|
# [[/Altres criteris/]]
# [[/Abreviatures/]]
==Introducció==
La '''bibliografia''' és l'estudi de referència de textos.
La [[bibliografia enumerativa]], [[bibliografia descriptiva|descriptiva]], i [[bibliografia textual|textual]], constitueixen unes classes de bibliografia de referència mitjançant sistemes de signes cap als textos (embranquen amb els camps de la senyalètica i de la semiòtica). La [[bibliografia analítica]], tanmateix, forma una clase diferent de referència, que té més a veure amb la interpretació dels documents i els seus conceptes que amb el fet de llistar-los. Dins aquesta última, trobem la bibliografia històrica i la bibliografia sociològica.
De fet, canvis recents de la teoria de la bibliografia, la relacionen amb altres teories relacionades amb la [[gramàtica]], com la [[lingüística]], la [[semiòtica]], i la [[psicologia]] de lectura i escriptura, amb la teoria de la informació i estudis de comunicacions, amb l'estat dels textos i les formes de llur transmissió. Tot això representa un desafiament formidable a la pràctica tradicional, i que pot també donar al principi bibliogràfic una posició central força nova quant a objecte de ser i la seva funció. Així doncs, i segons això, una definició menys tradicional i més actual de bibliografia podria ser la d'una disciplina que estudia textos sota formes de coneixement registrades, i llurs processos de transmissió, incloent-hi la seva producció i recepció.
En un sentit més clàssic i més restrictiu, la bibliografia s'estén com una visió de conjunt de totes (o una quantitat considerable) les publicacions en alguna categoria:
* obres d'algun autor,
* publicacions sobre algun tema específic,
* publicacions editades en algun país específic,
* publicacions editades en algun període específic, i
* publicacions esmentades o relacionades amb una obra particular (una bibliografia d'aquest tipus, de vegades anomenada ''llista de referència'' hauria d'aparèixer normalment al final de qualsevol article en la literatura científica).
Una bibliografia prova de donar una visió de conjunt completa de la (important) literatura en la seva categoria. És un concepte oposat a un catàleg de biblioteca, que només llista elements trobables en la biblioteca. Tanmateix, els catàlegs d'algunes biblioteques nacionals també serveixen de bibliografies nacionals, ja que (gairebé) totes les publicacions d'aquell país són continguts als catàlegs.
Les bibliografies es poden ordenar d'unes quantes maneres, similars a catàlegs de biblioteca.
Les bibliografies anotades donen descripcions aproximades de com pot ser d'útil cada font per un autor construint un protocol o argument. Creant aquestes anotacions, normalment unes quantes frases, s'estableix un resum que expressa la pertinència de cada font abans d'escriure.
== Composició d'una bibliografia ==
| 