La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'opció |
Cap resum de modificació |
||
Línia 159:
Aquest marc fa decidir als liberals progressistes lluitar per un món liberal autèntic que es manifesta en una revolta el 1835 a Catalunya.
Al 1835 l'oposició a l'Estatut Reial havia augmentat. Això afavoria a l'oposició del liberalisme progressista. Tant els liberals moderats com els absolutistes sabien que els liberals progressistes anaven en augment. Fou per aquesta raó que s'inicià una persecució contra aquests últims.
A partir de l'any 1835 trobem el fenomen de la bullanga, que es defineix com aldarulls duts a terme pel poble baix amb la funció de trencar l'orientació política que estava prenent el govern. Una bullanga és una repressió d'indignació concret per una notícia que fa que la paciència dels ciutadans arribi al límit. Aquesta situació pren la forma de càstig contra un individu concret. Són accions molt violentes. Les bullangues són pro-liberals, anti-absolutistes. Esclaten de forma espontània i no s'actua sols contra la corona, sinó per incidir en la política de la corona. Moltes bullangues van dirigides contra capellans, que donar suport als carlins, o contra representants del govern que fa una política que impedeix les reformes. Aquestes bullangues van durar ben bé fins a 1868.
Les [[Bullanga de 1835|bullangues de 1835]] comencen a Reus i ben aviat s'estenen per la resta del territori fins arribar a Barcelona. El poble menut presenta una alternativa a l'Estatut Reial de Martínez de la Rosa.
Aquesta bullanga aconsegueix reunió de corts, llibertat de premsa, una lleva de 200 mil homes per combatre contra els carlins. Es pot dir que aquesta bullanga comença a marcar el camí que ha de seguir la política espanyola.
| |||