Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la homosexualitat > l'homosexualitat |
m Corregit: acepcions > accepcions |
||
Línia 38:
El mot utopia ha estat emprat sovint amb una acepció negativa en el llenguatge corrent i ha servit comunment per deslegitimar certes propostes de transformació social; una proposta utòpica correspondria a irreal, fantasiosa i sovint ingènua, en contraposició a les propostes pragmàtiques (és a dir adaptades i adaptables al model actual de societat) o suposadament científiques (dotades de la legitimitat racional otorgada pel mètode científic). Nogensmenys, el pensament utòpic ha estat una constant dins el conjunt de l'història occidental, tot representant una tensió indeleble entre les aspiracions humanes a un món més just i les constriccions socials dominants. Aquest fet ha comportat que l'utopia esdevingui un camp d'estudi fructífer per les ciències socials, atraient l'interès de diferents autors, entre ells Esteban Krotz (1988) que ha estat un dels estudiosos reconeguts de la tradició utòpica i la seva revalorització, i a qui prendrem com a punt de partença en el nostre recorregut.
[[w:es:Utopia|Utopia]] deriviaria del grec topos (lloc) amb l'adició del prefixe -u, pel que passaria a significar un no-lloc, o lloc inexistent. L'ús del vocable a Occident es popularitzaria a partir de l'obra homònima de [[w:en:Thomas More|Tomàs Moro]], i serà usat per designar tot un gènere literari i un estil de pensament que podem resseguir al llarg de la història de la literatura i del pensament en les obres de [[w:es:Platón|Plató]], el propi [[w:en:Thomas More|Moro]], [[w:en:Tomasso Campanella|Tomasso Campanella]] i [[w:en:Etiènne Cabet|Etiènne Cabet]], on se'ns mostren societats on l'ésser humà ha pogut autorealitzar-se (Krotz :11-12) La societat present a l'utopia es representa com l'antítesi de la societat existent i la seva funcionalitat seria la d'il·lustrar la contingència de l'ordre heretat i la possibilitat de generar models alternatius. A més a més, tota utopia reté un element desmistificador: l'anàlisi d'una societat on són abolides les contradiccions ens permet diagnosticar les causes de la misèria i el descontent de les nostres societats presents. Una de les funcions de l'utopia ha estat la crítica a la societat existent mitjançant la descripció d'una societat futura alternativa. Sovint les utopies, són també [[w:es:ucronia|ucronies]] (del grec kronos temps) ubicades en un passat remot o en un futur incert. A fi de completar aquest quadre semàntic, caldria afegir les [[w:es:distopía|distopies]] que representarien un lloc no desitjable, i que sovint corresponen a una utopia negativa que ens mostra els efectes que poden tenir el desenvolupament de les actuals dinàmiques socials. Des de l'inici de la ciència-ficció, l'utopia ha estat cultivada com a recurs literari i com a eina de crítica social. L'utopia en la ciència-ficció acostuma a presentar-se com a utopia científico-tecnològica mostrant-nos altres móns possibles a partir de progressos científics alternatius. Dins el gènere, una de les
==='''Els Desposseïts una utopia ambigua'''===
|