Guia Jove/La comunicació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Paràgraf clau|amplada = 100%|alineament caixa = |alineament text = |color fons = #E00034|color text = #ffffff|contingut = '''Informar o comunicar?'''}}
[[Fitxer:Mail in the bottle.jpg|right|frameless|
Et trobes en alguna d'aquestes situacions?
* Els i les joves no coneixen les polítiques i les accions locals de Joventut ni s’hi impliquen prou.
Línia 6:
* No poses ni promous espais propis de comunicació a disposició de la gent jove.
== Descripció ==
La idea és substituir un enfocament
comunicatiu basat en la unidireccionalitat per un altre que fomenti la
bidireccionalitat i la interactivitat. No es tracta que l’Administració local
concentri els esforços a fer arribar els seus missatges a la gent jove.
La
comunicació implica generar oportunitats de [[Guia Jove/El diàleg amb la gent jove|diàleg]] amb les persones joves del municipi i entre elles. La
idea és promoure la interacció, l’empatia i els vincles de solidaritat i
pertinença. Una perspectiva adequada és fer-ho des de l’exploració de la
diversitat d’identitats i posicionaments de la gent jove, i prendre la complexitat com una riquesa i també
com una oportunitat d’enriquiment personal i col·lectiu.
Les situacions de diàleg possibiliten una
construcció col·lectiva des de l’escolta activa, des del reconeixement de les
formes d’expressió juvenils i des d’allò que els joves i les joves fan en el
seu dia a dia. Aquesta comunicació significa generar una multiplicitat de
relats que s’entrecreuen i sorgeixen del jo i del nosaltres. També posa en
valor la ''performativitat'' (viure la
comunicació) i el treball de les emocions.
L’aposta és una comunicació [[Guia jove/El treball comunitari|comunitària]] i integral on tots els agents (tant juvenils com professionals) es
comuniquen els uns amb els altres, però també aprofiten els diversos canals i
llenguatges a disposició. Convé partir sempre dels coneixements previs, les
habilitats, les inquietuds i els interessos de la gent jove. S’aprèn a
comunicar comunicant, per la qual cosa es posa en valor la intencionalitat
educativa i els usos socioeducatius de la comunicació.
== Desenvolupament ==
El disseny d’una estratègia comunicativa
bidireccional i interactiva es basa en tot allò que la gent jove té a dir-nos i
a dir-se. Això significa escoltar i fer sortir la seva veu en primer terme,
obrir preguntes i espais de participació, generar implicació i promoure
protagonisme (ja sigui de forma presencial o virtual, tot suma). Per exemple, [https://imaginasantboi.wordpress.com/ Imagina Sant Boi]
és un projecte de fotografia participativa per construir col·lectivament una
imatge del present i una visió de futur de la ciutat de Sant Boi de Llobregat. [http://ravaleados.elparlante.es/ Ravalead@s TV]
és un altre exemple: es tracta d’una televisió comunitària, juvenil i
participativa del barri del Raval de Barcelona, que dóna visibilitat a les
diverses formes d’entendre la vida que construeixen els i les joves d’aquest
barri.
Per conèixer el punt de partida és clau fer
una diagnosi de la situació comunicativa en el municipi per tal de millorar-la
i definir unes línies estratègiques transformadores. Si pot ser, convé comptar
amb la participació i la implicació de la gent jove, ja sigui d’una manera
lúdica o bé partint d’allò que ja fan com a joves en el municipi.
En una primera fase d’activació comunicativa
de la gent jove del municipi, s’aconsella identificar referents individuals i/o
col·lectius que ja fan comunicació per reconèixer així les seves contribucions
i incorporar-los, mica en mica, en una estratègia compartida. El programa de
Mataró Ràdio “[http://www.ivoox.com/podcast-els-joves_sq_f148210_1.html Els
joves]”
en pot ser un exemple, o la ''[http://agora.xtec.cat/iesllica/intranet/index.php?module=IWwebbox&ref=Revista Revista
ELI]'' de l’Institut de Lliçà d’Amunt (<nowiki>http://agora.xtec.cat/iesllica/intranet/index.php?module=IWwebbox&ref=Revista</nowiki>).
Més senzill encara és identificar aquests agents clau a les diferents xarxes
socials que hi ha i seguir el seu dia a dia, allò que els preocupa, els inquieta
i els agrada.
La quotidianitat del treball amb joves del
municipi segur que dóna un bon ventall de situacions de diàleg amb els i les joves o bé entre aquests. Per
tant, la comunicació hauria de posar l’accent en allò que ja succeeix, per
emfatitzar-ho, compartir-ho, donar-hi nous significats i difondre-ho més enllà
(també a la resta de la població i a altres municipis).
També pot succeir que en el municipi hi hagi
canals de comunicació que estan desaprofitats per part dels i les joves: ràdio,
televisió o premsa local, iniciatives de comunicació comunitàries, agrupacions
de fotografia, publicacions digitals, espais web, etc. amb els quals es podria
contactar i fer-los servir. Us recomanem fer una ullada al [http://www.canalset.com/ Santaka Magazine] de Santa Eulàlia
de Ronçana i el [http://www.bocaradio.org BOCA Ràdio]
d’Horta-Guinardó de Barcelona.
La comunicació està estretament vinculada a la
satisfacció de necessitats. “Si com a jove/s no copso/copsem l’interès” de les
temàtiques o les situacions de les pràctiques comunicatives, segurament
resultarà una càrrega participar-hi i la gent jove deixarà de ser-hi present.
S’ha d’evitar treballar la comunicació com un projecte més. Resulta molt més
engrescador integrar-la de forma transversal.
La construcció col·lectiva de fluxos informatius
i situacions comunicatives implica assolir la màxima participació possible dels
i les joves en totes les fases del procés: definició i planificació, creació de
missatges, circulació d’informacions i de comunicacions, retroalimentacions i seguiment. La [http://cannabiswebdoc.wix.com/en-saps-prou Cànnabis webdoc],
elaborada per l’Ajuntament de Pineda de Mar i un grup de joves del municipi,
pot ser un exemple d’aquesta idea.
La comunicació sempre té un component de
presència i contacte. Per tant, la persona que treballa amb la gent jove ha de
buscar i estructurar dinàmiques per crear vincles i generar empatia per fomentar la relació interpersonal
amb els joves i entre ells. La consigna és donar veu i repartir joc, no “ser la
veu” de la gent jove. No és el mateix saturar els joves amb la reiteració de
missatges i d’accions comunicatives que redundar, és a dir, comunicar però fent
servir diversos llenguatges i suports i fent interaccionar diferents fluxos
comunicatius. El [http://www.youtube.com/user/joventutldv/videos 3&1
Local, Jo participo! i Videomató] de Lliçà de Vall
mostren una forma de dur a terme aquesta idea a la pràctica.
Per incorporar allò de què parla el jovent,
és clau treballar des de l’escolta activa en cada una de les accions i les pràctiques
comunicatives que es defineixin i es posin en marxa. Els i les professionals s’han
d’erigir en referents de la gent jove. Així hi acudiran per cercar i transmetre
informacions i, sobretot, per comunicar-se.
Per aconseguir la implicació de la gent jove
en les accions i les pràctiques comunicatives, cal anar pas a pas i tenir molta
paciència. Convé trobar un bon equilibri entre el fer per impulsar i el deixar
de fer per no tancar espais. També és clau partir de les inquietuds dels joves,
generar situacions i espais de confiança i involucrar-los activament perquè
vagin agafant protagonisme. És molt important generar iniciatives i projectes
que serveixin per crear un clima de confiança i posin en relleu l’autoexpressió
i l’autorepresentació dels i les joves, sense més intermediacions que les seves
pròpies. [https://radiocabreres.wordpress.com/ DPM Ràdio i TV] de l’Institut Rafael Campalans d’Anglès té,
fins i tot, un organigrama propi d’autoorganització.
Per aprofitar els diversos canals i suports
de comunicació que hi ha en el municipi, com ara ràdio, creació audiovisual,
fotografia, web, xarxes socials, etc. i complementar-los per dissenyar
estratègies cada cop més transmèdia relacionades amb les [[Guia Jove/Les TIC com a mecanismes de participació|TIC]], cal potenciar els interessos, les
habilitats i els coneixements dels i les joves. Cal no oblidar fer les gestions
necessàries de cessió de drets d’imatge. També és imprescindible potenciar
l’expressió audiovisual en el món actual, però sempre que sigui possible amb la
participació i la implicació dels i les joves. Tant l’impacte emocional com la
representació de la gent jove permeten millorar l’eficàcia comunicativa.
La comunicació també és creativitat, desperta emocions i obre portes a
l’empatia, sobretot si té una connexió estreta amb les arts visuals, plàstiques
i escèniques. [http://festivalartescape.blogspot.com.es/ Artescape],
a Barcelona, és un festival itinerant que mostra la creativitat dels i les
joves. A Sant Joan Despí també han fet un treball de curtmetratge en aquesta
línia, que es diu [http://7eart.esplaielnus.org/ Projecte 7è-Art].
És important definir estratègies
comunicatives que permetin implicar una [[Guia Jove/La diversitat de la gent jove|diversitat]] de perfils i col·lectius de gent jove (gènere, religió, context
socioeconòmic...). (enllaçar-ho amb fitxa de...) No només es tracta que la
informació arribi a tothom, sinó que els fluxos comunicatius i les experiències
captin l’interès i la implicació d’una variada tipologia de joves. La generació
d’oportunitats de diàleg[MLP5] entre perfils i col·lectius de joves és un
recurs que ofereixen pràctiques comunicatives molt diverses. D’altra banda, és
important aprofitar la fragmentació de públics juvenils per adreçar-los
dinàmiques comunicatives d’incidència transversal en qüestions específiques:
interculturalitat, gènere, cerca de feina, hàbits saludables, etc. D’aquesta
manera no només es trencarà amb els cercles concèntrics, sinó que es pot aconseguir
intercomunicar-los de mica en mica. Una comunicació dialògica i horitzontal és
clau per superar les discriminacions, els estigmes i els estereotips. Un
exemple podria ser el documental participatiu “[https://vimeo.com/8074942 Fills i filles]”, impulsat
per la Direcció General de Joventut de Catalunya.
'''REFERÈNCIES'''
| |||