Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin: diferència entre les revisions

Possiblement en aquest menyspreu hagi pesat la tradició naturalista i realista que amara la tradició crítica des dels temps de la Il·lustració. La literatura sancionada com a vàlida pel pensament crític ha oscil·lat entre el realisme naturalista que pretén descriure fidedignament les tensions socials que es desenvolupen en el seu context immediat, inaugurat per la prosa de [[w:en:Émile Zola|Émile Zola]], o les avantguardes literàries del segle XX, que pretenen subvertir les regles de composició formal, exportant la revolució al camp de la creació literaria. No obstant això, l'elaboració de futurs o presents alternatius ha estat considerada sovint una temptació escapista, producte d'un pensament infantilitzant i víctima de l'alienació, difícilment conciliable amb la voluntat de "cientifitzar" la crítica, és a dir de l'intent de convertir el pensament crític en el fidel reflex de les regles que determinen el curs de la història.

 

 

Amb aquest vikillibre pretenem rearticular pensament crític i ciència ficció a partir d'una altra mirada, sovint considerada com a menor per ambdues tradicions: el [[w:en:feminism|feminisme]]. Considerem que aquesta recombinació entre perspectives minoritzades pot servir-nos per retroalimentar mútuament tots dos camps i alhora oferir-nos noves eines crítiques per deconstruir i reconstruir el món heretat. A fi d'acotar l'empresa, hem decidit centrar-nos en un llibre escrit per [[w:en:Ursula K. Le Guin|Ursula K. Le Guin]] "Els desposseïts, una utopia ambigua". Possiblement, si hom pot parlar d'una ciència-ficció política aquest llibre hagi passat a la història més com a una contribució a l'[[w:es:anarquismo|anarquisme]] que com a text feminista, malgrat que fou escrit per una dona que simpatitzava amb el feminisme nordamericà. Tanmateix, el nostre objectiu no és tant valorar les aportacions al feminisme que pugui contenir l'obra, com enfocar una mirada generitzada sobre el mateix. Si ens interessa el llibre d'Ursula K. LeGuin és en tant que el seu subtítol ens revela una clau d'interpretació: una utopia ambigua. Per a això, no pretenem desenvolupar una anàlisi literària sobre el conjunt de l'obra, sinó fixar-nos en com són construits els gèneres i quines relacions mantenen entre sí en els dos móns que ens representa: el planeta Urras dominat pel propietariat i el seu satel·lit Anarres on els exil·liats d'una revolta llibertària intenten materialitzar l'utopia anarquista en una situació d'escassetat de recursos naturals. L'ambigüitat resideix en el fet, que lluny de representar un model ideal de societat, Anarres es veu obligat a dependre d'Urras a partir de l'intercanvi comercial per a la seva subsistència i que malgrat l'abolició de la propietat en la societat anarresti, existeix una tensió entre individu i col·lectivitat així com una tendència a la burocratització que genera noves formes de control social. Ara bé, una mirada de gènere radical (en el sentit d'anar a l'arrel) no pot conformar-se amb la descripció de com divergeixen ambdós móns respecte a la divisió sexual del treball o l'estructura de parentiu, sinó analitzar també les semblances en el manteniment de la diferenciació sexual (ja sigui mantenint la divisió home-dona o el binomi hetero-homosexual).