Guia Jove/El diàleg amb la gent jove: diferència entre les revisions

 

__NOTOC__

 

Per aconseguir tals objectius, cal tenir present que actualment vivim un canvi d’època en relació a allò que significa participar i la relació entre ciutadania i administració ([[Guia Jove/El diàleg amb la gent jove#Bibliografia|Pares, M; Castellà, C; 2015]]). Cal adaptar-se als canals i espais naturals de la ciutadania i ha de generar espais i processos que redefineixin les regles del joc del què ha estat la participació ciutadana i juvenil fins a data d’avui: molt reglamentada, molt de dalt a baix i molt limitada per aspectes metodològics.  

 

Hi ha un ventall de possibilitats per establir espais de diàleg amb la gent jove. Més enllà dels espais formals de participació (consells de joventut, taules joves, etc.), cal reconèixer noves formules que permetin el treball conjunt entre administració i la gent jove, a partir de la generació d’un vincle de confiança amb els i les joves.

 

 

Tanmateix el diàleg amb la gent jove resulta molt més motivador si es desenvolupa des de l’acció participativa amb lògica de procés, més enllà de reunions puntuals i infinites. Per tant, és interessant quan es plantegin activitats que puguin esdevenir un marc d’acció i debat entorn temàtiques que afectin als joves. Alguns municipis han fet una aposta decidia per els pressupostos participatius juvenils, com és el cas de Calella.

=== Aspectes a tenir en compte ===

A l’hora posar en pràctica aquesta tasca d’establir un diàleg amb la gent jove, cal tenir present alguns aspectes:

* La interlocució amb la gent jove ha de servir per atendre les necessitats de la vida quotidiana i respondre a les diferents trajectòries juvenils des de la '''integralitat'''. Les necessitats vinculades a diferents àrees de la vida quotidiana (formació, treball, habitatge, salut...) no són independents i estan relacionades. Per això és important comptar amb la participació de la gent jove a les planificacions de les actuacions amb joves com ho han fet a través del Pla Local de Joventut. A l’hora d’establir espais de diàleg amb la gent jove cal tenir present la pluralitat de temàtiques i realitats socials.

* '''Treball en xarxa i coherència''' entre els serveis i projectes en el territori. Cal treballar de forma coordinada amb els agents del territori per dur a termes projectes integrals d’intervenció socioeducativa amb joves. També cal incorporar a la gent jove en aquelles temàtiques i espais de decisió on la gent jove no té un paper tant preponderant, com les qüestions urbanístiques, per posar només un exemple. A Ripollet han tingut present diferents agents de la comunitat i a les persones joves per dissenyar un skatepark.

* '''Límits i expectatives clares'''. Les regles sobre el marc en el què es dóna el diàleg i què es pot generar del mateix han d’estar clares per ubicar les expectatives dels joves vers el propi diàleg en un marc realista i que no generi frustració i/o descrèdit en el seu desenvolupament. Claredat en allò que és innegociable, què es susceptible d’abordar-se i què no ho és (i els motius pels que no és possible, és clar! polítics, econòmics i/o normatius).

* '''Projectes amb fases clares de treball per objectius'''. És necessari treballar amb projectes que facilitin aquest  treball integral i tranversal per atendre a necessitats reals. Els projectes permeten treballar per objectius, tant a curt, com a mig i llarg termini. El treball per projectes dóna coherència a la intervenció i facilita la coherència necessària per els i les joves. És important cuidar aquest aspecte per visualitzar resultats i motivar la gent jove, doncs cal tenir present que una persona jove està en un moment vital d’experimentació i canvis que pot afectar a la participació més estable i duradora. Cal Badia a Igualada esdevé un referent d’espai juvenil on els mateixos joves decideixen, mitjançant un procés participatiu, com ha de ser l’espai, quins han de ser els usos i com ha de ser la gestió d’aquest nou equipament.

*'''La participació ha de ser un eix tranversal en les activitats i projectes'''. Els i les joves han de ser protagonistes i subjectes actius en totes les fases possibles d’un projecte de dinamització juvenil, tenint en compte tant en l’etapa de disseny, com en una fase d’implementació i d’avaluació. L’Obsevatori Català de la Joventut ha elaborat una guia que es centra en la incorporació de la participació en la fase de diagnosi. Resulta imprescindible incloure les iniciatives juvenils, formals i informals i treballar l’autogestió com forma activa de participació i d’adquisició de competències.

* '''Treball individual, amb el grup i amb la comunitat'''. Des de dinamització juvenil es treballa amb els i les joves en grup, però cal incorporar un seguiment individual i un treball amb la comunitat en la mesura del possible per poder fer l’atenció integral que es requereix. Tanmateix la referencialitat s’aconsegueix quan la intervenció amb el grup es fa tenint en compte la comunitat. Per exemple, un projecte de cuina es pot realitzar en el marc d’un equipament però també pot implicar trobades en el barri, visites a comerços del barri, participació a les festes majors, etc. En aquest context, s’estableix vincles amb les i les joves que permeten la detecció i el seguiment personals.  

* [http://www.calbadia.cat Web Despertem Cal Badia?] Ajuntament d'[[W:Igualada|Igualada]]. [Data de consulta: 21 novembre 2015]

* [https://www.youtube.com/watch?v=JcmIamFqeMU Youtube. ''Spot Assemblea Jove de Santa Eulàlia de Ronçana.''] [Data de consulta: 21 novembre 2015]