Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ontologia heredada és > ontologia heretada és
m Corregit: la homosexualitat > l'homosexualitat
Línia 155:
La teoria postfeminista posterior ha qüestionat aquesta construcció dicotòmica del gènere i també del sexe, per exemple, a partir de ressaltar altres maneres de construir o deconstruir el gènere o el sexe que trenquen amb aquesta com el transgènere o l’intersexe (veure autores com Butler, 2001 o Haraway, 1991).
 
Aquesta dicotomia també la manté l’autora pel que fa a la sexualitat, doncs tot i que a Anarres es trenca amb el tabú del sexe i s’estableix la llibertat sexual, aquesta llibertat només se centra en dues pràctiques: la heterosexualitat i la l'homosexualitat. Aquestes dues pràctiques són les úniques que apareixen en el text i que són narrades i explicitades.
En la novel·la s’obvien doncs altres pràctiques que es generen i es construeixen en la sexualitat, que trenquen amb aquest dualisme i que qüestionen contínuament l’establiment de certes categories. Una pràctica d’aquest tipus seria la transexualitat. Aquestes pràctiques en el llibre no són ni normativitzades ni visualitzades nì patologitzades, simplement queden fora de lo imaginable. Tot i això cal tenir en compte el context en el qual es troba l'autora, un context en què la l'homosexualitat era silenciada i castigada, així la seva aportació en considerar l'homosexualitat com una pràctica més és important.
 
Así, por ejemplo, nos encontramos que:
Línia 167:
"Volvieron a encontrarse a la noche siguiente y discutieron si iban o no a vivir juntos un tiempo, como en la adolescencia. Tenían que discutirlo, porque Shevek era definitivamente heterosexual y Bedap definitivamente homosexual; el placer sería sobre todo para Bedap (…) Tomaron una habitación particular en el centro de la ciudad, y allí vivieron durante cerca de una década; luego se separaron otra vez, Bedap volvió a su dormitorio y Shevek al cuarto 46. No había en ninguno de lo dos un deseo sexual bastante fuerte para que la relación fuese duradera. No habían hecho más que confirmar una mutua confianza" (K. Le Guin, 1974, p. 176).
 
Però tot i que a Anarres la l'homosexualitat és considerada com una pràctica més, segueix sent la heterosexualitat el discurs o la pràctica dominant, a partir de la qual es conformen les parelles. Parelles que estableixen a vegades models de família basats en valors burgesos i catòlics com la fidelitat, la possessió o la monogàmia. Un model familiar conformat per una parella heterosexual i els seus fills, en la qual s'atorga el poder al cap de família, l'home. Un model familiar que s'estableix en tots dos móns, Urras i Anarres, i sobre els quals el propi protagonista crea paral·lelismes.
 
Así, cuando conoce a Vea, Shevek le habla sobre otra diferencia entre los mundos y le comenta que en Anarres no existen los parentescos, que todos son parientes y que el concepto de esposa no existe, aunque el equivalente podría ser Takver, su compañera con la que tiene dos hijas. No se ve, en fin, gran diferencia en este modelo del propio de Urras, salvo por el nombre.