Anàlisi de la Sonata K. 310 de Mozart: diferència entre les revisions

El desenvolupament comença amb el tema A de l'exposició en la tonalitat relativa major (''DoM'') del to principal. Tres compassos després d'haver-se iniciat el desenvolupament, el tema modifica el discurs i modula a la regió tonal de ''Si Major'' mitjançant una modulació enharmònica. Una modulació enharmònica és aquella que conté un acord pont en el que s'enharmonitza una o més notes de l'acord. En aquest cas, l'acord pont el constitueix <s>un acord de sexta augmentada que es converteix en la dominant de Si Major</s>.

[[File:Modulació enharmonica sonata mozart.PNG|centre|thumb|400x400px|Modulació enharmònica i acord de sexta augmentada.]]Un cop a ''Si Major'' s'inicia un {{W|cercle de quintes}} on cada tonalitat té una durada de quatre compassos. Durant aquest període l'acompanyament té un caràcter violent i enèrgic, donat per l'alternança d'intervals d'octava i segona menor a ritme de semicorxera. La melodia, per altra banda, recupera el motiu del tema A (llarg - curt - llarg) que va repetint mentre deixa dues notes aguantades amb valor de blanca. A continuació el segueixen uns compassos d'acceleració del cercle de quintes, on cada acord dura només dos temps. El caràcter de l'acompanyament canvia i passa a ser més melòdic. La melodia, al seu torn, deixa el motiu del tema A i passa a fer una imitació d'un dels motius del tema B₂.