El '''sistema de numeració romana'''<ref>[https://ca.wikipedia.org/wiki/Numeraci%C3%B3_romana Viquipèdia en català. Sistema de numeracióNumeració romana]</ref> és un [[https://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_de_numeraci%C3%B3 sistema de numeració]] no posicional que es desenvolupà a l'[[Antiga Roma] https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma] i s'utilitzà a tot l'[[https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Rom%C3%A0 Imperi Romà]]. Però s'utilitza encara avui en determinats aspectes de la vida quotidiana.
Però s'utilitza encara avui en determinats aspectes de la vida quotidiana.
El sistema de [[https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADmbol símbol]]s per a representar els [[https://ca.wikipedia.org/wiki/Nombre nombre]]s creat pels romans va tenir el mèrit de ser capaç d'expressar tots els nombres de l'1 a l'1000000 utilitzant només set lletres: I per l'1, V pel 5, X pel 10, L pel 50, C pel 100, D pel 500 i M pel 1000.
== Usos moderns ==
LaEls Viquipèdianombres romans continuen utilizant-se en catalàalguns contextos<ref>[https://ca.wikipedia.org/wiki/Numeraci%C3%B3_romana Numeració romana - Viquipèdia en català. Numeració romana]</ref> assenyala que els nombres romans continuen utilizant-se en alguns contextos. El més destacable és per indicar ordre, per exemple en la successió de títols (usat per als reis, el [https://ca.wikipedia.org/wiki/Papa Papa] i alguns títols nobiliaris), com per exemple Joan II o Benet XVI. Aquesta noció d'ordre és la que apareix per numerar els grans esdeveniments, com els [https://ca.wikipedia.org/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics Jocs Olímpics], o també concilis, congressos, festivals, certàmens, campionats, fires...
Igualment s'associen amb el temps: antigament els [https://ca.wikipedia.org/wiki/Rellotge rellotges] sempre marcaven les hores amb nombres romans; als països de l'Europa Central els mesos es marquen amb ells (per exemple agost és el mes VIII) i a la tradició històrica predominant (excepte els anglosaxons) s'usen per indicar el [https://ca.wikipedia.org/wiki/Segle segle], com a segle XIII.
