Viquillibres

La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 121:
En l’àmbit polític no es va fer cap reforma. L’únic que es va fer va ser dissoldre les partides d’absolutistes que s’havien aixecat ja que s’havia convertit en pur bandolerisme. També es va acceptar a reformistes a l’exèrcit i finalment es va suspendre la [[Inquisició]], encara que no es va dissoldre. Aquesta última reforma va provocar que els absolutistes més profunds se sentissin traïts.
 
Al moment de la descendència de Ferran VII va tenir una filla, Isabel, a l’entorn de 1830 – 1831. Aquesta no podia accedir a la corona l’any 1832 per la [[Llei Sàlica]]. Al mateix 1832 el monarca va anularanul·lar la llei sàlica, permetent així governar a Isabel, provocant això una crisis dinàstica ja que els sectors absolutistes donaven suport a [[Carles Maria Isidre]]. Per tant, vist qui donava suport a qui, està clar que la guerra carlina no era un problema dinàstic, era una guerra entre dos models de societat; l’absolutista, defensat per Carles Maria Isidre, i el liberal, defensat per Ferran VII.
 
Pel que fa a l’economia, estava molt tocada. Les matèries primeres eren les mateixes al 1820 que al 1835. Cal afegir que la producció industrial no funcionava.
Obtingut de «https://ca.wikibooks.org/wiki/La_crisi_de_l%27antic_règim_i_el_procés_revolucionari_liberal»