La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- de las turbines + de les turbines, - + , -La única +L'única, - la única + l'única) |
||
Línia 1:
{{millorar redacció|Estil telegràfic/esquemàtic que cal convertir a narració fluïda. Revisió general.}}
'''La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal''' és el procés de liquidació de l'[[antic règim]] fins a donar lloc a l'estat liberal que a l'Espanya s'inicia amb les guerres napoleòniques i s'allarga bona part del [[segle XIX]], amb una
==L'antic règim==
Línia 41:
Napoleó considerà que amb el canvi de dinastia i amb la liquidació de l'antic règim i una nova constitució, el país veuria amb bons ulls la ocupació. El que realment va veure la població, fou un exèrcit que saquejava a la població.
Al maig de 1808 a Madrid va haver-hi una gran insurrecció popular ja que creien que
Les insurreccions no són per patriotisme, sinó per les males experiències de les ocupacions, sobretot franceses.
Línia 61:
Amb la retirada de les tropes franceses en la seva major part, trobem un estat que ja no existeix, per tant, gairebé tot estava regentat per les juntes. No veien amb mals ulls el pas d'antic règim a estat liberal parlamentari.
La primera junta suprema central es va reunir a [[Cadis]] l'any [[1810]], ja que era
A les [[Corts de Cadis]] trobem dues tendències; liberal i absolutista tot i que la primera és majoritària.
La constitució estructura l'Estat com una monarquia parlamentària basada en la divisió de poders:
Línia 111:
A partir de les primeres insurreccions els liberal es divideixen en moderats i liberals exaltats.
Davant de tot això, la [[Santa Aliança]] envia 100 mil soldats que aboleixen la constitució i
La restauració de 1823 suposa una depuració de l'exèrcit i es duu a terme una persecució de tots aquells que han manifestat idees liberals (al [[1824]] hi ha 2050 assassinats). Es duu a terme una progressiva liquidació cultural del liberalisme (les tropes de la Santa Aliança es queden a Barcelona fins a 1827, impedint una repressió tan agressiva).
Línia 163:
Tant els liberals moderats com els absolutistes sabien que els liberals progressistes anaven en augment. Fou per aquesta raó que s'inicià una persecució contra aquests últims.
A partir de l'any 1835 trobem el fenomen de la bullanga, que es defineix com aldarulls duts a terme pel poble baix amb la funció de trencar l'orientació política que estava prenent el govern. Una bullanga és una repressió d'indignació concret per una notícia que fa que la paciència dels ciutadans arribi al límit. Aquesta situació pren la forma de càstig contra un individu concret. Són accions molt violentes. Les bullangues són pro-liberals, anti-absolutistes. Esclaten de forma espontània i no s'actua sols contra la corona, sinó per incidir en la política de la corona. Moltes bullangues van dirigides contra capellans, que donar suport als carlins, o contra representants del govern que fa una política que impedeix les reformes.
Les bullangues de 1835 comencen a Reus i ben aviat s'estenen per la resta del territori fins arribar a Barcelona. El poble menut presenta una alternativa a l'Estatut Reial de Martínez de la Rosa.
Línia 193:
També s'aboleixen els [[delme]]s eclesiàstics, tot i que no s'aboleix del tot fins que l'Estat assumeixi el pagament d'aquests delmes.
També es dissolen tots els ordes religiosos i l'Estat es queda les seves propietats, que passen a subhasta.
Al gener de 1836 esclata una nova bullanga. És de caire polític i es demana l'abolició de l’[[Estatut Reial]] i el retorn a la constitució de 1812. Novament a Barcelona es crea una junta d'autoritats dirigida pel capità general. A l'agost s'aboleix l'Estatut Reial i torna la constitució de 1812. Tot i això, les corts es reuneixen i decideixen fer una nova constitució (1837). Aquesta constitució és fruit del pacte entre liberals moderats i progressistes.
Línia 229:
La opció insurreccional havia perdut el seu efecte, però l'únic que podia canviar la situació era un nou pronunciamiento dut a terme el 27 de maig de 1843 per Milans del Bosch i Prim. Aquest pronunciamiento es va dur a terme a Reus i va suposar la caiguda d'Espartero.
La base de referència nova és la d'acceptar la legalitat de la constitució de 1837.
L'acció de Prim va cap a arraconar al sector radical del seu partit i abandona el seu programa. Per tant, duu a terme un retorn cap a les posicions moderades, provocant això un sentiment de decepció general. Això fa que a Barcelona esclati el 2 de setembre de 1843 una nova bullanga que dura fins el 20 de novembre. Aquesta bullanga es coneix amb el nom de Jamànsia, i es caracteritza per l'enfrontament entre classes socials. Les classes benestants de Barcelona es van refugiar a la Vil·la de Gràcia. Prim es va traslladar a Gràcia, va rebre suport i va instal·lar el seu quarter general, organitzant una contrarevolució.
Línia 249:
La política liberal defensa l'aconfessionalitat de l'estat.
El partit progressista era més urbà. Tenien un esperit de reforma. Defensen el principi de sobirania nacional sense restricció. Per tant, es dóna un predomini de les corts per sobre de la corona.
Al [[1849]] el [[Partit Liberal Progressista]] té una escissió i neix el Partit Democràtic. Aquests reflexen la visió d'una gent cansada del sistema. Al principi fou un partit petit i perseguit que fou important, no obstant, a la política catalana.
Línia 291:
La base per seguir qualsevol moviment en contra de la corona i del govern era la insurrecció carlina. Com adverteix Pavia, no estava en perill el govern, sinó el propi sistema.
Hi havia complicitat entre els matiners i la població, complicitat que es comença a trencar amb el tancament d'aquesta crisi.
La guerra dels matiners acaba per cansament. No s'empren cap acció d'armes. A Catalunya hi ha ¾ de l'exèrcit. S'arriba a un pacte amb avantatge pels moderats.
| |||