Les derives: de la pràctica política a la pràctica investigadora "políticament responsable": diferència entre les revisions

 

Així, la deriva, ha estat (i és) un procediment de caire eminentment polític i utilitzar-lo des de l'Acadèmia, com abordarem més endavant, comporta un conjunt d'implicacions en termes ètics i polítics, que forcen una nova definició del procediment i que fan emergir noves preguntes que cal considerar. En aquest article, sobretot tractarem d'analitzar aquest procés i algunes de les seves implicacions, a fi de situar les derives en l'espai acadèmic com un procediment que ens ofereix noves possibilitats per analitzar i dotar d'intel·ligibilitat els processos socials, però que també ens ofereix noves possibilitats per portar a terme un procediment de recerca en el qual e les consideracions ètiques i polítiques ocupin un lloc central. Així doncs, la deriva també l'entendrem com un procediment , així com per produir un coneixement políticament compromès.

 

==='''Les derives com a mètode'''===

Concebrem les derives com un mètode. Un procediment que, com a tal, no té unes implicacions ètiques i polítiques clarament definides prèviament, sinó que aquestes dependran, sobretot, dels posicionaments ontològics i epistemològics des dels quals l'utilitzem i li donem sentit. Aquests posicionaments, donaran lloc a les múltiples concrecions del mètode. Així, entendrem les derives com un mètode d'investigació basat en traçar recorreguts significatius, trajectòries (físics o vitals, acordats o no acordats) a partir de l'acompanyament amb la persona amb quila que fem la deriva (construcció conjunta de significats, compartiment de vivències i l'anàlisi dels efectes que aquestes tenen sobre nosaltres a nivell discursiu, de sensitiuació i corporal).

 

 

 

 

Com hem apuntat anteriorment, traslladar el mètode de les derives de l'espai no acadèmic a l'espai acadèmic comporta un conjunt d'implicacions, en termes ètics i polítics, que forcen una nova definició del procediment i que fan que emergeixin noves preguntes que cal considerar. Aquí tractarem de recollir quines sóon, per nosaltres, aquestes implicacions associades al context de l'Acadèmia:

Malgrat admetem que la producció de coneixement des de l'Acadèmia està marcada, almenys, pel conjunt d'implicacions que acabem d'enumerar, des del nostre punt de vista segueix sent rellevant i d'interès situar les derives en aquest l'espai acadèmic. J. Ja que creiem que és un procediment que, no només ens ofereix noves possibilitats per analitzar i dotar d'intel·ligibilitat els processos socials, sinó que, a més a més,s, també ens ofereix noves possibilitats per portar a terme un procediment de recerca en el quale les consideracions de caràcter ètic i polític, que recollirem en el següent apartat, ocupiin un lloc central i que ens en faciliti la seva incorporació.

 

 

Des del nostre punt de vista, una investigació "políticament responsable" és aquella que no perd de vista la reflexivitat en cap dels moments del seu procés de producció ni en relació a cap persona que en pren part, és a dir, que considera els efectes ètics i polítics derivats de la seva activitat o intervenció, que els explicita i que pren decisions , en base a aquestes consideracions, que poden afectar l'enfocament, el desenvolupament o les condicions de producció de la mateixa. En definitiva, una investigació que assumeixi explícitament les responsabilitats derivades, no només del seu procés de producció i desenvolupament, sinó també dels seus resultats i del tipus de coneixement que genera.

En aquest sentit, pensem que a partir de la utilització de la mètode de les derives podem realitzar un tipus d'investigació políticament responsable i reflexiva, considerant en tot moment les seves implicacions. Per tal d'abordar aquestes-les amb més facilitat, distingirem entre les implicacions (a) intra-investigació i (b) extra-investigació.:

 

 

 

 

 

 

 

 

El procediment de les derives tal com l'entenem nosaltres i partint de les dues investigacions esmentadess, permet trencar la distància entre el nosaltres i l'ells, l'investigador i l'investigat, el militant i "la gent". I, en conseqüència, la seva acció transformadora ens inclou a nosaltres mateixes. L'a observació es converteix en sensació, acció, reacció, etc.... i fa que l'investigador s'acabi veient reflectit en allò que estudia, i que aquest experimenti una col·lisió amb les posicions, discursos i imaginaris a partir dels quals interpreta allò que està estudiant. Un xoc que produeix un canvi en aquests discursos, posicions i imaginaris, transformant la seva pròpia manera d'entendre el món, la seva complexitat i, també la seva actuació a nivell ètic i polític, per exemple, participant políticament d'algunes històries que va descobrint (especulació immobiliària, precarietat laboral dones, etc.).

Tot i això, la relació en els dos casos analitzats no és la mateixa, ja que en el cas de les Precarias el tema i la pregunta de la investigació les implica directa i personalment, són una més cada una d'elles de l'investigació (estan dins i fora), coinvestigació. En canvi, tot i que en la investigació en el Raval trenquessin amb la relació jeràrquica entre investigat i investigador, la major part d'elles no formaven part del context, no partien de dins, venien de fora.

 

 

Una de les qüestions sobre les que sovint es reflexiona a nivell acadèmic és la posició o el rol que tenim com investigadors i el paper i els destinataris de la nostra investigació, per qui estem fent un estudi: per nosaltres, pel coneixement col·lectiu d'un grup, per unes terceres persones que ens han fet un encàrrec, etc.

La investigació duta a terme pel grup FIC al Raval, a l'estar immersa en l'Acadèmia, tot i que es tracti d'un treball col·lectiu entre les persones que hi participen, l'autoria de la investigació acaba omitint una part de les persones que hi ha treballat, que l'han fet possible, les persones investigades. Així doncs, tot i que la deriva va permetre realitzar gran part de la investigació conjuntament, junt amb altres eines com els portals wiki, la investigació en el seu punt final es delliga d'una part dels seus autors, simplement no els reconeix com a tals.

 

 

En aquest punt ens plantegem si l- La simple presència de la investigadora pot tenir (no necessàriament) uns efectes de resignificació del context (p.ex. si la investigadora està present en una entrevista de feina) que poden anar en contra del procés (en termes acadèmics, p. ex. en al cas d'un anàlisi o estudi amb objectius tancats), però aen favor d'altres processos acadèmics (que ens permetin plantejar una investigació d'acord amb la naturalesa de les derives), de les persones (p. ex. que obtenir la feina sigui més fàcil) o dels objectius polítics de la investigació.

És important considerar doncs què implica la nostra presència en certs escenaris, quins efectes podem produir. Una forma de pal·liar aquests efectes pot ser en part acordar les possibles derives prèviament amb la persona tot reflexionant sobre les conseqüències que poden tenir les diferents trajectòries a traçar.

 

 

 

 

 

El tipus de coneixement que es genera en investigació, sigui en el context que sigui, parteix d'uns objectius concrets, d'una metodologia, d'una ontologia, dels interessos i les motivacions de l'investigadora, etc. No és el mateix per exemple estudiar i generar uns coneixements sobre un mateix fenomen tenint com a base el substrat biològic o tenint en compte els aspectes socials o, partint d'una metodologia o una altra, etc. El tipus de coneixement generat doncs no és universal i neutre, ja que parteix d'un punt de vista i d'una òptica concreta, d'uns plantejaments i unes pràctiques d'investigació específiques.

En el Raval, les persones investigadores i investigades participen, transiten i viuen conjuntament diferents escenaris i contextos del barri generant un tipus de coneixement que té també com a pilar aquesta vivència compartida.

 

 

Com ja hem anat comentant, considerem que el coneixement no és neutre ni està absent d'esdevenir un instrument de poder. La generació d'un tipus de coneixement pot tenir conseqüències i efectes i pot donar peu a que certs processos.

Aquesta reflexió és fonamental que es doni, sobretot en contextos acadèmics, ja que aquestes institucions estan legitimades i reconegudes socialment com a productores de coneixement vàlid, mancant sovint la crítica sobre el tipus de coneixement produït i atorgant-se així un elevat grau de poder en aquest àmbit. Per tant, és important reflexionar i ser responsables amb els estudis a realitzar. En el cas del Raval, per exemple, es problematitzen i es posen en qüestió constantment les pràctiques que realitzen, els rols que desenvolupen, les conseqüències de la seva investigació, la participació de les persones en certs contextos, etc.

 

 

Les finalitats amb què es genera un cert coneixement o s'inicien uns estudis difereixen segons els àmbits. Les finalitats orienten en part la investigació, les pràctiques que s'hi teixeixen, les reflexions que se'n deriven, etc.

 

 

 

Un cop arribats aquest punt, comentar tan sols que aquest treball ha pretès obrir petites reflexions sobre les implicacions ètiques i polítiques a tenir en compte al realitzar investigacions en l'àmbit de l'Acadèmia. Doncs creiem que tota investigació té implicacions d'aquest tipus i cal ser-ne conscients i reflexionar sobre aquestes, cal realitzar investigacions "políticament responsables".