Guia Jove/La comunicació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Paràgraf clau|amplada = 100%|alineament caixa = |alineament text = |color fons = #E00034|color text = #ffffff|contingut = Informar o comunicar?}}Et trobes en alguna d'aquestes situacions?
{{Inacabat2}}
* Els i les joves no coneixen les polítiques i les accions locals de Joventut ni s’hi impliquen prou.
* No construeixes amb els i les joves una estratègia clara de comunicació que sigui prou bidireccional.
* No poses ni promous espais propis de comunicació a disposició de la gent jove.
 
== Descripció ==
Informar o comunicar?
 
== Desenvolupament ==
== '''Situació de partida''' ==
Els joves i les joves no coneixen ni s’impliquen prou amb les polítiques i les accions locals de joventut.
 
No construïu amb els joves i les joves una estratègia clara de comunicació que sigui prou bidireccional.
 
No poseu a disposició ni promoveu espais propis de comunicació per a la gent jove.
 
== '''Descripció''' ==
La idea és substituir un enfocament comunicatiu basat en la unidireccionalitat per un altre que fomenti la bidireccionalitat i la interactivitat. No es tracta que l’Administració local concentri els esforços en fer arribar els seus missatges a la gent jove. La comunicació implica generar oportunitats de diàleg (veure la fitxa “[[Guia Jove/El diàleg amb la gent jove|El diàleg amb la gent jove]]”) amb i entre les persones joves del municipi. La idea és promoure la interacció, l’empatia i els vincles de solidaritat i pertinença. Una perspectiva adequada és fer-ho des de l’exploració de la diversitat d’identitats i posicionaments de la gent jove (veure la fitxa “La diversitat de la gent jove”),
prenent la complexitat com una riquesa i també una oportunitat d’enriquiment
personal i col·lectiu.
 
Les situacions de diàleg possibiliten una '''construcció col·lectiva''' des de l’escolta
activa, el reconeixement de les formes d’expressió juvenils i des d’allò que els
i les joves fan en el seu dia a dia. Aquesta comunicació significa generar una '''multiplicitat de relats''' que
s’entrecreuen i sorgeixen del jo i el nosaltres. També posa en valor la '''''performativitat''''' (viure la comunicació) i el '''treball de les emocions'''.
 
L’aposta és una '''comunicació comunitària'''
i '''integral''' (enllaçar amb la fitxa “El treball comunitari”)
on tots els agents (tant juvenils com professionals) es comuniquen els uns amb
els altres però també aprofiten els diversos canals i llenguatges a disposició.
Convé partir sempre dels coneixements previs, les habilitats, les inquietuds i
els interessos de la gent jove. '''S’aprèn
a comunicar comunicant''', per la qual cosa es posa en valor la
intencionalitat educativa i els usos socioeducatius de la comunicació.
 
== '''Desenvolupament''' ==
El disseny d’una '''estratègia
comunicativa bidireccional i interactiva''' es basa en tot allò que la gent
jove té a dir-nos i a dir-se. Això significa escoltar i fer sortir la seva veu
en primer terme, obrir preguntes i espais de participació, generar implicació i
promoure protagonisme (ja sigui de forma presencial o virtual, tot suma). Per
exemple, Imagina Sant Boi (<nowiki>https://imaginasantboi.wordpress.com/</nowiki>)
és un projecte de fotografia participativa per a construir col·lectivament una
imatge del present i una visió de futur de la ciutat de Sant Boi de Llobregat. Ravalead@s TV (<nowiki>http://ravaleados.elparlante.es/</nowiki>)
és un altre exemple:  una televisió comunitària,
juvenil i participativa del barri del Raval de Barcelona que dóna visibilitat a
les diverses formes d’entendre la vida que construeixen els i les joves
d’aquest barri.
 
Per a conèixer el punt de partida és clau fer una '''diagnosi de la situació comunicativa''' en
el municipi per a després millorar-la i definir unes línies estratègiques
transformadores. Si pot ser, convé comptar amb la participació i la implicació
de la gent jove, ja sigui d’alguna manera lúdica o bé partint d’allò que ja fan
com a joves en el municipi.
 
En una primera fase d’activació comunicativa de la gent jove
del municipi s’aconsella '''identificar referents'''
individuals i/o col·lectius que ja fan comunicació per a reconèixer així les
seves contribucions i incorporar-los mica en mica en una estratègia compartida.
El programa de Mataró Ràdio “Els joves”
(<nowiki>http://www.ivoox.com/podcast-els-joves_sq_f148210_1.html</nowiki>)
pot ser un exemple, o la Revista
ELI de l’Institut de Lliçà d’Amunt (<nowiki>http://agora.xtec.cat/iesllica/intranet/index.php?module=IWwebbox&ref=Revista</nowiki>).
Més senzill encara és identificar aquests agents clau a les diferents xarxes
socials existents i seguir el seu dia a dia, allò que els preocupa, inquieta i
els agrada.  
 
La quotidianitat del treball amb joves del municipi segur que
dóna un bon '''ventall de situacions
de diàleg''' [MLP1] amb els i les joves o bé entre ells/elles.
Per tant, la comunicació hauria de posar l’accent en allò que ja succeeix, per a
emfatitzar-ho, compartir-ho, donar-li nous significats i difondre-ho més enllà
(també amb la resta de la població i a d’altres municipis).
 
També pot succeir que en el municipi hi hagi '''oportunitats i canals de comunicació'''
que estan desaprofitats per part dels i les joves: ràdio, televisió o premsa
local, iniciatives de comunicació comunitàries, agrupacions de fotografia,
publicacions digitals, espais web, etc. que es podrien contactar i fer servir. Us
recomanem fer una ullada al Santaka Magazine
(<nowiki>http://www.canalset.com/</nowiki>) de Santa
Eulàlia de Ronçana i el BOCA Ràdio
d’Horta-Guinardó de Barcelona (<nowiki>http://www.bocaradio.org</nowiki>).
 
La comunicació està estretament vinculada a la '''satisfacció de necessitats'''. “Si com a
jove/s no copso/copsem l’interès” de les temàtiques i/o les situacions de les
pràctiques comunicatives, segurament resultarà una càrrega participar-hi i/o la
gent jove deixarà de ser-hi present. S’ha d’evitar treballar la comunicació com
un projecte més. Resulta molt més engrescador integrar-la de forma '''transversal'''.
 
La '''construcció
col·lectiva''' de fluxos informatius i situacions comunicatives impliquen
assolir la màxima participació possible dels i les joves en totes les fases del
procés: definició i planificació, creació de missatges, circulació
d’informacions i de comunicacions,  retroalimentacions i seguiment. La Cànnabis webdoc (<nowiki>http://cannabiswebdoc.wix.com/en-saps-prou</nowiki>)
que elaboren l’Ajuntament de Pineda de Mar i un grup de joves del municipi pot
ser un exemple d’aquesta idea.
 
La comunicació sempre té un component de presència i
contacte. Per tant, s’han de buscar i estructurar dinàmiques per a '''crear vincles i generar empatia''' per
part de la persona que treballa amb la gent jove, per a fomentar la relació interpersonal amb i entre els
i les joves. La consigna és donar veu i repartir joc, no “ser la veu” de la
gent jove. No és el mateix saturar i provocar una reiteració en els missatges i
les accions comunicatives adreçades als i a les joves que '''redundar''': comunicar fent servir diversos llenguatges i suports i
fent interaccionar diferents fluxos comunicatius. El 3&1 Local, Jo
participo! i Videomató de Lliçà de Vall (<nowiki>http://www.youtube.com/user/joventutldv/videos</nowiki>)
mostren una forma de dur a la pràctica aquesta idea.
 
Per a incorporar el “de què parla el jovent” és clau
treballar des de l’'''escolta activa''' en
cada una de les accions i pràctiques comunicatives que es defineixin i posin en
marxa. Els i les professionals s’han d’erigir en referents de la gent jove.
Així hi acudiran per a cercar i transmetre informacions i sobretot per a comunicar-se.
 
La implicació de la gent jove en les accions i pràctiques
comunicatives depèn, en bona mesura, d’anar pas a pas i tenir molta paciència.
Convé trobar un '''bon equilibri''' entre
el '''fer''' per a impulsar i el '''deixar de fer''' per a no copar espais.
També és clau partir de les seves inquietuds, generar situacions i espais de
confiança i involucrar-la activament per a què vagi agafant protagonisme. És
molt important generar iniciatives i projectes que serveixin per a crear un '''clima de confiança''' i posin de relleu l’'''autoexpressió''' i l’'''autorepresentació''' dels i les joves, sense més intermediacions que
les seves pròpies. DPM Ràdio i
TV (<nowiki>https://radiocabreres.wordpress.com/</nowiki>)  de l’Institut Rafael Campalans d’Anglès té
fins i tot un organigrama propi d’autoorganització.
 
Per a un aprofitament dels diversos canals i suports de
llenguatges existents i/o més presents en el municipi, com ara ràdio, creació
audiovisual, fotografia, web, xarxes socials, etc. i complementar-los per a dissenyar
estratègies cada cop més ''transmèdia'',
relacionades amb les TIC, [MLP2] cal '''potenciar
els interessos, les habilitats i els coneixements dels i les joves'''. Tampoc
es pot oblidar fer les gestions necessàries de cessió de '''drets d’imatge'''. És imprescindible potenciar l’'''expressió audiovisual''' en el món actual, però sempre que sigui
possible amb la participació i implicació dels i les joves. Tant l’impacte
emocional com la representació de la gent jove permet millorar l’'''eficàcia comunicativa'''.
 
La comunicació també és '''creativitat'''[MLP3] , desperta '''emocions''' i obre portes a l’'''empatia''',
sobretot si té una connexió estreta amb les '''arts visuals, plàstiques i escèniques'''. Artescape (<nowiki>http://festivalartescape.blogspot.com.es/</nowiki>),
a Barcelona, és un festival itinerant que mostra la creativitat dels i les
joves. A Sant Joan Despí també han fet un treball al voltant del curtmetratge
en aquesta línia que es diu Projecte
7è-Art (<nowiki>http://7eart.esplaielnus.org/</nowiki>)
 
És important definir estratègies comunicatives que permetin
implicar '''una diversitat''' [MLP4] '''de perfils
i col·lectius''' de gent jove (gènere, religió, context socioeconòmic...). (enllaçar-ho amb fitxa de...)
No es tracta només que la informació arribi a tothom sinó que els fluxos
comunicatius i les experiències captin l’interès i impliquin la major tipologia
de joves. La generació d’'''oportunitats de
diàleg'''[MLP5]  entre perfils i col·lectius de joves és un
recurs que ofereixen pràctiques comunicatives molt diverses. D’altra banda, és
important aprofitar la fragmentació de públics juvenils per a adreçar-los '''dinàmiques comunicatives d’incidència
transversal''' a qüestions específiques: interculturalitat, gènere, cerca de
feina, hàbits saludables, etc. D’aquesta manera no només es trencarà amb els
cercles concèntrics, sinó que es pot aconseguir intercomunicar-los de mica en
mica. Una '''comunicació dialògica i
horitzontal''' és clau per a superar les discriminacions, els estigmes i els
estereotips. Un exemple podria ser el documental participatiu sobre “Fills i filles” (<nowiki>http://www.teleduca.org/documental_participatiu/</nowiki>),
(<nowiki>https://vimeo.com/8074942</nowiki>) impulsat
per la Direcció General de Joventut de Catalunya. 
 
== '''Paraules claus''' ==
Canals de comunicació, bidireccionalitat, diàleg, comunicació
comunitària, estratègia comunicativa, llenguatges, escolta activa, intencionalitat
educativa.
 
'''REFERÈNCIES'''