Terrassa, capital del modernisme industrial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "construïr" |
m Corregit: col•laborar |
||
Línia 43:
De l´interior de l´edifici destaca el Saló de Plens, també dissenyat per Muncunill i la Galeria de Terrassencs Il•lustres, així com l´escala monumental neogòtica d´accés al primer pis i el despatx de l’Alcaldia.
Projecte de l´arquitecte modernista Lluís Muncunill. L´arquitecte dirigí les obres fins l´any 1903 en que el substituí Antoni Pascual i Carretero que acabà el segon pis. No va ser fins
A l’atri de l’Ajuntament es troba l’Oficina de Turisme.
Línia 53:
Magatzem Cortès i Prat
Aquest magatzem de draps construït per Ramon Cortés i Prat conté una gran riquesa ornamental a la seva façana seguint l’estil eclèctic de final del segle xix. Des del 1900 es coneix com a Magatzem Cortés i Colomer. L’edifici ha tingut utilitzacions diverses: els baixos van ser ocupats pel cafè Condal, que funcionà des del 1906 fins al 1925. L’any 1906 s’hi va
Casa Alegre de Sagrera
Línia 95:
Edifici monumental de quatre façanes, voltat per un jardí. De l'interior destaca el saló central coronat amb una cúpula de vidre.
Promogut per l'industrial Pasqual Sala i Sallés per instal
Actualment, és la seu de l'Institut Industrial, així com la seu de la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT).
Línia 122:
Muncunill va projectar l'any 1899 un primer magatzem d'estil vuitcentista amb façana al carrer de Sant Llorenç promogut per Joaquim Alegre, que encara es conserva i que es va annexionar al nou edifici projectat posteriorment amb façana a la placeta de Saragossa. El nou edifici és el magatzem més emblemàtic de Terrassa de tots els que va construir Lluís Muncunill dins el seu personal llenguatge modernista. En aquest edifici introdueix els arcs el•líptics com a elements definidors de la façana.
És un magatzem de planta baixa i dos pisos. La façana simètrica té un sentit ascendent provocat per la successió de les tres obertures parabòliques.
Destaquen els treballs de serralleria de Pau Bros i els de fusteria de Pere Sabater,
Malgrat que el promotor de l'edifici fou Joaquim Alegre, que el va ferconstruir com a magatzem de la raó social Aymerich, Amat i Jover, l'edifici es coneix popularment pel nom dels llogaters i després propietaris que des dels anys vint i fins a l'any 1972 van ocupar el magatzem: Pau Farnés S.A.
Després d'una intensa campanya de reivindicació ciutadana per salvar l'edifici abandonat i en mans d'una empresa immobiliària de Barcelona, el 13 de maig de 1977 fou adquirit per Manuel Tobella i Marcet. Des del 1978 la Fundació Arxiu Tobella passà a ser la propietària de l'edifici, que funciona com a arxiu fotogràfic de la ciutat des d'aleshores.
| |||