Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin: diferència entre les revisions

Amb aquest vikillibre pretenem rearticular pensament crític i ciència-ficció a partir d'una altra mirada, sovint considerada com a menor per ambdues tradicions: el [[w:en:feminism|feminisme]]. Considerem que aquesta recombinació entre perspectives minoritzades pot servir-nos per retroalimentar mútuament tots dos camps i alhora oferir-nos noves eines crítiques per deconstruir i reconstruir el món heretat. A fi d'acotar l'empresa, hem decidit centrar-nos en un llibre escrit per [[w:en:Ursula K. Le Guin|Ursula K. Le Guin]] "Els desposseïts, una utopia ambigua". Possiblement, si hom pot parlar d'una ciència-ficció política aquest llibre hagi passat a la història més com a una contribució a l'[[w:es:anarquismo|anarquisme]] que com a text feminista, malgrat que fou escrit per una dona que simpatitzava amb el feminisme nord-americà. Tanmateix, el nostre objectiu no és tant valorar les aportacions al feminisme que pugui contenir l'obra, com enfocar una mirada generitzada sobre el mateix. Si ens interessa el llibre d'Ursula K. LeGuin és en tant que el seu subtítol ens revela una clau d'interpretació: una utopia ambigua. Per a això, no pretenem desenvolupar una anàlisi literària sobre el conjunt de l'obra, sinó fixar-nos en com són construits els gèneres i quines relacions mantenen entre sí en els dos móns que ens representa: el planeta Urras dominat pel propietariat i el seu satel·lit Anarres on els exil·liatsexiliats d'una revolta llibertària intenten materialitzar l'utopia anarquista en una situació d'escassetat de recursos naturals. L'ambigüitat resideix en el fet, que lluny de representar un model ideal de societat, Anarres es veu obligat a dependre d'Urras a partir de l'intercanvi comercial per a la seva subsistència i que malgrat l'abolició de la propietat en la societat anarresti, existeix una tensió entre individu i col·lectivitat així com una tendència a la burocratització que genera noves formes de control social. Ara bé, una mirada de gènere radical (en el sentit d'anar a l'arrel) no pot conformar-se amb la descripció de com divergeixen ambdós móns respecte a la divisió sexual del treball o l'estructura de parentiu, sinó analitzar també les semblances en el manteniment de la diferenciació sexual (ja sigui mantenint la divisió home-dona o el binomi hetero-homosexual).

Per realitzar aquest recorregut hem preferit prendre embranzida des de lluny, situant primer el llibre dins el fil violeta d'escriptores de ciència-ficció, per posteriorment analitzar el potencial crític de les utopies/distopies des d'una perspectiva feminista, finalitzant la nostra corba parabòlica en l'anàlisi de la construcció generitzada dels ''Desposseïts''. Esperem que disfruteu de la lectura tant o més com nosaltres ho hem fet en la seva edició. ''Last but not least'', potser us sorprengui que algunes parts del nostre text estan escrites en una llengua diferent del català. Això és conseqüència de què una de les seves autores és mexicana i encara no domina la nostra llengua. Si bé amb un inici vam debatre la possibilitat de traduir integrament el text al català, posteriorment hem optat per respectar aquesta multiplicitat de veus. Amb això, no volem legitimar l{{'}}''statu quo'' de diglòssia bilingüista, sinó experimentar noves formes d'escriptura col·laborativa on les identitats performades tendeixin a recombinar-se sense perdre la seva singularitat.

Tantmateix, a l'abordar la interrelació entre dona i ciència-ficció no podem oblidar com són construits generitzadament els personatges femenins pels autors predominantment homes. Lisa Tuttle, escriptora i crítica de ciència-ficció va realitzar un llistat crític de quins eren els rols tradicionals assignats a les dones dins el gènere: "La verge tímida”, sovint segrestada a l'espera dels seus rescatadors masculins i que sempre necessita abundants i sencilles explicacions per entendre la complexitat dels enunciats científics; “La reina de les amazones”; dona que representa l'origen de tots els mals i advertència al lector envers les dones independents; “La científica conca i frustrada”, que ens recorda que l'èxit professional d'una dona comporta el seu fracàs com a amant, “La bona muller”, exemple de virtuts i repòs de l'heroi i “La germana petita gallimarsot”, a la qual si se li permet una certa independència, fins que arriba al seu destí final: esdevenir cònjuge i mare, previ pas per un virgintat dessitjadadesitjada un cop la seva sexualitat es faci explícita (Lara, 2005)

El port espacial d'Anarres constitueix l'única via de comunicació amb Urras. Durant anys els científics d'ambdòs planetes han anat intercanviant llibres al voltant dels seus avenços en teoria física, el que ha comportat la necessitat d'aprendre els idiomes i iniciar la traducció de textos, especialment a Urras, un dels més interessats en l'avenç tecnològic per la seva concepció instrumental del coneixement científic. El viatge de Shevek constitueix la primera trobada entre ambdues alteritats. El viatge compte amb el suport de Saio Pae, físic d'Urras interessat en els avenços d'Anarres, i amb la desconfiança d'una part important de la comunitat anarresti. Al principi del viatge Shevek assistirà a l'la universitat de Ieu Eun de Nio Esseia (capital d'A-Io.)

Com ja hem anat dient, la novel•lanovel·la ''els Desposseïts'' es troba inserida en el context nord-americà que va viure l’autora, un context en el qual la dona com a subjecte col•lectiu lluitava per reclamar els seus drets i aconseguir la seva emancipació. En aquell context, les lluites feministes anaven adreçades a construir les bases de la igualtat entre homes i dones en tots els àmbits. Aquestes lluites pretenien abolir les discriminacions vers les dones a partir de reivindicacions per la igualtat en l’àmbit jurídic, laboral, sexual, social, etc.

En la novel•lanovel·la, tot i que les qüestions feministes no són el principal focus de l’obra, són molt rellevants i es fan presents en els dos móns, en les formes de fer, de comportar-se, en els discursos, les pràctiques, etc. que desenvolupen els seus habitants.

En la novel•lanovel·la s’obvien doncs altres pràctiques que es generen i es construeixen en la sexualitat, que trenquen amb aquest dualisme i que qüestionen contínuament l’establiment de certes categories. Una pràctica d’aquest tipus seria la transexualitat. Aquestes pràctiques en el llibre no són ni normativitzades ni visualitzades nì patologitzades, simplement queden fora de lo imaginable. Tot i això cal tenir en compte el context en el qual es troba l'autora, un context en què la homosexualitat era silenciada i castigada, així la seva aportació en considerar l'homosexualitat com una pràctica més és important.