Guia Jove/L'equipament juvenil: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 6:
 
== Descripció ==
Quan es planteja la necessitat d’obrir o dinamitzar un equipament juvenil, cal fer unes preguntes bàsiques: per què i per a què es vol un equipament juvenil? Sovint la resposta que s’obté és un llarg silenci, però no us desanimeu. Les idees que inclou aquesta fitxa aporten les eines per decidir si és necessari un equipament o si es vol crear una xarxa d’espais adaptats al jovent amb els equipaments que ja existeixen;. siSi en cas que es disposi d’un equipament, veure com es dinamitza, quines funcions ha de complir i per quins mínims s’ha de lluitar quan el regidor o la regidora s’ha compromès a obrir-lo.
 
Els equipaments i els projectes de dinamització poden ser espais d’oportunitat per a l’apoderament i la participació del jovent, així com d’aprenentatge de competències i habilitats de vida; poden ser espais que afavoreixin que la gent jove, amb menys igualtat d’oportunitats, pugui construir i desenvolupar la seva pròpia identitat, la qual cosa ajuda a trencar els prejudicis fomentats de la societat. Així doncs, cal dibuixar el nostre equipament. Com es pot fer? Fixant, abans que res, uns objectius i unes condicions mínimes i fent-ho, sobretot, a través de la [[Guia Jove/La implicació [NRR1] de la gent jove|implicació de la gent jove]] i del consens.
 
Cal tenir clar el punt de partida: es té un espai propi o no? És un espai compartit o és exclusiu de joves? Si es disposa d’un espai, en quin lloc està situat? Qui el gestiona[NRR2[Guia Jove/La gestió de l'equipament|gestiona]] ? És un espai compartit o exclusiu de joves? Tots aquests factors condicionen les funcions que se li poden atorgar, el tipus de destinataris a qui pot anar adreçat i el treball que es pot fer o no amb la gent jove. És a dir, aquests factors determinen el tipus d’equipament que s’obrirà.
 
La ''[http://www.gencat.cat/governacio/pub/sum/qdem/guiesbreus_5.pdf Guia per a la gestió col·laborativa d’espais i equipaments públics''] de la Generalitat de Catalunya aporta referències per iniciar la gestió d’un equipament juvenil.
 
== Desenvolupament ==
Els equipaments o espais juvenils suposen un valor afegit important a la implementació adequada de les polítiques de joventut ja que, si es fan pensant en les necessitats i les demandes de les persones joves, són els instruments que més ajuden a potenciar l’experimentació i la seva capacitat creativa[NRR1] .
 
Les oficines joves, els espais de dinamització, els espais mixtos i els casals de joves de gestió cívica són diverses modalitats [NRR2] d’equipament. Cadascun té unes funcions determinades i uns pros i contres en funció dels objectius que es marquen i es volen assolir.
 
''La'' [http://ejoventut.gencat.cat/permalink/ac66cd61-2a0c-11e4-bcfe-005056924a59 Guia de gestió dels espais per a joves''] del Consell Comarcal del Tarragonès és una eina que pot donar algunes pautes sobre què s’ha de tenir en compte a l’hora d’impulsar un equipament.
 
Una idea per començar és [[Guia Jove/La realitat juvenil|indagar]] sobre el territori i te[NRR3] nirtenir-ne un gran coneixement. Es pot elaborar, per exemple, un [[Guia jove/El treball comunitari|mapa de recursos]] dels espais existents i veure quina és la cobertura que donen. També es poden visitar equipaments de municipis de característiques similars al propi per agafar idees. A tall d’exemple, es pot visualitzar [https://www.youtube.com/watch?v=rjQDYIRI4h4&feature=youtu.be la visita guiada] que va fer el tècnic de joventut de Lliçà de Vall a l’equipament juvenil El Kaliu (<nowiki>[http://www.elkaliu.cat/</nowiki>) El Kaliu] .
 
La composició o les característiques de l’equipament no són tan rellevants. La importància rau en la voluntat política de com es vol gestionar l’equipament i de la demanda dels i les joves. Cal decidir si se’n vol fomentar la implicació [NRR4[Guia Jove/El diàleg amb la gent jove|implicació]] i, si és així, definir els límits de la participació i intervenir per afavorir-la. En definitiva, cada espai respon, o hauria de respondre, a unes necessitats concretes i a una voluntat política. Pensem-lo i dissenyem-lo a partir d’aquestes necessitats.
 
Les funcions clau que ha de tenir qualsevol equipament juvenil són les següents:
* Espai de relació: l’equipament pretén esdevenir l’espai de referència del jovent, ser un punt de trobada natural i generar un espai de relació i cohesió social. En l’espai de relació s’hi engloben totes aquelles accions que tenen a veure amb el [[Guia jove/El treball comunitari|desenvolupament comunitari]] i local de tot el municipi i amb la pròpia dinamització juvenil.
* Espai de recursos: l’equipament ha de disposar d’eines i recursos que contribueixin a donar oportunitats a tot el jovent. Així es pretén garantir, mitjançant la informació, l’orientació i la mediació, el foment de l’emancipació juvenil.
* Espai de participació: l’espai de participació juga un paper rellevant i fa referència a la metodologia de treball que s’hi ha d’emprar. S’ha de promoure una cultura participativa i una educació per al diàleg i la transformació social. A l’equipament juvenil s’hi han de dur a terme les accions adreçades a fomentar l’associacionisme juvenil, a promoure’n la participació juvenil en tot allò que els afecta, així com a canalitzar les iniciatives juvenils i donar-hi suport. D’altra banda, l’equipament ha de funcionar com a espai de relació entre l’Administració i el jovent, on es creïn canals estables i sòlids que garanteixin la interlocució entre ambdues parts. Si és possible, cal generar espais [NRR5] de presa de decisions i un grup motor o una comissió de seguiment integrada pel mateix jovent.
Les característiques de l’espai han de garantir uns mínims per aconseguir un bon funcionament. L’equipament hauria de disposar, com a mínim, de més d’una sala, d’un espai de treball intern i d’un punt TIC o zona Wi-Fi, entre altres. La guia [http://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=fd2efd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33&groupId=95670 Els equipaments juvenils a estudi], elaborada per la Diputació de Barcelona, descriu de manera detallada els possibles espais que poden haver en un equipament i les funcions que han de tenir.
 
Un altre aspecte a decidir és cap a quin tipus de [[Guia Jove/La gestió de l'equipament|model d’equipament]] es vol avançar. Aquest equipament s’ha [6] d’ajustar a les necessitats de les persones joves, tenint en compte el tipus de municipi (gran o petit, concentrat o dispers...) i la [[Guia Jove/La realitat juvenil|realitat [NRR7juvenil] ] existent (jovent organitzat, participatiu...). Vegeu [https://www.youtube.com/watch?v=YQ4F9QISu7U l’Entrevista a una dinamitzadora de Vallromanes], on es mostra l’experiència de dos professionals de joventut en el moment d’obrir un nou espai juvenil al municipi esmentat.
 
Però, atenció, perquè s’han donat casos en què l’equipament ha acabat sent el que no hauria de ser. Què ha passat? En alguns municipis s’ha abandonat la intenció original amb la qual s’havia planificat l’equipament, i s’han acabat oferint únicament serveis d'oci o formatius. Potser el projecte de dinamització inicial s’ha descartat pel poc èxit inicial, per la manca de demanda de gent o per la poca convicció. Per això és molt important que, abans d’executar l’obra de l’espai, es tinguin ben definides la planificació, la intervenció socioeducativa i la gestió que es volen portar a terme. És com si es volgués fer una escola de cuina creativa, se’n construís l'edifici i, per manca de públic, acabés sent un restaurant econòmic, amb la idea que almenys es pot gaudir de bon menjar.
Línia 37:
Per no caure en aquest desencís, abans d’obrir l’equipament es poden tenir present alguns elements:
 
●    Una bona estratègia basada a donar oportunitats i oferir recursos funcionals (art, música...) perquè això atreu el jovent.
●    * La definició d’un marc normatiu de l’equipament, el consens d’uns drets, d’uns deures i d’uns límits amb el jovent, així com l’establiment d’uns mínims de respecte i cohesió (per exemple, que sigui un espai lliure de racisme i masclisme), com és el cas de [http://www.bocaradio.org/boca_wp/noticies/boca-nord-espai-lliure-de-racisme/ l’Espai Jove Boca Nord.]  
 
●    * Una [[Guia Jove/La planificació de l'activitat|planificació]] amb una finalitat educativa. L’exemple de [http://www.torrefarrera.cat/ca/serveis/joventut/projecte-educatiu-centre-cal-jove/pec.-projecte-educatiu-centre-cal-jove/view Cal Jove de Torrefarrera] pot servir com a referència de com es va dissenyar el projecte educatiu abans d’obrir l’equipament.
●    La definició d’un marc normatiu de l’equipament, el consens d’uns drets, d’uns deures i d’uns límits amb el jovent, així com l’establiment d’uns mínims de respecte i cohesió (per exemple, que sigui un espai lliure de racisme i masclisme), com és el cas de l’Espai Jove Boca Nord.  
●      * Els protocols d’acollida als serveis i els equipaments juvenils: cal fer actuacions perquè els equipaments i els serveis juvenils esdevinguin espais d’acollida per a joves nouvinguts, perquè ofereixin espais de coneixença entre autòctons i nouvinguts, espais formatius (llengua, medi...).
 
* El treball amb els nois per garantir actituds i conductes no sexistes que facilitin la participació de les noies i s’evitin relacions de poder entre ells. Cal visibilitzar les noies, perquè les seves actituds, normalment, passen més desapercebudes i criden menys l’atenció que les dels nois. [http://jovecat.gencat.cat/web/.content/_documents/arxiu/conviure/genere/recursos_per_a_professionals/protocol_joventut_abordatge_violencia_masclista_jovecat.pdf El Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista de la Generalitat de Catalunya,] és una eina que vol facilitar la tasca en la lluita contra la violència masclista i té la voluntat d’establir unes pautes d’actuació comunes per als i les professionals de joventut, en concordança amb els protocols i circuits d’actuació locals i departamentals ja existents.
(<nowiki>http://www.bocaradio.org/boca_wp/noticies/boca-nord-espai-lliure-de-racisme/</nowiki>)
 
●     Una planificació amb una finalitat educativa. L’exemple de Cal Jove de Torrefarrera pot servir com a referència de com es va dissenyar el projecte educatiu abans d’obrir l’equipament.
 
●       Els protocols d’acollida als serveis i els equipaments juvenils: cal fer actuacions perquè els equipaments i els serveis juvenils esdevinguin espais d’acollida per a joves nouvinguts, perquè ofereixin espais de coneixença entre autòctons i nouvinguts, espais formatius (llengua, medi...).
 
●       El treball amb els nois per garantir actituds i conductes no sexistes que facilitin la participació de les noies i s’evitin relacions de poder entre ells. Cal visibilitzar les noies, perquè les seves actituds, normalment, passen més desapercebudes i criden menys l’atenció que les dels nois.
 
Aquests són alguns elements clau a tenir present en el moment d’obrir l’equipament. Però, sobretot, un equipament juvenil ha d’esdevenir un espai d’inclusió, de participació, d’intencionalitat educativa i de proximitat a la realitat dels joves a la qual s’està obrint.
----
 
[NRR1]Link a creativitat
 
[NRR2]Linkar amb gestió
 
[NRR3]Linkar amb análisis de la realitat
 
[NRR4]Lincar amb diàleg de la gent jove
 
[NRR5]Linkar amb gestió dels processos
 
Enllaç a model de gestió
 
[NRR7]linkar
 
{{Paraules clau|amplada = 100%|paraules = Model d'equipament, funcions d'un equipament, serveis que presta un equipament, usuaris, dinamització, espais.|vora = |color requadre = }}
----
 
== Bibliografia ==
[NRR1]Lincar amb diàleg
 
== Enllaços externs ==
[NRR2]Linkar amb gestió