Viquillibres

Història espanyola i catalana: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: l'esglesia > l'església
m Corregit: despres > després
Línia 161:
Arriben pel mediterrani els fenisis procedents de l'actual Liban i els grecs, busquen metalls i materiaes primeres. No conquesten el territori, ni fan la guerra, perque es dediquen al comerç de tot tipus de productes pacrificament. Els fenisis són els primers en arribar i funden colonies, la mes antiga Cadiz (Gales) formada entre 1.000 i 800 anys a.C. Porten un nivell cult, superior, escriptura amb un alfabet antaseden de l'actual, religio, art, luxe. Destaquen en la fabricació de teixits (monopoli de color purpura). Fabriquen i interacanvien o fan d'intermediaris amb altres pobles (Egipcis) amb armes, joies, etc i fins i tot trafiquen amb esclaurs. S'estableixen a Llevant i Andalucia.
Entren en competencia amb els grecs (es reparteixen les zones d'influencia) al sud els fenicis i al nord els grecs. Els grecs s'estableixen a Catalunya i llevant a l'epoca 800 a 600 a.C. Funden Empuries i altres colonies i comercien amb tot tipues de ceràmiques.
Porten una cultura superior, escriptura perfeccionant l'alfabet (que despresdesprés l'erataran els grecs i més tard els romans convertinse així en el que utilitzem actualment), moneda, ceràmica (decorada i de gran cualitat) i tot tipus d'objectes luxosos. Utilitzen un sistema d'intercambi basat en una mena de modes, peces d'or, plata i bronze. Escriuen sobre la peninsula descrivint les seves riqueses, pobles i costums. Tenen religió la seva relació amb els indigenes son en principi pacifiques pero tenen enfrontaments amb els grecs per motius comercials i per controlar els territoris.
Els cartaginesus son fenisis procedents de cartabo (tunicia actual) que arriben a la peninsula i la conquereixen explotan les seves mines de plata. Funden una colonia cartago Nova (cartagena) l'any 230 a.C. Estan enfrontats amb grecs i despresdesprés amb els romans pel domini comercial del mediterrani. Són anomenades guerres púniques que van acabar amb la victoria de roma i la destrucció de Cartago. Amb motiu d'aquestes guerres els cartaginesos comencen a ocupar el sud de la península (2ª guerra púnica) ocupen la ciutat de Saun, colonia grega aliada dels romans, i els romans vindran a la peninsula derrotaran als cartaginesos i destruiran cartago ocupant així tota la península.
1ª Guerra Púnica (264 – 242 a.C.) s. III a.C.
2ª Guerra Púnica (218 – 202 a.C.) s. III a.C.
Línia 200:
Als asturs y cantabres els romans els van esclavitzar i porta a Belgica. Pero ells es van escapar i tornar i finalment els romans els van exterminar envoltant la seva ciutat amb una muralla por incomunicarlos y que axí es devilitesin per la fam, i uns altres es van suïcidar.
III.Hispania romana (218 a.C. a 409 d. C)
Els romans ocupen la península en la segona guerra púnica, en la cual s'enfronten amb els carteginesos. Neo Escipio (general roma) desembarca amb tropes a ampuries l'any 218 a.C. amb les primeres tropes i va ocupar el litoral fins Andalucia derrotant els cartaginesos. Despres continua la conquesta de l'imperi romá a l'interior de la peninsula. Les tribus hispániques oposen una gran resistencia: comencen amb la revelio dels ilergets (Lleida) cabdills Indibili Mandoni, despresdesprés son els activers com els lucitans (viriat). I despresdesprés els arèvacs (numància), els cantabres i els esturs (Campanyas dirigides per Octavi Cesar August 29 a 19 a.C.)
i es tardarà dos segles en pacificar i romanitzar el territori.
La romanització d'Espanya va consistir en que es va adobtar la llengua llatina desapareixent les llenguas anteriors (excepte el vasc) per primeravegada Espanya va ser administrada per un sol poble, els romans, una sola cultura, el mateix dret, les mateixes costums. També es va unificar en la religio, primer la romana (politeista) i despresdesprés la cristiana (monoteista). La cultura, el dret els costums dels romans, l'economia va experimentar un desenvolupament important. es van crear noves ciutats i es van fer moltes obres publiques: ponts, carreteres, calçades, amfiteatres, crcs aqüeduptes, teatres, monuments commemoratius.
Hisania al principi es va dividir en 2 provincies anaxionen-se ha l'imperi roma. Despres es van fer més divicions fins arribar a 6, incorporan-se a l'imperi roma.
Provincies (Capital)
Línia 225:
IV.L'Espanya visigoda (s.V al s.VIII)
a)Les invacions varvares:
En el 409 entren a la peninsula diversos pobles. Els Alans que despresdesprés desapareixen poc despresdesprés. Els vàndals, que despresdesprés pasen a l'Africa. els Sueus que s'estableixen a Galicia.
En el 415 entren els visigots que venen com aliats i federats de roma, i s'estableixen al Sud de França i a Espanya creant un regne amb capital a Tolosa (Toulose). El rei visigot Alaric, va saquejar roma l'any 410, el primer rei visigot d'Hispania, Ataulf, es va establir a Tarragona. Els visigots van ser expulsats de França al 507 per els Francs. Llavors es queden a Espanya i el seru rege tindra la capital a toledo, fins que desapareixen l'any 712 sota la invació dels musulmans.
El rei Leovigila, va sotmetre als jueus de Galicia. El regne visigot sera docs el primer estat o regne independent i unificat de la peninsula. Sota el rei Recevint es van fer les primeres lleis ispanas mediavals, o “Fuero Juzgo”. (primers lleis d'espanya) L'economia d'Aquesta etapa es rural, pobre, les ciutats decauen, el comerç també. Algunes s'abandonen totalment.
Es una epoca d'explandor económic.
La cultura la mante la isglesia cristiana, ovispes cristians.
Els visigots son arrians (no catolics) i de moment no es barregen amb els ispans pero despresdesprés es converteixen sota Recared. Una de les figures més importants va ser Sant Isidor, la personalitat intel·lectual més important de l'tapa de Sevilla que va escriure una enciclopedia “les etimologies”. El regne visigot desapareix amb una gran rapidesa quan arriben els imbasors mususlmants. Debilitat del poder reial.
Els visigots no escrivien i van apendre el llati.
Els gots eren suecs
Línia 277:
La unió dels dos regnes no va ser total ja que cada territori conservava les seves lleis fronteres i institucions. Pero Espanya només tindrà una dinàstica monàrquica. I per tant presenta una unificació.
b)La monarquia autoritaria i l'Estat
Els reis van concentrar els poders en les seves mans, submeten a la noblesa despresdesprés de la guerra civil, controlant també a l'església i centralitzant la administració, els impostos i la justicia.
Es creen les bases i l'estat modern i de la monarquia autoritária.
Les tropes pasan de ser particulars a ser reials.
Obtingut de «https://ca.wikibooks.org/wiki/Història_espanyola_i_catalana»