Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mil·lenis > mil·lennis
m Corregit: un arma > una arma
Línia 272:
"En otro encuentro con Vea, la encarnación de esa feminidad toda cuerpo, seductora y, aparentemente, sin ningún poder, Shevek se decía a sí mismo:
 
‘Una aprovechada del cuerpo’, llamaba Takver a las mujeres que utilizaban la sexualidad como ununa arma contra los hombres, en una lucha competitiva. Vea era, por supuesto, la aprovechada del cuerpo más consumada. Los zapatos, el vestido, los cosméticos, las joyas, los gestos. Todo en ella era provocación. Toda ella era tan elaborada u ostentosamente un cuerpo femenino que casi no parecía un ser humano. Encarnaba toda la reprimida sexualidad que los ioti sólo expresaban en sueños, en novelas y poemas, en infinitas pinturas de desnudos femeninos (…) (K. Le Guin, 1974, p. 215)".
 
Fins i tot, Shevek arriba a considerar que Vea és una treballadora sexual com les que havia descrit Odo que existien a Urras i que ell mai havia vist. Nosaltres però, volem analitzar aquest ús dels trets associats a la feminitat com una forma de resistència, com una forma de reapropiació d'uns significats o uns símbols negatius resignificant-los en positiu, els símbols o els significats que s'han considerat femenins i com a tals han estat desvalorats sovint per tot un seguit de corrents feministes, com per exemple els corrents del feminisme de la igualtat, amb el qual identifiquem l'autora.