Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin: diferència entre les revisions

La [[w:es:ciencia ficción|ciència -ficció]] ha estat sovint considerada com a "gènere menor" dins el camp dels estudis literaris. Des d'una concepció elitista i classista del que hom entèn per cultura, la crítica ha acostumat a etiquetar la ciència -ficció de "literatura d'entreteniment" orientada al ràpid consum, producte de la cultura de masses, digna únicament d'una mirada sociològica. Tanmateix, el menyspreu envers a aquest gènere per part de l'anomenada "alta cultura" ha tingut efectes positius pel seu cultiu, ha afavorit que aquest habiti i generi circuits alternatius als del ''mainstream'' cultural. Les seves novetats enlloc de farcir pàgines de prestigioses revistes literàries, són comentades en fanzines i revistes produïdes pels propis afeccionats, els debats defugen els espais acadèmics per organitzar les seves pròpies convencions, i la seva difussió es realitza mitjançant botigues especialitzades, on les prestatgeries dedicades a les col·leccions comparteixen espai amb els còmics, i actualment amb els jocs de rol. Només per aquest factor, la seva capacitat de generar un territori subterrani i alternatiu als circuits de la cultura oficial, hauria de ser motiu suficient per convertir el gènere en atractiu per a una mirada crítica.

Tanmateix, la relació entre ciència -ficció i pensament crític no sempre ha estat fàcil, més enllà d'algunes obres mestres reconegudes: ''Un món Feliç'' i ''Farenheit 451'' d'[[w:en:Aldous Huxley|Aldous Huxley]]; ''1984'' de [[w:en:George Orwell|George Orwell]] i ''Cròniques Marcianes'' de [[w:en:Ray Bradbury|Ray Bradbury]], el pensament crític dominant (si és que podem admetre aquest oximoron) ha tendit a menysprear-la. No així, la crítica que defuig l'acadèmia i que s'expressa en formes menors a través d'Internet i edicions autoproduides on el gènere ha cultivat una força significativa.

Un altre factor que possiblement influeixi en el seu menyspreu, sobretot a nivell europeu, potser hagi estat el fet que es caracteritza per ser un fenomen en gran mesura anglonordamericà. Pesant-hi més els tòpics desqualificadors que una valoració crítica i sostinguda del seu potencial emancipador. Així, si bé és cert que ha existit una tradició reaccionària dins la ciència -ficció, més en la producció cinematogràfica que en la literaria, ja sigui per la seva desconfiança conservadora envers els avenços científico-tecnològics, o per la construcció de l'altre com a potencial agressor/invasor, legitimant així la paranoia maccartista o els seus actuals avatars neocons, no podem oblidar que la ciència-ficció ha estat, de la mateixa manera que el gènere negre (una altra tradició literaria menyspreada), un espai de trobada i fermentació de la crítica malanomenada contracultural.

Amb aquest vikillibre pretenem rearticular pensament crític i ciència -ficció a partir d'una altra mirada, sovint considerada com a menor per ambdues tradicions: el [[w:en:feminism|feminisme]]. Considerem que aquesta recombinació entre perspectives minoritzades pot servir-nos per retroalimentar mútuament tots dos camps i alhora oferir-nos noves eines crítiques per deconstruir i reconstruir el món heretat. A fi d'acotar l'empresa, hem decidit centrar-nos en un llibre escrit per [[w:en:Ursula K. Le Guin|Ursula K. Le Guin]] "Els desposseïts, una utopia ambigua". Possiblement, si hom pot parlar d'una ciència-ficció política aquest llibre hagi passat a la història més com a una contribució a l'[[w:es:anarquismo|anarquisme]] que com a text feminista, malgrat que fou escrit per una dona que simpatitzava amb el feminisme nordamericà. Tanmateix, el nostre objectiu no és tant valorar les aportacions al feminisme que pugui contenir l'obra, com enfocar una mirada generitzada sobre el mateix. Si ens interessa el llibre d'Ursula K. LeGuin és en tant que el seu subtítol ens revela una clau d'interpretació: una utopia ambigua. Per a això, no pretenem desenvolupar una anàlisi literària sobre el conjunt de l'obra, sinó fixar-nos en com són construits els gèneres i quines relacions mantenen entre sí en els dos móns que ens representa: el planeta Urras dominat pel propietariat i el seu satel·lit Anarres on els exil·liats d'una revolta llibertària intenten materialitzar l'utopia anarquista en una situació d'escassetat de recursos naturals. L'ambigüitat resideix en el fet, que lluny de representar un model ideal de societat, Anarres es veu obligat a dependre d'Urras a partir de l'intercanvi comercial per a la seva subsistència i que malgrat l'abolició de la propietat en la societat anarresti, existeix una tensió entre individu i col·lectivitat així com una tendència a la burocratització que genera noves formes de control social. Ara bé, una mirada de gènere radical (en el sentit d'anar a l'arrel) no pot conformar-se amb la descripció de com divergeixen ambdós móns respecte a la divisió sexual del treball o l'estructura de parentiu, sinó analitzar també les semblances en el manteniment de la diferenciació sexual (ja sigui mantenint la divisió home-dona o el binomi hetero-homosexual).

Per realitzar aquest recorregut hem preferit prendre embranzida des de lluny, situant primer el llibre dins el fil violeta d'escriptores de ciència -ficció, per posteriorment analitzar el potencial crític de les utopies/distopies des d'una perspectiva feminista, finalitzant la nostra corba parabòlica en l'anàlisi de la construcció generitzada dels ''Desposseïts''. Esperem que disfruteu de la lectura tant o més com nosaltres ho hem fet en la seva edició. ''Last but not least'', potser us sorprengui que algunes parts del nostre text estan escrites en una llengua diferent del català. Això és conseqüència de què una de les seves autores és mexicana i encara no domina la nostra llengua. Si bé amb un inici vam debatre la possibilitat de traduir integrament el text al català, posteriorment hem optat per respectar aquesta multiplicitat de veus. Amb això, no volem legitimar l'statu quo de diglòssia bilingüista, sinó experimentar noves formes d'escriptura col·laborativa on les identitats performades tendeixin a recombinar-se sense perdre la seva singularitat.

=='''Narrativa, dona i ciència -ficció'''==

<<Els rols sexuals a la ciència -ficció són tant inalterables com el metall del casc d'una nau espacial, i l'emancipació una espécie desconeguda>> Sam Lundwall

El sorgiment de la ciència -ficció com a gènere literari no pot separar-se de la revolució científico-tecnològica que possibilita el sorgiment de la civilització industrial a finals del segle XVIII i inicis del XIX. Sota les llums del pensament il·lustrat, Occident experimentava una efervescència científico-tecnològica que canviaria l'autopercepció del món. L'any 1765 [[w:en:James Watt|James Watt]] inventà el motor a vapor que permetria l'impuls definitu de la revolució industrial a [[w:en:England|Anglaterra]], possibilitant no només el trànsit de l'era de les manufactures al capitalisme fabril, sinó també l'expansió de l'[[w:en:imperialism|imperialisme]] a partir de la revolució que originà la seva incorporació en els transports (vaixells i ferrocarrils.) Alhora els [[w:en:Montgolfier brothers|germans Montgolfier]] elevaren el primer globus aereostàtic, que obria noves perspectives del món desconegudes abans, mentre [[w:en:Charles Darwin|Charles Darwin]] esmicolava el mite creacionista basilar en la cosmovisió cristiana a partir dels seus descobriments a l'arxipelag d'Els Galàpegs. El misteri de l'energia obria escletxes de llum, ja fos aquesta la calor a partir dels estudis de Lavoisser o el control de l'electricitat amb [[w:en:Benjamin Franklin|Benjamin Franklin]] i posteriorment l'invenció del motor elèctric amb [[w:en:Michael Faraday|Michael Faraday]]. El món canviava, i alhora que es reduïen les distàncies gràcies a la revolució dels transports i les telecomunicacions, la societat esdevenia cada cop més complexa, produint nous esclats socials. És en aquesta atmosfera de canvi que pren consistència un nou gènere literari que es distancia de la literatura fantàstica per l'incorporació de la reflexió al voltant de la ciència i la tecnologia així com per la seva projecció a presents i futurs alternatius, la ciència -ficció.

[[w:en:Mary Shelley|Mary Shelley]] filla de la feminista [[w:en:Mary Wollstonecraft|Mary Wollstonecraft]] i del filòsof [[w:en:William Godwin|William Godwin]]. Frankestein es distancia de la novel·la gòtica precedent, poblada de fantasmes i castells medievals, per encetar una lúcida i escèptica reflexió al voltant de les responsabilitats ètiques i morals de la tecnociència, representades en la seva voluntat de traspassar els límits de generar vida de la mort. Frankenstein representa en aquest sentit una reflexió antropològica sobre la relació entre l'obra i el seu creador, una obra que malgrat les intencions se li gira en contra dels seus designis a mesura que pren consciència del seu destí malhaurat. La figura del monstre creada per Mary Shelley no representa la personificació del mal, sinó el desdoblement de la voluntat del creador, amb el desig d'autonomia de la seva creació que es veu incompresa per la resta del món, la qual cosa el porta a generar mort i destrucció. Tanmateix, si bé podem explorar precedents del tema en les diferents versions del [[w:en:Golem|Golem]], en el llibre de Mary Shelley la generació de vida no és el resultat de cap saber esotèric religiós (com succeix amb la [[w:es:Cábala|Càbala]] que dóna la vida al Golem) sinó el resultat de l'aplicació dels descobriments científico-tecnològics (en aquest cas l'electricitat.) L'anàlisi de Frankenstein desborda les pretensions d'aquest article, tanmateix el que ens interessa ressaltar en relació amb els nostres objectius, és que l'inici del gènere de la ciència -ficció té el seu origen amb una dona, familiaritzada amb la reivindicació feminista i coneixedora dels avenços científico-tècnics, i que aquest fet potser no és causal.

Certament, la participació de les dones en la ciència -ficció ha estat sovint invisibilitzada. Si bé és cert que com tots els altres gèneres literaris, hi ha una predominància de firmes masculines, la veu de les dones ha estat present des dels seus inicis en la ciència -ficció. Per exemple, l'any 1915 l'escriptora [[w:en:Charlotte Perkins Gillman|Charlotte Perkins Gillman]], reconeguda en la literatura feminista per la seva obra ''El paper de paret groc'' publicava ''Dellas un món femení'' on es descriu el viatge de tres expedicionaris Vandyke Jennings, Terry Nicholson i Jeff Margrave que arriben a un país habitat únicament per dones que es dediquen bàsicament al cultiu de l'agricultura i a la maternitat, es reprodueixen per partogenesi, per la qual cosa no precisen del coit per concebre, i mitjançant la manipulació genètica han aconseguit concebre únicament filles. Es tracta d'una societat cooperativa on les relaciones de competència han estat transformades en relacions de solidaritat. Uns anys després [[w:en:Thea Von Harbou|Thea Von Harbou ]] va escriure el guió cinematogràfic de la distopia futurista ''Metrópolis'' dirigida pel seu marit [[w:en:Fritz Lang|Fritz Lang]]. Allí es concebeix la dualitat entre Afrodita una dona artificial i Maria que representa les virtuts femenines de la dona real. ''Metropolis'' representa un futur alternatiu dominat per la tecnociència on els soterranis de la civilització precisen del sacrifici dels seus treballadors que són literalment engolits per la màquina perquè a la superfície les classes benestant puguin gaudir dels privilegis del progrés.

Posteriorment, trobarem altres firmes femenines entre les que podem destacar Marion Zimmer Bradley, Vonda N. McIntyre, James Tiptree Jr. (pseudònim d'Alice Sheldon), Julian May, C. J. Cherryh, Lois McMaster Bujold, Nancy Kress, Connie Willis, Eleanor Arnason, Nicola Griffith, Mary Doria Russell, Elizabeth Moon, Nalo Hopkinson, Catherin Asaro, Sheri S. Tepper i Pat Cadigan. Ens sembla interessant apuntar que molts llibres de ciència -ficció no han estat traduïts al català i al castellà, sobretot aquells escrits per dones, fet que ens sembla força indicatiu.

Tantmateix, a l'abordar la interrelació entre dona i ciència -ficció no podem oblidar com són construits generitzadament els personatges femenins pels autors predominantment homes. Lisa Tuttle, escriptora i crítica de ciència -ficció va realitzar un llistat crític de quins eren els rols tradicionals assignats a les dones dins el gènere: "La verge tímida”, sovint segrestada a l'espera dels seus rescatadors masculins i que sempre necessita abundants i sencilles explicacions per entendre la complexitat dels enunciats científics; “La reina de les amazones”; dona que representa l'origen de tots els mals i advertència al lector envers les dones independents; “La científica conca i frustrada”, que ens recorda que l'èxit professional d'una dona comporta el seu fracàs com a amant, “La bona muller”, exemple de virtuts i repòs de l'heroi i “La germana petita gallimarsot”, a la qual si se li permet una certa independència, fins que arriba al seu destí final: esdevenir cònjuge i mare, previ pas per un virgintat dessitjada un cop la seva sexualitat es faci explícita (Lara, 2005)

En aquest sentit, podríem afirmar que tret d'algunes excepcions existeix un estil femení i un estil masculí en la composició d'obres de ciència -ficció, que es veu representat tant en la trama com en la construcció dels personatges. Mentre les figures femenines en les escriptores de ciència -ficció acostumen a subvertir o transgredir els rols de gènere dominants, l'estil dels escriptors masculins reprodueix acríticament la seva posició subordinada dins la societat a partir dels estereotipus vigents. Així doncs, si fem un repàs de les diferents escriptores de ciència -ficció comprovarem que la temàtica del gènere no els és aliena. En alguns dels seus llibres trobarem personatges femenins que es caracteritzen per no reproduir els estereotipus dominants de gènere, (un exemple cinematogràfic el trobem en la tinent Ripley de la saga Alien, malgrat l'assumpció d'una caracterització cada cop més masculinitzada especialment en el segon i tercer film) i que subverteixen la subalternitat del gènere femení reclamant un protagonisme o que ens presenten altres models de societats on les relacions de dominació de gènere es troben alterades o són inexistents.

No obstant això aquesta divisió no és nítida, i com analitzarem posteriorment, autores de ciència -ficció simpatitzants del feminisme, com és el cas d'Ursula K. LeGuin, acaben per reproduir alguns dels rols normatius generitzats. Aquesta tensió ens interroga al voltant de fins a quin punt s'interrelacionen feminisme i literatura, i si és possible generar ficció fora de la matriu heteropatriarcal dominant.

[[w:es:Utopia|Utopia]] deriviaria del grec topos (lloc) amb l'adició del prefixe -u, pel que passaria a significar un no-lloc, o lloc inexistent. L'ús del vocable a Occident es popularitzaria a partir de l'obra homònima de [[w:en:Thomas More|Tomàs Moro]], i serà usat per designar tot un gènere literari i un estil de pensament que podem resseguir al llarg de la història de la literatura i del pensament en les obres de [[w:es:Platón|Plató]], el propi [[w:en:Thomas More|Moro]], [[w:en:Tomasso Campanella|Tomasso Campanella]] i [[w:en:Etiènne Cabet|Etiènne Cabet]], on se'ns mostren societats on l'ésser humà ha pogut autorealitzar-se (Krotz :11-12) La societat present a l'utopia es representa com l'antítesi de la societat existent i la seva funcionalitat seria la d'il·lustrar la contingència de l'ordre heretat i la possibilitat de generar models alternatius. A més a més, tota utopia reté un element desmistificador: l'anàlisi d'una societat on són abolides les contradiccions ens permet diagnosticar les causes de la misèria i el descontent de les nostres societats presents. Una de les funcions de l'utopia ha estat la crítica a la societat existent mitjançant la descripció d'una societat futura alternativa. Sovint les utopies, són també [[w:es:ucronia|ucronies]] (del grec kronos temps) ubicades en un passat remot o en un futur incert. A fi de completar aquest quadre semàntic, caldria afegir les [[w:es:distopía|distopies]] que representarien un lloc no desitjable, i que sovint corresponen a una utopia negativa que ens mostra els efectes que poden tenir el desenvolupament de les actuals dinàmiques socials. Des de l'inici de la ciència -ficció, l'utopia ha estat cultivada com a recurs literari i com a eina de crítica social. L'utopia en la ciència -ficció acostuma a presentar-se com a utopia científico-tecnològica mostrant-nos altres móns possibles a partir de progressos científics alternatius. Dins el gènere, una de les acepcions que ha estat amb més èxit cultivada ha estat la distopia, arribant a la seva culminació amb el sorgiment de la corrent [[w:en:cyberpunk|cyberpunk]] (alguns dels seus autors més rellevants serien William Gibson, Pat Cadigan, Bruce Sterling o Neal Stephenson). El cyberpunk sorgeix amb força als Estats Units a la dècada dels 80' recollint el llegat underground d'autors com [[w:en:Philip K. Dick|Philip K. Dick] per representar una societat futura immediata, on els avenços informàtics i biotecnològics han comportat la quasi desaparició dels estats, conduint a un món dominat per grans corporacions que poc es diferencien de les organitzacions criminals, i enfront de les quals s'enfronten antiherois que usen els seus coneixements informàtics per penetrar en les xarxes d'informació. Un dels principals encerts de la narrativa cyberpunk fou avançar-se als impactes de la revolució informacional, dibuixar els conflictes emergents en una societat cada cop més dominada per lobbys empresarials que controlen els fluxes de l'informació i on la resistència es desenvolupa de forma labil i ambigua, lluny de l'ètica i l'èpica de les grans narratives modernes. Paral·lelament, tot i que amb un impacte enor sorgí l'[[w:en:steampunk|steampunk]] una distopia ucrònica ubicada en un segle XIX alternatiu, on l'invent de la màquina de vapor i els primers sistemes informàtics de Babbage han permès un avenç de la robòtica i dels sistemes cibernètics generant un híbrid entre la societat victoriana i la societat informacional. En trobem exemples d'aquest darrer en l'obra d'Sterling i Gibson ''The Difference Engine'' i el film ''Wild Wild West''.

Els habitants d'Anarres han creat el seu propi llenguatge: el pràvic. En aquest sentit, el llibre s'acull a l'hipòtesi Sapir-Whorf que afirma que existeix una relació directa entre les categories gramaticals de la llengua que parla una persona i la seva comprensió del món. Així, pels habitants d'Anarres no existirien els possessius i el seu llenguatge es diferenciaria del parlat en Urras, construint un llenguatge artificial, a imatge de l'Esperanto. L'hipòtesi Sapir Worth ja havia estat explorada anteriorment dins la ciència -ficció en el llibre "Els llenguatges de Pao" de Jack Vance, qui va utilitzar també l'expressió Ekumen per referir-se als móns habitats en la seva saga Els Princeps Dimoni.

Shevek es trova davant l'existència de dues teories físiques, les basades en els principis de seqüència (el temps es mou linealment) i en el princpi de simultaneitat (tot els temps són presents alhora), la seva voluntat seria superar aquesta dualitat a partir d'una nova Teoria temporal General. Aquesta permetria la creació de l'ansible, un dispositiu que permet comunicar-se a una velocitat superior a la de la llum. En aquest sentit contradiria la teoria de la relativitat d'Einstein, per la qual la informació no podria viatjar a una velocitat superior a la de la llum. L'autora afirma que ansible deriva del terme anglès ''answerable'' que pot respondre's permetent la comunicació interestelar. El terme ha estat emprat per altres autors de ciència -ficció com Orson Scott Card, Elizabeth Moon, L.A. Graf, Vernor Vinge i Dan Simmons i Philip Pullman.