Anàlisi de la Sonata K. 310 de Mozart: diferència entre les revisions

El desenvolupament comença amb el tema A de l'exposició en la tonalitat relativa major (''DoM'') del to principal. Tres compassos després d'haver-se iniciat el desenvolupament, el tema modifica el discurs i modula a la regió tonal de ''Si Major'' mitjançant una modulació enharmònica. Una modulació enharmònica és aquella que conté un acord pont en el que s'enharmonitza una o més notes de l'acord. En aquest cas, l'acord pont el constitueix <s>un acord de sexta augmentada que es converteix en la dominant de Si Major</s>.

[[File:Modulació enharmonica sonata mozart.PNG|centre|thumb|400x400px|Modulació enharmònica]]Un cop a ''Si Major'' s'inicia un {{W|cercle de quintes}} on cada tonalitat té una durada de quatre compassos. Durant aquest període l'acompanyament té un caràcter violent i enèrgic, donat per l'alternança d'intervals d'octava i segona menor a ritme de semicorxera. La melodia, per altra banda, recupera el motiu del tema A (llarg - curt - llarg) que va repetint mentre deixa dues notes aguantades amb valor de blanca. A continuació el segueixen uns compassos d'acceleració del cercle de quintes, on cada acord dura només dos temps. El caràcter de l'acompanyament canvia i passa a ser més melòdic. La melodia, al seu torn, deixa el motiu del tema A i passa a fer una imitació d'un dels motius del tema B₂.

 

Després el segueixen uns compassos d'insistència en la dominant: L'acompanyament alterna durant quatre compassos la tònica i la dominant i després fa un ''accellerando'' harmònic amb els acords de dominant - sexta augmentada francesa - dominant. Quan s'acaben aquests cinc compassos hi ha una soldadura consistent en una escala cromàtica ascendent que desemboca al tema A de la Reexposició.

= Anàlisi harmònica =

En aquest apartat s'exposa l'anàlisi harmònica de la Sonata. Com la majoria de sonates, durant l'exposició hi ha poques modulacions, i durant la reexposició cap. És durant el desenvolupament que les modulacions se succeeixen de manera més ràpida. La Sonata està en La m, però durant tot el desenvolupament la sonata es mou per altres tonalitats, seguint el cercle de quintes.