La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal: diferència entre les revisions

Cal dir que no tothom va estar satisfet amb les reformes liberals. Per exemple, els pagesos es queixaven de què s'havia abolit el dret feudal però no la seva propietat, és a dir, s'abolien els drets senyorials però la terra quedava com a propietat privada dels antics senyors, no dels pagesos. El pagès va deixar de ser sotmès a abusos i va passar a ser arrendatari, la qual cosa facil·litavafacilitava que el senyor pogués expulsar al pagès de la terra. Davant d'això, òbviament, la pagesia tingué un sentiment generalitzat de ressentiment contra els liberals.

L'acció de Prim va cap a arraconar al sector radical del seu partit i abandona el seu programa. Per tant, duu a terme un retorn cap a les posicions moderades, provocant això un sentiment de decepció general. Això fa que a Barcelona esclati el 2 de setembre de 1843 una nova bullanga que dura fins elal 20 de novembre. Aquesta bullanga es coneix amb el nom de Jamànsia, i es caracteritza per l'enfrontament entre classes socials. Les classes benestants de Barcelona es van refugiar a la Vil·la de Gràcia. Prim es va traslladar a Gràcia, va rebre suport i va instal·lar el seu quarter general, organitzant una contrarevolució.