La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: s'esten > s'estén
m Corregit: facil·litar
Línia 95:
Tot i això, cal tenir en compte que la constitució seguia acceptant el [[dret de veto]] del rei durant dos anys, fet del qual es va aprofitar Ferran VII per anar guanyant temps per buscar algun aliat del [[Congrés de Viena]] i poder retornar a l'absolutisme.
 
Cal dir que no tothom va estar satisfet amb les reformes liberals. Per exemple, els pagesos es queixaven de què s'havia abolit el dret feudal però no la seva propietat, és a dir, s'abolien els drets senyorials però la terra quedava com a propietat privada dels antics senyors, no dels pagesos. El pagès va deixar de ser sotmès a abusos i va passar a ser arrendatari, la qual cosa facil·litavafacilitava que el senyor pogués expulsar al pagès de la terra. Davant d'això, òbviament, la pagesia tingué un sentiment generalitzat de ressentiment contra els liberals.
 
== Liberals moderats i radicals ==
Línia 226:
La base de referència nova és la d'acceptar la legalitat de la constitució de 1837. L'única junta que dóna suport és la de Barcelona.
 
L'acció de Prim va cap a arraconar al sector radical del seu partit i abandona el seu programa. Per tant, duu a terme un retorn cap a les posicions moderades, provocant això un sentiment de decepció general. Això fa que a Barcelona esclati el 2 de setembre de 1843 una nova bullanga que dura fins elal 20 de novembre. Aquesta bullanga es coneix amb el nom de Jamànsia, i es caracteritza per l'enfrontament entre classes socials. Les classes benestants de Barcelona es van refugiar a la Vil·la de Gràcia. Prim es va traslladar a Gràcia, va rebre suport i va instal·lar el seu quarter general, organitzant una contrarevolució.
 
Aquesta divisió es va estendre a tot Catalunya (centralistes/junta central, contra governamentals).