Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fussió > fusió |
m Corregit: creació literaria. No > creació literària. No |
||
Línia 7:
Tanmateix, la relació entre ciència-ficció i pensament crític no sempre ha estat fàcil, més enllà d'algunes obres mestres reconegudes: ''Un món Feliç'' i ''Farenheit 451'' d'[[w:en:Aldous Huxley|Aldous Huxley]]; ''1984'' de [[w:en:George Orwell|George Orwell]] i ''Cròniques Marcianes'' de [[w:en:Ray Bradbury|Ray Bradbury]], el pensament crític dominant (si és que podem admetre aquest oximoron) ha tendit a menysprear-la. No així, la crítica que defuig l'acadèmia i que s'expressa en formes menors a través d'Internet i edicions autoproduides on el gènere ha cultivat una força significativa.
Possiblement en aquest menyspreu hagi pesat la tradició naturalista i realista que amara la tradició crítica des dels temps de la Il·lustració. La literatura sancionada com a vàlida pel pensament crític ha oscil·lat entre el realisme naturalista que pretén descriure fidedignament les tensions socials que es desenvolupen en el seu context immediat, inaugurat per la prosa de [[w:en:Émile Zola|Émile Zola]], o les avantguardes literàries del segle XX, que pretenen subvertir les regles de composició formal, exportant la revolució al camp de la creació
Un altre factor que possiblement influeixi en el seu menyspreu, sobretot a nivell europeu, potser hagi estat el fet que es caracteritza per ser un fenomen en gran mesura anglonordamericà. Pesant-hi més els tòpics desqualificadors que una valoració crítica i sostinguda del seu potencial emancipador. Així, si bé és cert que ha existit una tradició reaccionària dins la ciència-ficció, més en la producció cinematogràfica que en la literaria, ja sigui per la seva desconfiança conservadora envers els avenços científico-tecnològics, o per la construcció de l'altre com a potencial agressor/invasor, legitimant així la paranoia maccartista o els seus actuals avatars neocons, no podem oblidar que la ciència-ficció ha estat, de la mateixa manera que el gènere negre (una altra tradició literaria menyspreada), un espai de trobada i fermentació de la crítica malanomenada contracultural.
| |||