Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: porta en sí un regal per Urras > porta amb si un regal per a Urras
m Corregit: entre sí en > entre si en
Línia 11:
Un altre factor que possiblement influeixi en el seu menyspreu, sobretot a nivell europeu, potser hagi estat el fet que es caracteritza per ser un fenomen en gran mesura anglonordamericà. Pesant-hi més els tòpics desqualificadors que una valoració crítica i sostinguda del seu potencial emancipador. Així, si bé és cert que ha existit una tradició reaccionària dins la ciència-ficció, més en la producció cinematogràfica que en la literaria, ja sigui per la seva desconfiança conservadora envers els avenços científico-tecnològics, o per la construcció de l'altre com a potencial agressor/invasor, legitimant així la paranoia maccartista o els seus actuals avatars neocons, no podem oblidar que la ciència-ficció ha estat, de la mateixa manera que el gènere negre (una altra tradició literaria menyspreada), un espai de trobada i fermentació de la crítica malanomenada contracultural.
 
Amb aquest vikillibre pretenem rearticular pensament crític i ciència-ficció a partir d'una altra mirada, sovint considerada com a menor per ambdues tradicions: el [[w:en:feminism|feminisme]]. Considerem que aquesta recombinació entre perspectives minoritzades pot servir-nos per retroalimentar mútuament tots dos camps i alhora oferir-nos noves eines crítiques per deconstruir i reconstruir el món heretat. A fi d'acotar l'empresa, hem decidit centrar-nos en un llibre escrit per [[w:en:Ursula K. Le Guin|Ursula K. Le Guin]] "Els desposseïts, una utopia ambigua". Possiblement, si hom pot parlar d'una ciència-ficció política aquest llibre hagi passat a la història més com a una contribució a l'[[w:es:anarquismo|anarquisme]] que com a text feminista, malgrat que fou escrit per una dona que simpatitzava amb el feminisme nord-americà. Tanmateix, el nostre objectiu no és tant valorar les aportacions al feminisme que pugui contenir l'obra, com enfocar una mirada generitzada sobre el mateix. Si ens interessa el llibre d'Ursula K. LeGuin és en tant que el seu subtítol ens revela una clau d'interpretació: una utopia ambigua. Per a això, no pretenem desenvolupar una anàlisi literària sobre el conjunt de l'obra, sinó fixar-nos en com són construïts els gèneres i quines relacions mantenen entre si en els dos móns que ens representa: el planeta Urras dominat pel propietariat i el seu satel·lit Anarres on els exiliats d'una revolta llibertària intenten materialitzar l'utopia anarquista en una situació d'escassetat de recursos naturals. L'ambigüitat resideix en el fet, que lluny de representar un model ideal de societat, Anarres es veu obligat a dependre d'Urras a partir de l'intercanvi comercial per a la seva subsistència i que malgrat l'abolició de la propietat en la societat anarresti, existeix una tensió entre individu i col·lectivitat així com una tendència a la burocratització que genera noves formes de control social. Ara bé, una mirada de gènere radical (en el sentit d'anar a l'arrel) no pot conformar-se amb la descripció de com divergeixen ambdós móns respecte a la divisió sexual del treball o l'estructura de parentiu, sinó analitzar també les semblances en el manteniment de la diferenciació sexual (ja sigui mantenint la divisió home-dona o el binomi hetero-homosexual).
 
Per realitzar aquest recorregut hem preferit prendre embranzida des de lluny, situant primer el llibre dins el fil violeta d'escriptores de ciència-ficció, per posteriorment analitzar el potencial crític de les utopies/distopies des d'una perspectiva feminista, finalitzant la nostra corba parabòlica en l'anàlisi de la construcció generitzada dels ''Desposseïts''. Esperem que disfruteu de la lectura tant o més com nosaltres ho hem fet en la seva edició. ''Last but not least'', potser us sorprengui que algunes parts del nostre text estan escrites en una llengua diferent del català. Això és conseqüència de què una de les seves autores és mexicana i encara no domina la nostra llengua. Si bé amb un inici vam debatre la possibilitat de traduir íntegrament el text al català, posteriorment hem optat per respectar aquesta multiplicitat de veus. Amb això, no volem legitimar l{{'}}''statu quo'' de diglòssia bilingüista, sinó experimentar noves formes d'escriptura col·laborativa on les identitats performades tendeixin a recombinar-se sense perdre la seva singularitat.