Futbol/Posicions defensives: diferència entre les revisions

Al llarg del temps molts jugadors que actuaven i actuen en aquesta posició han estat imprescindibles per als títols guanyats dels seus respectius equips. Un exemple clar n'és el francès Zinedine Zidane, que bàsicament va triomfar en el Real Madrid (guanyant molts títols a escala internacional i nacional), i en la selecció francesa (amb la que va guanyar Eurocopa i Mundial i quedant subcampiona del Mundial el 2006 posant fi a la carrera futbolística de Zidane). Un exemple de mitjapunta que reuneixi aquestes característiques actualment és l'espanyol i jugador del FC Barcelona Cesc Fàbregas, que sens dubte posseeix tècnica suficient per a ser un dels millors mitjapuntes en l'actualitat.

 

 

Normalment porta el dorsal número 10 o 7. És una posició similar a la del mitjapunta però amb menys responsabilitats defensives. Aquesta posició es caracteritza per ser una posició lliure en l'esquema ofensiu, no hi ha una banda específica sinó que el jugador que actua en aquesta posició es pot moure per tota la zona entre la davantera i el mig del camp. Un segon davanter s'encarrega de contactar amb el davanter o amb els extrems per a generar jugades i gols. Té similituds amb el mitjapunta perquè les característiques d'un segon davanter son semblants a les d'un mitjapunta: els dos requereixen una certa habilitat i tècnica amb la pilota: un segon davanter principalment és més directe cap a porteria, en canvi un mig ofensiu és més organitzador del joc. Al llarg de la historia, com en el cas dels mitjapuntes, han anat sortint diferents jugadors que actuaven en aquesta posició i s'han convertit en llegendes del món del futbol, i tots tenien la mateixa característica en comú, la màgia. Per tant per a ser segon davanter s'han de tenir unes característiques determinades: