La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'oposició |
m Robot posa l'article correcte a l'opció |
||
Línia 89:
El Pronunciamiento consisteix en què un militar reuneix a la tropa i llegeix un manifest adreçat al país on expressa la ineficàcia del govern, no del rei. Per tant, exigeix la destitució d'aquell govern i proposa la formació d'un nou govern, que tindrà el suport de la força militar. En termes del [[segle XIX]] el pronunciamiento era impulsat per liberals.
Parlant de l'exèrcit, cal dir que era de base liberal, format bàsicament per les guerrilles de la Guerra del Francès. La majoria de la oficialitat no procedia de la noblesa i simpatitzava amb la causa liberal. L'absolutisme va destruir
Van fracassar uns quants Pronunciamientos fins arribar al de [[1820]], impulsat per Riego, que aguantà dos mesos, període en el que els liberals aconsegueixen suport. Barcelona fou una de les ciutats que va donar més suport a Riego. Aquesta crisi finalment va culminar amb l'acceptació per part del monarca de la constitució de Cadis.
Línia 227:
Davant d'això es forma una coalició en la que s'accepta a Isabel II com a reina, es duu a terme una acceptació de la legalitat constitucional i se superen els conflictes entre moderats i progressistes.
La base de referència nova és la d'acceptar la legalitat de la constitució de 1837. L'única junta que dóna suport és la de Barcelona.
| |||