La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Rv. edic. de 161.116.242.164 (disc) a vers. 2850101 de IradiBot (disc)
Línia 295:
La guerra dels matiners acaba per cansament. No s’empren cap acció d’armes. A Catalunya hi ha ¾ de l’exèrcit. S’arriba a un pacte amb avantatge pels moderats.
 
Al 1854 es comencen a obrir noves perspectives que arriben per la via del Pronunciamiento. Cal destacar al general [[Leopoldo O’Donnell|O’Donnell]], que fa un pronunciamiento a [[Vicálvaro]]. Redacta un manifest en el que demana:
 
- respecte a la constitució.
Línia 312:
Els insurrectes es constitueixen en Juntes. La Junta Central de Barcelona decideix enderrocar la Ciutadella, abolir els recaptadors d’impostos i dissoldre la policia. També es demana que les muralles vagin a terra per dur a terme el creixement econòmic de la ciutat.
 
El conflicte s’intenta solucionar a través del consens. S’entra dins l’etapa del Bienni Progressista. El governador civil era [[Pascual Madoz]] i el capità general era el [[Marquès de Duero]]. Aquest accepta l’enderroc de les muralles i l’assalt a la ciutadella. No legalitza les associacions obreres però si que les tolera.
 
Al 1855 [[Madoz]] deixa de ser governador civil per ser ministre. Duu a terme una desamortització que afecta els béns de l’església, estat, ajuntament, etc. El volum de tot el que es posa a la venda és molt superior a 1837. amb això vol capitalitzar la hisenda pública i obtenir un capital suficient per començar inversió en ferrocarril.
 
Tot això succeeix en un context de crisi social. Els obrers industrials augmenten les seves protestes ja que s’havia introduït maquinaria a les selfactines que havien reduït la mà d’obra obrera. Això provoca vaga i avalots obrers que provoquen crema de maquinària.
Línia 324:
La resposta a tot això va ser una [[vaga general]] que es fa en defensa del [[dret d’associació]]. També es demana el sufragi universal, la possibilitat de participació d’obrers a la milícia nacional i una regulació de l’horari laboral. Finalment es demana la implantació d’uns jurats mixtes d’obrers i empresaris. Res d’això es respecta i Zapatero augmenta la repressió.
 
A Madrid es duu a terme una campanya per explicar què havia passat a Catalunya i amb ajuda de [[Francesc Pi i Margall]] es redacta un manifest que recull 33 mil signatures. Aquest manifest havia d’entrar al parlament però el dia abans el govern dissol les corts.
 
Tot això provoca que Espartero dimiteixi, fruit un nou pronunciamiento d’O’Donnell, que junt amb la Unió Liberal ajuda a restaurar un règim que ell mateix havia fet caure dos anys abans.