Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 152:
La diferenciació entre aquests dos gèneres però també crea resistències, de dones que aprofitaven els trets de gènere que se’ls assignaven per performar-los, per reapropiar-se’ls, així veiem com per exemple Vea, un dels personatges femenins d'Urras, utilitza la seva feminitat per invertir les relacions de poder amb els homes, per dominar-los. A partir d'aquestes resistències la construcció dels gèneres trontolla, doncs els seus ciments són qüestionats. Així a través de les pràctiques de la performativitat de gènere veiem com es citen les normes que governen la realitat i com aquesta és reproduïda i alterada durant la seva reproducció (Butler, 2001).
 
D'altra banda, en les classes baixes, en els desposseïts, aquesta construcció, tot i que l'autora no s'hi extengui, pren límits borrosos. Les dones participen en la lluita, en les reivindicacions al carrer. Tot i això, segueixen sent els homes aquells que dirigeixen aquesta, qui organitzen i decideixen la forma i el contingut de les mobilitzacions. Són aquests qui parlen amb Sheveck sobre la importància de la seva presència entre ells i sobre el que simbolitza, ja que esdevé un símbol d'una utopia real, d'una societat que ells anel·len.
 
L’autora crea un món en contraposició aquest, Anarres, on les discriminacions en teoria són superades, un món on no hi ha desigualtats per raó de gènere, on les dones treballen en les mateixes condicions que els homes, on no se les discrimina a nivell de drets, on els noms no es consideren ni femenins ni masculins, etc. Un món imaginari que permet estructurar i plantejar noves formes de relació i permet repensar qüestions que són bàsiques pel feminisme. La lectura de la novel·la permet imaginar un món amb relacions i normes diverses, permet repensar-lo. És interessant la relació que s'estableix o que estableixen certs autors entre pensament i imaginació, a partir de la qual la imaginació proporciona elements al pensament que li permeten en aquest treballar amb certs objectes, esdevenint la imaginació la clau del pensament.
 
Seguint amb la qüestió de la construcció de gènere, cal dir que l’autora tot i que construeix unes relacions de poder entre gèneres diferents a Anarres, segueix mantenint en ambdós móns una construcció de gènere dicotòmica, una construcció que defineix dues categories diferenciades, homes i dones. Veiem en aquest món fictici, a partir dels seus personatges masculins, Sheveck, Sabul (científic d'Anarres) o Bedap (amic de Sheveck), com segueixen sent els homes els actius, autònoms amb les seves decisions (com la decisió d'editar un llibre, la de crear una imprenta o la d'emprendre un viatge) i sobre els qui pesa més la lògica i la raó com a guies de les seves vides. En canvi, en els personatges femenins que treballarem a continuació més a fons, com els de Takver (parella de Sheveck), GravahGvavab (professora de física del protagonista) o Gulag (mare d'aquest), segueix tenint un pes important la biologia (es lliga la possibilitat d'excedir a uns coneixements i a una visió del món a partir d'aquesta, sobretot en el personatge de Takver), els "instints" (com el de maternitat)i els sentiments (dolor per la separació d'un fill, per la no capacitat de rebel·lar-se contra una jerarquia científica que domina el món de la física, etc. ). A partir d'aquest manteniment de certa diferenciació entre els dos gèneres, es construeixen discursos desvaloritzadors per les dones lligant la maternitat amb un sentiment de possessió o lligant la relació que s'estableix amb un home amb un sentiment de propietariat. En aquest sentit, observem el discurs que fa Vokep, un home anarresti, que diu:
 
"Las mujeres se creen dueñas. Ninguna mujer es capaz de ser realmente odoniana." (K. Le Guin, 1974, pàg.60)
Línia 162:
"Lo que un hombre quiere es libertad. Lo que quiere una mujer es propiedad. Sólo te dejará partir si te puede canjear por otra cosa. Todas las mujeres son propietarias." (K. Le Guin, 1974, pàg.61)
 
La teoria postfeminista posterior ha qüestionat aquesta construcció dicotòmica del gènere i també del sexe, per exemple, a partir de ressaltar altres maneres de construir o deconstruir el gènere o el sexe que trenquen amb aquesta com el transgènere o l’intersexe (veure autores com Butler, 2001 o Haraway, 1991).
 
Aquesta dicotomia també la manté l’autora pel que fa a la sexualitat, doncs tot i que a Anarres es trenca amb el tabú del sexe i s’estableix la llibertat sexual, aquesta llibertat només se centra en dues pràctiques: la heterosexualitat i la homosexualitat. Aquestes dues pràctiques són les úniques que apareixen en el text i que són narrades i explicitades.
Línia 176:
"Volvieron a encontrarse a la noche siguiente y discutieron si iban o no a vivir juntos un tiempo, como en la adolescencia. Tenían que discutirlo, porque Shevek era definitivamente heterosexual y Bedap definitivamente homosexual; el placer sería sobre todo para Bedap (…) Tomaron una habitación particular en el centro de la ciudad, y allí vivieron durante cerca de una década; luego se separaron otra vez, Bedap volvió a su dormitorio y Shevek al cuarto 46. No había en ninguno de lo dos un deseo sexual bastante fuerte para que la relación fuese duradera. No habían hecho más que confirmar una mutua confianza" (K. Le Guin, 1974, p. 176).
 
Però tot i que a Anarres la homosexualitat és considerada com una pràctica més, segueix sent la heterosexualitat el discurs o la pràctica dominant, a partir de la qual es conformen les parelles. Parelles que estableixen a vegades models de família basats en valors burgesos i catòlics com la fidelitat, la possessió o la monogàmia. Un model familiar conformat per una parella heterosexual i els seus fills, en la qual s'atorga el poder al cap de família, l'home. Un model familiar que s'estableix en tots dos monsmóns, Urras i Anarres, i sobre els quals el propi protagonista crea paral·lelismes.
 
Así, cuando conoce a Vea, Shevek le habla sobre otra diferencia entre los mundos y le comenta que en Anarres no existen los parentescos, que todos son parientes y que el concepto de esposa no existe, aunque el equivalente podría ser Takver, su compañera con la que tiene dos hijas. No se ve, en fin, gran diferencia en este modelo del propio de Urras, salvo por el nombre.
Línia 186:
Una família que ho dóna tot per la realització del projecte individual d'un dels seus membres, en Sheveck, tot i el patiment que suposa per la resta. Un model que també és el model imperant a Urras i que entra en contradicció amb moltes de les reivindicacions de les lluites feministes. Així sorprén que l'autora, tot i ser feminista, mantingui i segueixi legitimant aquest model i els seus valors. Doncs ecara que elimina el matrimoni en el sentit estricte de contracte legal a Anarres no qüestiona el model familiar que planteja aquest. Fins i tot en la filosofia d'Odo són explicitats aquests valors, tot i que en el mateix discurs de la població anarresti veiem que ho qüestionen.
 
Es, sin duda, éste uno de los aspecto más problemáticos en la novela que no tiene solución, como las utopías ambiguas quizá. Se pretende habitar otro lugar en leel mundo, donde las diferencias entre hombres y mujeres no sean necesarias, donde prive la igualdad, donde las relacionasrelaciones entre éstos y éstas no se construyan desde la dominación. Sin embargo, el modelo de la vida en pareja, como decíamos, monogámica y aburguesada nos atraviesa de tal manera que pareciera que no pudíesemos trascenderlo, movernos hacia la invención de otras formas de convivencia que la unión, decíamos también, heteronormativa. Es por ello, quizá, -insistimos- que la autora hace una defensa de la fidelidad y la monogamía hasta cierto punto desconcertante. He aquí un ejemplo:
 
"Un odoniano se decidía por la monogamia como si se tratara de una empresa colectiva de producción, un cuerpo de baile o una fábrica de jabón (…) Así pues, para O la promesa, el compromiso, la idea de fidelidad era esencial dentro de la complejidad de la libertad.