La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal: diferència entre les revisions

Parlant de l'exèrcit, cal dir que era de base liberal, format bàsicament per les guerrilles de la Guerra del Francès. La majoria de l'oficialitat no procedia de la noblesa i simpatitzava amb la causa liberal. L'absolutisme va destruir l'opció d'una participació política, això feia que l'única via dels liberals per accedir al poder fos per via militar.

 

 

Per tant, a partir de 1820 podem parlar plenament d'estat liberal amb l'aplicació de la constitució de Cadis. Finalment es va suspendre el règim senyorial, es van abolir els gremis, es va iniciar la venda de béns eclesiàstics, etc. També es crea la [[milícia nacional]] formada per voluntaris de les classes mitjanes urbanes amb la funció de garantir l'ordre constitucional i les reformes constitucionals.

A partir de l'any 1835 trobem el fenomen de la bullanga, que es defineix com aldarulls duts a terme pel poble baix amb la funció de trencar l'orientació política que estava prenent el govern. Una bullanga és una repressió d'indignació concret per una notícia que fa que la paciència dels ciutadans arribi al límit. Aquesta situació pren la forma de càstig contra un individu concret. Són accions molt violentes. Les bullangues són pro-liberals, anti-absolutistes. Esclaten de forma espontània i no s'actua sols contra la corona, sinó per incidir en la política de la corona. Moltes bullangues van dirigides contra capellans, que donar suport als carlins, o contra representants del govern que fa una política que impedeix les reformes. Aquestes bullangues van durar ben bé fins a 1868.

 

 

Aquesta bullanga aconsegueix reunió de corts, llibertat de premsa, una lleva de 200 mil homes per combatre contra els carlins. Es pot dir que aquesta bullanga comença a marcar el camí que ha de seguir la política espanyola.