes insurreccions no són casuals, sinó profundes, fruit del malestar dels catalans. Proposa que el
Estem dins una època de malestar general fruit el tancament de fàbriques tèxtils, que anaven en regressió fruit de la caiguda de demanda dins el mercat espanyol. Això era fruit de les males collites de blat, que provoquen un encariment del blat i del pa. Això provoca en última instància disminució de rendes i crisi de mercat.
Línia 313:
El conflicte s’intenta solucionar a través del consens. S’entra dins l’etapa del Bienni Progressista. El governador civil era Madoz i el capità general era el [[Marquès de Duero]]. Aquest accepta l’enderroc de les muralles i l’assalt a la ciutadella. No legalitza les associacions obreres però si que les tolera.
Al 1855 [[Madoz]] deixa de ser governador civil per ser ministre. Duu a terme una desamortització que afecta els béns de l’església, estat, ajuntament, etc. El volum de tot el que es posa a la venda és molt superior a 1837. amb això vol capitalitzar
Tot això succeeix en un context de crisi social. Els obrers industrials augmenten les seves protestes ja que s’havia introduït maquinaria a les selfactines que havien reduït la mà d’obra obrera. Això provoca vaga i avalots obrers que provoquen crema de maquinària.
| |||