Història espanyola i catalana: diferència entre les revisions

Els cristians comencen la reconquesta del territori cap al sud en un procés que dura els primers segles pero que es constant i que es basara en la guerra i la repoblació. De vegades satura per falta de gent i de recursos econòmics. L'ideal de croada apareix a partir del segle XI per influencia de les croades a terra santa, i aixó dona més unitat i força a la reconquesta.

Els motius religiosos sempre seran secundaris.

Asturies apareix el primer regne, la primera resistencia armada (Cobadonga, Belai) 722 l'any de la batalla). Desde Asturies s'inicia una expansió cap a Galicia i Lleo. Convertint-se en territori en regne de Lleo. Castella és un comtat que es independent a partir del s.X. Lleo i Castella de vegades estan units per raons familiars i o de conquesta, peró de vegades se separen, a causa de les arenàcies, fins que s'uneixen definitivament amb el rei Ferran II el Sant l'any 1230.

És el regne més gran poblat i que consta de més territoris. Arago i Navarra també apareixen dos regnes que van expandint-se cap al sud que de veades també estan units o se separen. A Catalunya els francs conquesten la zona del nord crean la marca hispànica. Que depen de França i esta governada per comptes destacant le compte de Barcelona el qual es va anexionar els altres contats. Guifré “El Pilós” actua amb certa independencia respecte el rei de França (s.XIX). Més endavant el principat de Catalunya s'uneix al regne d'Arago mitjançant el matrimoni de Ramo Berenge IV compte de Barcelona 1150 amb Peronella filla del rein d'Arago que destaca per la seva expansió conqueridora va ser Jaume I. Que conquesta Mallorca i Valencia. Aquest rei signa amb Franá el tractat de Cobell (1958) en el qual el rei francès reconeix la independencia de Catalunya. Catalunya accepta les conquestes de Castella sobre murcia tancant se l'expansió a la peninsula i desenvolupant-se després un imperi comercial pel mediterrani. Amb els reis catolics s'uneixen el regne de Castella i el Ferrant d'Arago casant-se Sevilla de Castella