Guia Jove/Els centres educatius: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
<br>
Et trobes en alguna d'aquestes situacions?
* Es vol que la gent jove aprengui a participar i adquireixi les habilitats per poder fer-ho.
* Es vol fomentar la participació del col·lectiu jove perquè sigui més protagonista en les qüestions que li afecten, en el centre i en el seu entorn.
* Costa establir vincles entre el centre educatiu i el municipi a l’hora de plantejar intervencions socioeducatives més integrals.
== Descripció ==
Per participar cal aprendre. L’entorn educatiu es converteix en un espai
privilegiat per treballar amb la gent jove aquelles competències bàsiques que
marcaran les seves trajectòries de vida. Cooperar, prendre decisions
col·lectivament, treballar en grup, etc. són habilitats molt lligades a la
participació. Perquè la gent jove s’impliqui en el seu entorn cal que tingui
coneixements i eines que li permetin desenvolupar un paper actiu en la
societat.
L’àmbit educatiu també és un sector clau socialitzador per treballar la
participació juvenil, perquè és un espai on es concentra una gran diversitat de
perfils joves i on es desenvolupa gran part de la vida diària d’una persona
jove. Com a espai educatiu i socialitzador representa una oportunitat per
fomentar la participació juvenil.
Per això és tan important incorporar el centre educatiu com un element
estratègic en el treball participatiu amb la gent jove. Convertir la comunitat
educativa en una aliada per introduir aprenentatges i pràctiques participatives
en aquestes etapes és clau per aconseguir una ciutadania més crítica i
compromesa amb el seu entorn.
La realitat posa en evidència que molts municipis no compten directament
amb un institut al mateix municipi, però això no impedeix que es pugui dur a
terme una actuació coordinada amb el municipi que acull el centre, que normalment
és la capital de comarca, i amb altres ens supramunicipals, com els consells comarcals,
que poden adoptar una posició més protagonista quan es dóna aquesta situació.
Més enllà de l’institut, cal plantejar aquest enfocament de forma més
oberta, perquè també existeixen altres espais educatius, com les escoles de
música, d’idiomes, de lleure educatiu, etc. que poden ser elements importants
en la intervenció en joves, tot i que aquesta fitxa se centrarà més en l’àmbit
de l’educació reglada, principalment en la secundària.
== Desenvolupament ==
Per ampliar i complementar la feina que s’està duent a terme des de
l’equipament juvenil o des dels diferents projectes juvenils i la que
desenvolupa el centre educatiu, és imprescindible la coordinació entre ambdós mons
per generar complicitats socioeducatives i treballar aspectes que incrementin
la participació de la gent jove en el centre i el seu entorn més proper. El rol
dels professionals de joventut en aquest sentit és clau.
Malgrat que la Llei
d’educació (<nowiki>http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?documentId=480169&language=ca_ES&action=fitxa</nowiki>) de
Catalunya reconeix formes de participació de l’alumnat, no n’especifica gaire
més. I és que el dia a dia d’un centre educatiu, a vegades, no està pensat per
garantir una participació que
promogui un rol més actiu de la gent jove. Hi ha òrgans i figures
representatives, però no s’aprofiten realment, ni es doten d’eines per poder
avançar. (<nowiki>http://ejoventut.gencat.cat/web/.content/e-joventut/recursos/tipus_de_recurs/documentacio/arxiu/document/participacio_juvenil_secundaria.pdf</nowiki>).
Aquests factors es poden superar amb la voluntat dels
diversos agents educatius per generar una comunitat democràtica i un espai d'aprenentatge
[NRR1] participatiu i de
convivència. Per concretar una mica més, a l'hora
d'intervenir, s’identifiquen tres àmbits de treball:
·
A l’aula es passa molt de temps i hi acostuma a haver un
clima de confiança. Per tant, és un espai que els nois i les noies de
l’institut senten molt seu. Es poden treballar temes que afecten la
convivència, l’organització i el funcionament de l’aula. També es poden
treballar temes que estan més relacionats amb l’aprenentatge, sobretot els
continguts que es donen i com es donen a l’aula.
·
Al centre es poden treballar temes relacionats amb la gestió
i el govern del centre: millorar el funcionament dels òrgans que tenim (consell
escolar, junta de delegats i delegades, associació d’estudiants...), garantir
que la informació arribi a tothom, participar en la gestió de les instal·lacions
del centre, etc. A més, es poden treballar temes que afecten la convivència i l’animació
del centre.
·
L’entorn és important perquè el centre educatiu no és una
illa, sinó que es troba en un barri, en un poble, en una ciutat. I això fa que
sigui inevitable que el centre es relacioni amb aquest context que l’envolta.
Participar de l’entorn és la participació del centre educatiu cap enfora, amb
altres persones i col·lectius que no formen part de l’institut, com poden ser
les associacions veïnals, l’Ajuntament, els esplais, el casal de joves, etc.
Es pot enfocar la intervenció amb tres lògiques diferents, però alhora
complementàries.
·
'''Educar
en participació'''
La primera de les lògiques seria incloure els continguts pedagògics en
matèria de participació que contribueixin a l’adquisició de competències
participatives per part de l’alumnat, el professorat i d’altres agents de la
comunitat educativa (equips directius, famílies, etc.).
Per a l’alumnat, l'oferta curricular disposa de diferents espais
permeables a propostes en les quals els agents externs poden tenir cabuda, com
les tutories, les matèries optatives o assignatures com l’educació per a la
ciutadania. A la Xarxa
Telemàtica Educativa de Catalunya es poden trobar alguns continguts que
hi estan relacionats. (<nowiki>http://www.xtec.cat/web/recursos/edciutadania/hemdestacat</nowiki>).
Malgrat tot, la participació no es pot tractar com una lliçó a aprendre,
com si es resolgués amb fórmules matemàtiques, però dins de l'aula es poden
generar processos vivencials i d'anàlisi de l'exercici actiu de la ciutadania
que vagin més enllà d’una acció puntual. Un exemple seria el projecte Visc,
convisc, participo (<nowiki>http://www.cjb.cat/sortimdelaula/viscconviscparticipo/</nowiki>) impulsat
pel Consell de la Joventut de Barcelona.
Una altra eina pràctica de referència per treballar educativament la
participació és el document ''Educar en participació'', de l’Associació
de Casals de Joves de Catalunya, (<nowiki>http://xarxanet.org/biblioteca/educar-en-participacio-una-assignatura-pendent-lexperiencia-dun-credit-sobre-participacio</nowiki>), que
fa una aproximació per concebre la participació com un crèdit variable.
Per tal de maximitzar les potencialitats de l’aprenentatge participatiu es
fa adient incorporar el professorat en la planificació i el desenvolupament
d’aquest tipus d’intervenció, que
incrementarà la seva incidència si s’incorpora com una estratègia
transversal de l’acció educativa del centre. El Programa
Delegats i Delegades en 3D (Dinamitzar, Debatre i Decidir), de la
Direcció General de Joventut, (<nowiki>http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/participacio_i_solidaritat/recursos_per_professionals/delegats-i-delegades-en-3d/</nowiki>) és
una altra proposta metodològica per treballar la participació als centres de
secundària que combina la teoria i la pràctica participativa. Aquest programa
també incorpora el professorat com a agent clau, tal com exemplifica el vídeo del 3D. (<nowiki>https://www.youtube.com/watch?v=2sq-BvzAceA</nowiki>).
·
'''Articular
la participació'''
A l'aula existeix la figura del delegat o la delegada de classe per
generar dinàmiques de proposta, deliberació i implicació de la resta de
l’alumnat en els afers de la comunitat educativa. Cal començar per allò més
pròxim, la pròpia classe.
L’articulació de la participació quant al centre és una de les qüestions
que més reptes planteja. Implicar l’alumnat més enllà de les figures de
delegació, aconseguir més coordinació entre els delegats i les delegades a
través de l’estructura formal de la Junta de Delegats/des, més pes de
l’associacionisme estudiantil i obtenir més protagonisme de la gent jove en els
espais de coordinació i decisió del centre, com el consell escolar, són alguns
reptes que cal treballar. Alguns instituts, com el de Flix (<nowiki>http://www.iesflix.cat/</nowiki>), fa
temps que treballen en algunes d’aquestes línies.
En molts casos, els instituts són també els que han intentat articular
la participació de la gent jove al seu entorn a través dels centres educatius. El
programa PIDCES (<nowiki>http://www.diba.cat/es/web/aic/pidces</nowiki>), per
exemple, es concreta a cada municipi i a cada institut amb la presència i
l'atenció als joves i als adolescents a través del punt d'informació jove.
Molts municipis també han establert figures que anomenen “corresponsals” per
articular aquest lligam entre l’Ajuntament i la gent jove del centre educatiu,
com és el cas de l’Ajuntament
de Castellbisbal del Vallès Occidental. (<nowiki>http://agora.xtec.cat/iescastellbisbal/intranet/index.php?module=contingut&func=view&preview=1&pid=29</nowiki>).
A més a més, a l’hora de planificar propostes d’interlocució a escala
municipal, cal aprofitar l’alumnat actiu per promoure la seva participació als
debats sobre les polítiques locals adreçades a joves en els diferents processos
i espais
de participació [MLP1] existents.
·
'''Actuar
per transformar'''
Una altra lògica d’intervenció amb gent jove a través dels centres
educatius és la de prioritzar la capacitat d’impacte en l’entorn quan es du a
terme una actuació que realment transformi algun aspecte de la comunitat. En
aquest sentit, l’Aprenentatge
Servei-APS (<nowiki>http://www.aprenentatgeservei.org/index.php</nowiki>) és
una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la
comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es
formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de
millorar-lo. Les Escoles
+ Sostenibles (<nowiki>http://www.sostenibilitatbcn.cat/index.php/escoles-sostenibles</nowiki>)
també és un programa pensat per facilitar la implicació dels centres educatius
en l'ambiciós projecte planetari d'imaginar i construir un món millor i més
sostenible, començant per la intervenció en l'entorn més immediat.
Les potencialitats d'intervenir als centres educatius no es poden
traduir en una saturació d'actors i de propostes. És necessari que els
diferents agents que intervenen als centres educatius consensuïn les prioritats
de treball i planifiquin de forma coordinada quins són els plans d'intervenció,
acordant a qui li correspon treballar cada cosa, per tal que hi hagi coherència
i continuïtat en les propostes plantejades. Els Plans
Educatius d’Entorn (<nowiki>http://xtec.gencat.cat/ca/comunitat/entorn_pee/entorn_pee_presentacio/</nowiki>) són
instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats
educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i
dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i
joves.
----
[MLP1]Linkar
espais de diàleg.
----
[NRR1]Linkar
amb treball comunitari
| |||