Guia de plantes medicinals, usos i cultiu/Menta i varietats (Menthae Piperitae-spearmint-picatta ): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es crea la pàgina amb «Les substàncies amargues de la menta estimulen la secreció dels sucs digestius, són estomacals, carminatives i redueixen les diarrees i les flatulències, la menta...».
 
Cap resum de modificació
Línia 1:
Són espècies herbàcies perennes i aromàtiques que arriben a una alçada màxima de 120 cm aproximadament. Tenen uns rizomes subterranis que fan que sovint es comportin com espècies que envaixen tot l'espai. Les fulles són de disposició oposada i són simples i de forma oblonga a lanceolada sovint tenen el marge serrat. Les flors tenen dos llavis i quatre lòbuls amb colors que van del blanc al porpra. El fruit és una càpsula amb fins a quatre llavors.
 
[[File:20140727Mentha spicata6.jpg|thumb|20140727Mentha spicata6]]
 
== Propietats ==
Les substàncies amargues de la menta estimulen la secreció dels sucs digestius, són estomacals, carminatives i redueixen les diarrees i les flatulències, la menta és també un excel•lent colagog i espasmolític suau, adequat en la inflamació de la vesícula, nerviosismes, insomni, rampes, vertígens, migranyes, etc. Té un lleuger poder antisèptic i bactericida, és útil en les inflamacions de la laringe, bronquitis, en inhalacions contra el refredat, i en usos tòpics. La llegenda li suposa propietats afrodisíaques i excitants. Propietats diürètiques, anticoagulant, malaltia de Crohn, colitis, mal de altura, halitosis, tractaments tòpics de la pell, antibacteriana, antiinflamatòria, tractaments afeccions vaginals, hemorroides. Diürètica.
 
=== Contraindicacions ===
Contraindicacions; embaràs i lactància consultar al metge, càlculs vesícula biliar, i hepatopaties, menors de 2 anys, control especialista de malalties intestinals. Els olis poden provocar mal de cap i dermatitis.
 
== Mètode de preparació ==
 
Com prendre la ; 2-3gr per taça, màxim 3 diàries.
 
== Cultiu ==
Cultiu: Es sembra, trasplanta i esqueixa amb arrel, durant la primavera, estiu i tardor. La menta tarda uns dos mesos a néixer de llavor, s’ha de tenir paciència. Es planta cada 50cm. Encara que es una planta que acabarà entenent-se sense parar si no troba un límit, com terra dura de camí, pedres,... S’adapta be a tot tipus de climes, si son climes freds, a el hivern desapareixerà la fulla i a la primavera tornarà a rebrotar amb força. Es una planta que aguanta abundant aigua, però també aguanta poca aigua, però no es de secà. Es perenne.