Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: acepció > accepció
m Corregit: fins arribar > fins a arribar
Línia 42:
==='''Els Desposseïts una utopia ambigua'''===
 
Tal com indica Paul Brian a l' ''Study Guide'' dels Desposseits, poc després de la primera guerra mundial l'escriptura d'utopies positives en el gènere de ficció tendí a declinar fins a arribar pràcticament a desaparèixer, en el seu lloc van prendre força les distopies com a encarnació del sentiment de desencís post-conflicte bèlic. Trobem exemples de distopies en ''1984'' de George orwell o ''Un Món Feliç'' d'Aldous Huxley. No serà fins als anys seixanta i setanta que dins la nova onada contracultural nordamericana s'experimenterà amb la creació de noves utopies, ja siguin literàries com ''Ecotopia'' d'[[w:en:Ernest Callenbach|Ernest Callenbach]] o ''Tritó'' de [[w:en:Samuel Delany|Samuel R. Delany]] o divulgatives-socials com ''L'experiment Walden Dos'' d'en [[w:en:B.F. Skinner|B.F. Skinner]]. A diferència de la fornada anterior, la nova literatura utòpica es caracteritzarà per mostrar també les contradiccions i debilitats dels nous models de societat proposats. Es tractaria doncs en certa manera d'''utopies ambigues'', si bé la primera que prendrà aquest nom com a autodefinitori serà precisament ''Els Desposseïts''. LeGuin al subtitular així el seu llibre ens apunta a que més enllà d'una plana descripció del model de societat on serien resoltes totes les contradiccions, la societat anarquista narrativitzada es veu afectada per les tensions entre l'individu creador i les tendències burocratizadores presents, entre els desitjos i els resultats.
 
Així doncs, l'ambigüitat la trobem sobretot amb el desenvolupament de la burocratització dins la societat anarresti. Un exemple de burocrata seria el cas de Sabul, científic anarresti que s'apodera dels coneixements de Shevek per augmentar el seu prestigi dins l'Abbeney Institute.
Línia 235:
El model de societat odoniana es basa en les idees del pensament d'aquesta dona, en el refús a la propietat privada i la confiança en la solidaritat i la mútua iniciativa. Darrera aquest model subjau la inspiració de la tradició anarquista basada en el suport mutu i la defensa de la societat comunal. Donada la migradesa de recursos, l'odonianisme ha estat un sistema de creences fundat en l'austeritat "Excess is Excr''Italic text''ement", que serà una de les seves màximes.
 
La història d'Odo ha estat recollida en un relat anterior "The Day before the revolution" on s'explica la lluita d'aquesta anarquista i filòsofa, escriptora del llibre ''The Analogy'' que es va rebel·lar contra l'estat dictatorial d'A-IO. El dia després de la seva mort els seus seguidors es rebel·laren fins a arribar al compromís de traslladar-se a Anarres, un planeta amb pocs recursos naturals però ric en minerals.
 
És important ressaltar que aquest personatge de la història d'Anarres sigui precisament una dona, una figura femenina. Una dona que recull en el seu pensament les bases del pensament feminista i de l'anarquista. És interessant analitzar com la llibertat s'ha representat sovint com a dona, com Odo que simbolitza l'inici d'un nou model de societat lliure.