Futbol/Posicions defensives: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l'ultima passada > l'última passada
m puntuació i articles.
Línia 2:
{{MF|data=abril de 2013}}
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
En elAl [[futbol]] cada jugador té una funció diferent, i ha de desenvolupar unes '''habilitats''' diferents per la posició que ocupa.
 
== Posicions generals i habilitats ==
Les posicions en elal futbol són bàsiques per practicar aquest esport. Una formació necessita una tàctica i unes posicions determinades que defineixin la funció de cada jugador.
 
=== Defensa ===
Línia 11:
 
==== Porter ====
Normalment porta el dorsal número 1. És el que s'encarrega bàsicament de cobrir la [[porteria]] i intentar que la pilota no sobrepassi la línia de gol. Es diferencia de la resta de jugadors, ja que va vestir diferent i amb [[guants]], que li permet major habilitat per blocar, parar o aturar pilotes. Generalment, un porter té les següents habilitats i són aquestes les que definiran la seva qualitat en aquesta posició:
 
* És el jugador de camp menys hàbil amb el joc de peus, ja que en el dia a dia no s'entrena aquesta habilitat.
Línia 20:
* L'actitud, el joc en equip i l'agressivitat farà que un porter tingui més o menys caràcter i això l'ajudarà en moments del partit en què ha d'estar concentrat i en tensió.
 
Durant la història del futbol han anat sortint diferents tipus de porters,: els ràpids, els forts, els alts, els àgils, els hàbils, etc. I en general podem dir que hi ha dos tipus de porters.:
 
=====Porter Estàndard=====
 
És el porter més utilitzat. La seva característica principal és que és un porter majoritàriament alt i lent amb una bona tècnica defensiva i de col·locació. Quan l'equip està atacant es col·loca més endarrerit del normal i no acostuma a tocar massa la [[pilota]]. Alguns porters coneguts en aquesta posició poden ser: el porter del [[Chelsea Football Club]] [[Petr Cech]] o el porter del [[Manchester United]] i de la selecció danesa considerat com un dels millors porters de la història, [[Peter Schmeichel]].
 
=====Lliure Porter=====
Línia 30:
 
==== Central marcador ====
Normalment porta el dorsal número 5. El [[central marcador]] s'encarrega principalment de defensar individualment a un atacant contrari. No defensa mai en zona perquè aquesta és l'acció bàsica del [[central lliure]]. Ha de marcar i seguir constantment al davanter rival per tal d'intentar anticipar-se a les pilotes que li enviïn. Generalment, un central marcador té les següents habilitats, que definiran la seva qualitat en aquesta posició:
 
* No és molt hàbil amb la pilota i no posseeix molta tècnica.
Línia 38:
* L'actitud i el joc en equip és bàsic per a un central, ja que aquesta posició requereix comunicar-se i animar als seus companys. En molts equips el central acostuma a ser el capità de l'equip.
 
En elAl futbol actual, el central marcador ha anat guanyant qualitats tècniques que abans no tenien els jugadors d'aquesta posició, com la sortida de pilota. Això es deu al fet que actualment no s'utilitza el central lliure per a treure la pilota des del darrere i es juga amb dos centrals marcadors, els quals els dos saben treure la pilota correctament. Un gran central marcador amb altes qualitats defensives en elsals anys 90 va ser l'argentí exjugador de l'[[Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona|Espanyol]] i actual entrenador de l'equip, entre d'altres, [[Mauricio Pochettino]]. I actualment un central que marcarà i està marcant una època en el [[FC Barcelona]] i en la selecció espanyola és [[Carles Puyol]].
 
==== Central lliure ====
 
Normalment porta el dorsal número 3. El central lliure s'encarrega principalment de defensar en zona i cobrir les espatlles del central marcador i laterals mitjançant cobertures i altres mecanismes defensius que requereixen una gran [[tècnica]] en aquest aspecte. Majoritàriament es troba darrere del central marcador per poder cobrir la seva esquena, però a vegades es troba davant, encara que llavors s'anomena [[migcampista lliure]] o [[migcampista de contenció]]. Generalment, el central lliure posseeix unes característiques que s'assimilen a les d'un central marcador, encara que hi ha diverses diferències:
 
* El central lliure és un jugador més hàbil que el central marcador i sobretot amb més control sobre la pilota.
Línia 52:
Molts jugadors en aquesta posició s'ocupen de capitanejar un equip, igual que els centrals marcadors.
 
En elAl futbol actual podem dir que el central lliure no s'utilitza en quasi cap formació. Alguns equips o seleccions que utilitzen una formació amb 3 defenses acostumen a tenir un central lliure. Abans s'utilitzava freqüentment aquesta posició per a formacions de tres defenses, de quatre i fins i tot de cinc defenses. El central lliure més conegut de tots els temps i un ídol en l'afició germana és [[Franz Beckenbauer]], que destacava per la seva elegància i per la gran quantitat de gols que va marcar jugant de defensa. Un jugador de l'actualitat que s'ha comparat amb el “Kaiser alemany” és [[Gerard Piqué]], actual jugador del FC Barcelona i de la selecció espanyola, que destaca en les mateixes característiques que l'alemany.
 
[[Fitxer:Franz Beckenbauer actualitat.jpg|thumbnail|dreta|Franz Beckenbauer]]
Línia 58:
==== Lateral de banda ====
 
Normalment porta el dorsal número 2 i 4. És una posició molt similar a la del [[lateral marcador]] però amb una diferència bàsica: el lateral de banda és un lateral amb molta més projecció ofensiva. Són els anomenats laterals estàndards, que el que fan és complir en defensa i en atac. El lateral de banda és utilitzat en quasi totes les formacions perquè és un jugador pràcticament vital per a l'equilibri vertical d'un equip; el lateral de banda controla l'equip en aquest aspecte posicional i en defensa és molt útil per a cobrir bandes. Pot defensar en zona (és a dir, cobrint una banda) o pot defensar individualment a un extrem contrari. Cada jugador en aquesta posició es caracteritzarà segons si és més o menys ofensiu, o més o menys defensiu, i això determinarà les seves funcions i característiques futbolístiques:
 
* És un jugador majoritàriament hàbil i amb qualitats en el regat.
Línia 196:
=== 3-4-3 (Rombe) ===
[[Fitxer:3-4-3 (rombe).jpg|thumbnail|dreta|3-4-3 (Rombe)]]
El 3-4-3 o rombe és una formació poc utilitzada en la història del futbol, ja que és una formació amb poc equilibri (es basa excessivament en l'atac). És utilitzada no molt normalment per equips amb una alta possessió de pilota com el [[FC Barcelona]], que l'any passat va utilitzar aquesta formació en alguns partits. L'esquema consisteix a jugar amb 3 defenses on dos d'ells s'encarreguen de cobrir individualment als atacants contraris (laterals marcadors o centrals marcadors) i un s'encarrega d'organitzar la defensa i defensar en zona (és el central lliure i el que està més endarrerit). En elAl mig del camp es juga creant forma de rombe (d'aquí ve el nom) i per tant es juga amb un migcampista de contenció (és el que està més endarrerit) i per tant ha d'organitzar el joc de l'equip en atac i ajudar els centrals en defensa. Seguint amb el mig del camp també hi ha d'haver dos interiors tancats que s'encarreguin de crear oportunitats juntament amb el jugador més avançat del mig del camp, el mitjapunta. EnA l'hora de l'atac es juga amb tres davanters els quals a les dos bandes s'hi col·locaran els extrems i el més avançat de tots serà el davanter centre, que s'encarregarà de marcar els gols normalment a partir de jugades que creïn els interiors i el mitjapunta o a partir de centres per part dels extrems des de les bandes.
 
 
=== 3-4-3 (amb carrilers) ===
[[Fitxer:3-4-3 (amb carrilers).jpg|thumbnail|esquerra|3-4-3 (Amb carrilers)]]
El 3-4-3 amb carrilers és una formació amb tres defenses que principalment va ser utilitzada durant els anys 80 i 90. Es va deixar d'utilitzar, ja que la formació requeria que els carrilers fessin tasques ofensives i defensives i això creava molt desgast físic. L'esquema consta de tres defenses, els quals dos actuen com a laterals marcadors o centrals marcadors i el que queda actua més endarrerit, com a central lliure. La defensa i el atac d'aquesta formació és igual que el 3-4-3 amb rombe. L'únic que varia és el mig del camp, en el qual es juga amb dos carrilers que formen una línia de tres migcampistes més endarrerits juntament amb el migcampista de contenció. Més avançat en elal mig del camp està el mitjapunta, que és l'únic que s'encarrega de l'última passada, ja que no hi ha ni interiors ni migcampistes organitzadors que ajudin a fer aquesta tasca. Aquest esquema també va desaparèixer perquè té poc equilibri (igual que el 3-4-3 amb rombe).
 
 
Línia 215:
=== 4-4-2 (Un pivot) ===
[[Fitxer:4-4-2 (un pivot).jpg|thumbnail|esquerra|4-4-2 (Un pivot)]]
El 4-4-2 d'un pivot o altrament anomenat rombe és un dels esquemes més utilitzats en el futbol actual. L'esquema consta de defensa de quatre, amb dos centrals que poden estar en línia (dos centrals marcadors) o anar escalonats (un central lliure que defensi en zona i un central marcador que defensi individualment). Es juga amb dos laterals que busquen principalment l'equilibri de l'equip: quan un ataca l'altre defensa, permetent així que sempre hi hagi tres defensors disponibles pels atacs rivals. En elAl mig del camp es crea un esquema en forma de rombe: per davant de la defensa es juga amb un migcampista defensiu, per davant d'aquest amb dos interiors oberts que tindran unes funcions similars a les d'un extrem, i finalment hi ha un mitjapunta (és el més avançat) que s'encarrega de contactar el mig del camp amb la davantera. EnA l'atac hi ha un joc basat en la mobilitat dels dos puntes mòbils. Aquest esquema pot crear un cert desnivell en el mig del camp donat que és més ofensiu en aquesta zona.
 
 
Línia 225:
=== 4-4-2 (tres pivots) ===
[[Fitxer:4-4-2 (tres pivots).jpg|thumbnail|esquerra|230px|4-4-2 (tres pivots)]]
El 4-4-2 de tres pivots (també anomenat ''trivot'') és un dels esquemes més comuns del futbol actual encara que és criticat, ja que pot semblar extremadament defensiu en el mig del camp. La defensa i l'atac és exactament igual al 4-4-2 amb un pivot i al 4-4-2 amb dos pivots. L'única variant que existeix és el mig del camp, on es juga amb 3 pivots en comptes de un o dos pivots. Aquesta formació en elal mig del camp consta de tres pivots on un d'ells s'encarrega de la contenció i els altres s'encarreguen d'organitzar juntament amb el mitjapunta. Aquest esquema és molt defensiu i crea una certa inestabilitat, ja que té una certa manca de joc ofensiu per banda (no té ni interiors ni extrems) i els puntes mòbils tenen un alt desgast físic, ja que han de caure a banda constantment.
 
=== 4-3-3 ===
Línia 251:
[[Fitxer:5-4-1 (udf).jpg|thumbnail|esquerra|5-4-1]]
 
El 5-4-1 és un esquema ultra defensiu utilitzat en casos extrems on un equip necessita defensar el resultat. És similar al 5-3-2 però aquest consta d'un sol punta mòbil i això el fa ser un sistema més defensiu. Vulgarment és anomenat “penjar“''penjar-se del travesser”travesser''” ja que l'utilitzen equips que no busquen el gol sinó evitar-lo. Com a exemple es pot posar el partit de la Champions League del 2012 que va enfrontar al FC Barcelona i al [[Chelsea Football Club]] en el [[Camp Nou]], on Chelsea, en els minuts finals, va jugar amb un sistema semblant a aquest per defensar el resultat que en aquells moments els hi era favorable.
== Enllaços externs ==
* http://www.granfutbol.com/tacticas.html