So/Natura del so: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 50:
===Reflexió===
[[Image:Erect Reflection.PNG|thumb|400px|right|La ona blava es l'incident; la roja, la reflectida]]
'''Una ona''' quan topa amb un obstacle que no pot traspassar ni rodejar es reflectix ('''rebota al medi del qual prové''').
EL tamany de l'obstacle i la longitud d'ona determinen si una ona rodeja l'obstacle o rebota cap a la direcció de què provenia.
Línia 56:
Si l'obstacle és xicotet en relació amb la longitud d'ona, el so el rodejara (difracció), en canvi, si succeïx el contrari, el so rebota (reflexió).
'''Si l'ona rebota, l'angle de l'ona reflectida és igual a l'angle de l'ona incident''', de manera que si una ona sonora incidix perpendicularment sobre la superfície reflectixen-te, torna sobre si mateixa.
La reflexió no actua igual sobre les altes freqüències que sobre les baixes. El que es deu al fet que la longitud d'ona de les baixes freqüències és molt gran (poden aconseguir els 18 metres), per la qual cosa són capaç de rodejar la majoria d'obstacles.
Línia 68:
====Ones estacionàries====
'''Una ona estacionària es produïx per la suma d'una ona i la seua ona reflectida sobre un mateix eix'''. Depenent com coincidisquen les fases de l'ona incident i de la reflectida, es produirà una modificacions del so (augmenta l'amplitud o disminuïx), per la qual cosa es poden el so resultant pot resultar desagradable. En determinades circumstàncies, l'ona estacionària pot fer que la sala entre en ressonància.
És un fenomen relacionat amb la reflexió del so.
Línia 76:
====Eco====
El senyal acústic original s'ha extingit, però encara ens és tornat so en forma d'ona reflectida. '''L'eco s'explica per que l'ona reflectida ens arriba en un temps superior al de la persistència acústica'''.
Es produïx eco quan l'ona sonora es reflectix perpendicularment en una paret. Perquè es produïsca eco, la superfície reflectora ha d'estar separada del focus sonor una determinada distància: 17 metres per a sons musicals i 11.34 metres per a sons secs, la qual cosa es deu a la persistència acústica.
Línia 83:
====Reverberació====
Semblant a l'eco. '''Es produïx reverberació quan les ones reflectides arriben a l'oient abans de l'extinció de l'ona directa, és a dir, en un temps menor que el de persistència acústica de l'oïda'''. Estes ones reflectides tindràn un retardament no superior a 1/10 de segon o de 17 metres, que és el valor de la persistència acústica. Quan el reptat és major i no parlem de reverberació, sinó d'eco.
En un recinte xicotet la reverberació pot resultar inapreciable, però quant major és el recinte, millor percep l'oïda este retarde o lleugera prolongació del so.
Línia 90:
===Absorció===
Quan una ona sonora arriba a una superfície, la major part de la seua energia es reflectix, però un percentatge d'esta és absorbida pel nou medi. '''Tots els mitjans absorbixen un percentatge d'energia que propaguen, cap és completament opac'''.
En relació amb l'absorció ha de tindre's en compte:
Línia 97:
====Coeficient d'absorció====
El coeficient d'absorció o d'atenuació es definix com el ''quocient entre l'energia incident i l'energia absorbida per una superfície o substància'''. Normalment, s'expressa en una escala de 0 a 1. Com este valor variarà per a cada freqüència, no es pot parlar d'un coeficient únic.
El coeficient d'absorció cal tindre'l en compte a l'hora de condicionar acústicament una sala amb materials que absorbisquen el so, tant pel que fa a l'interior, com al seu aïllament de l'exterior.
Línia 104:
Teòricament, quan una ona arriba a una medi rígid es reflectix totalment. Almenys, això hauria de succeir en una paret rígida ideal. No obstant això, en la realitat, com hen vist, cap substància és completament rígida.
La quantitat d'energia absorbida dependrà de la freqüència. '''La freqüència crítica és la freqüència a partir de la qual un obstacle rígid comença a absorbir part de l'energia de les ones incidents'''. Esta freqüència crítica dependrà del gruix de l'obstacle. A major gruix, la freqüència incident tindrà menor capacitat de penetració.
===Refracció===
[[Image:Wellen-Brechung.png|thumb|220px|right|C1, és el so incident; C2, el refractat]]
'''És la desviació que sofrixen les ones sonores en la direcció de la seua propagació, quan el so passa d'un medi a un altre diferent'''. La refracció es deu al fet que al canviar de medi, canvia la velocitat de propagació del so.
'''La refracció també pot produir-se dins d'un mateix medi, quan les característiques d'este no són homogenis''', per exemple, quan d'un punt a un altre d'un medi augmenta o disminuïx la temperatura. Per exemple, sobre una superfície nevada, el so és capaç de desplaçar-se travessant grans distàncies. Açò és possible gràcies a les refraccions produïdes davall la neu, que no és medi uniforme. Cada capa de neu té una temperatura diferent. Les més profundes, on no arriba el sol, estan més fies que les superficials. En estes capes més fredes pròximes al sòl, el so es propaga amb menor velocitat.
'''A diferència del fenomen de la reflexió, en la refracció, l'angle de refracció ja no és igual al d'incidència'''.
==Difracció==
| |||