Guia Jove/El diàleg amb la gent jove: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Paràgraf clau|amplada = 100%|alineament caixa = |alineament text = |color fons = #ff7f1a|color text = #ffffff|contingut = '''Com dialogar amb la gent jove?'''}}
[[Fitxer:Penguins_meet_and_talk_small_fish,_big_fishMr Pipo Lip to Ear.svg|right|frameless|270x270px239x239px]]
'''Et trobes en alguna d'aquestes situacions?'''
* Els espais i mecanismes estables de participació, com els consells de joventut i comissions, són espais informatius i de detecció de necessitats, tot i que no són espais de presa de decisions i la gent jove no assumeix un rol de protagonisme.
* Existeixen dificultats per accedir a individus i col·lectius de joves dinàmics, que estan al marge dels canals d’interlocució habituals.
Linha 8 ⟶ 9:
 
== Descripció ==
Per què és important crear espais de diàleg amb la gent jove? DoncsPerquè perquè els i les jovesells també sonsón ciutadans i ciutadanes amb dret a participar en les decisions que els afecten, a poder influir-hi i a formar-ne part de les decisions que els afecten. Aquests canals permeten tenir un coneixement sobre les seves necessitats i demandes de la població jove, però també cal la seva participació activa i directa.
 
Més enllà d’aquest dret, els espais de participació hanhaurien de servir per millorar les capacitats i les competències personals de les persones joves. EspaisHaurien de ser espais on fomentares fomentés l’autonomia, la creativitat, l’experimentació, l’esperit crític, l’escolta activa, la capacitat de negociar, de raonar o escollird’escollir, en base al consens, entre d’altresaltres qüestions.
 
Per aconseguir talsaquests objectius, cal tenir present que actualment vivim un canvi d’època enpel relacióque afa allòal que significa participar i la relació entre ciutadania i administració ([[Guia Jove/ElAdministració, diàlegcom ambrecull la gentpublicació jove#Bibliografia|Pares, M; Castellà, C; 2015]])''[http://www1.diba.cat/llibreria/lstDetall_Publicacions.asp?Opener=Diputacio&ID=54915 CalRepensant adaptar-sela als canals i espais naturalsparticipació de la ciutadania ial hamón de generar espais i processos que redefineixin les regles del joc del què ha estat la participació ciutadana i juvenil fins a data d’avui: molt reglamentada, molt de dalt a baix i molt limitada per aspectes metodològics.local]''  
 
Cal adaptar-se als canals i als espais naturals de la ciutadania i s’han de generar espais i processos que redefineixin les regles del joc. Fins ara, la participació ciutadana i juvenil ha estat molt reglamentada, molt de dalt cap a baix i molt limitada per aspectes metodològics.  
En el cas de la població jove, <nowiki>'''no existeix un rebuig a la participació, sinó a les formes tradicionals de participació i a les pràctiques “enquistades” en les organitzacions'''</nowiki>. Tanmateix la població jove es veu afectada per factors de l’estructura social que afecten a l’accés i formes de participació, igual que passa amb la població adulta. Resulta molt important tenir en compte el territori i el context socioeconòmic per tal d’adaptar les actuacions a les necessitats, sent important l’aportació d’elements per a la reflexió, la consciència i la capacitació per a la participació.
 
En el cas de la població jove, <nowiki>'''no existeixhi ha un rebuig a la participació, sinó a les formes tradicionals de participació i a les pràctiques “enquistades” en les organitzacions'''</nowiki>. TanmateixAixí mateix la població jove es veu afectada per factors de l’estructura social que afectenfan referència a l’accés a la participació i a les formes de participaciódur-la a terme, igual quecom passa amb la població adulta. Resulta molt important tenir en compte el territori i el context socioeconòmic per tal d’adaptar les actuacions a les necessitats, senti és important l’aportacióaportar d’elementselements per a la reflexió, la consciència i la capacitació per a la participació.
Hi ha un ventall de possibilitats per establir espais de diàleg amb la gent jove. Més enllà dels espais formals de participació (consells de joventut, taules joves, etc.), cal reconèixer noves formules que permetin el treball conjunt entre administració i la gent jove, a partir de la generació d’un vincle de confiança amb els i les joves.
 
Hi ha un ventall de possibilitats per establir espais de diàleg amb lael gent jovejovent. Més enllà dels espais formals de participació, com els [http://www.cnjc.cat/ (consells locals de joventut], les taules joves, etc.), cal reconèixer noves formulesfórmules que permetin el treball conjunt entre administraciól’Administració i la gent jove, a partir de la generació d’un vincle de confiança amb els i les joves.
 
== Desenvolupament ==
Per a quèPerquè el diàleg es pugui dur a terme, cal tenir un vincle de confiança amb la gent jove. És molt difícil generar espais de participació que funcionin si no existeixhi ha aquest treball previ de dinamització juvenil o si no es fa de forma continuada. És cert que lael midanombre poblacionald’habitants deldels diferents municipimunicipis i les dinàmiques pròpies facilitaràfaciliten o no aquesta proximitat, però sempre es poden tenircercar mecanismes per arribar a la diversitat [MLP1] de la població juvenil a través dels diversos actors d’un territori. La referencialitatreferència que aporten els equipaments juvenils[MLP2]  o els diversos espais[MLP3]  on es mou la gent jove, i, els professionals que treballen amb persones joves, són claus per generar aquest vincle i afavorir el diàleg. "''Barón Suena"suena'' haés estatel unnom d’un projecte, bastant incipient, del Servei de Dinamització Juvenil de la Franja BesósBesòs de Sant Andreu de la ciutat de (Barcelona) duranti l'any 2015 que hapersegueix perseguitaugmentar la major vinculació i la participació de la població jove del barri de Baró de Viver establint un diàleg actiu i un sentiment de pertinença en elal barri.
 
TanmateixAixí mateix el diàleg amb la gent jove resulta molt més motivador si es desenvolupa des de l’acció participativa amb lògica de procés, més enllà de reunions puntuals i infinites. Per tant, és interessant quan es plantegin activitats seria interessant que puguin esdevenir un marc d’acció i debat entorn temàtiques que afectinels als jovesafectin. Alguns municipis, com el de Calella, han fet una aposta decidia per elspels pressupostos participatius juvenils,: comPressupostos ésparticipatius: elJove casquè defaries per Calella? (<nowiki>https://youtu.be/-BB60QDD4Tc</nowiki>).
 
La dinamització juvenil permet identificar els projectes personals i col·lectius de les persones joves i, per tant, <nowiki>'''acompanyar-los i facilitar'''</nowiki> aquesta tasca. Per aconseguir això cal escoltar, dialogar, conèixer, aprendre i compartir amb els i les jovesells. Escoltar per entendre i conèixer les seves propostes. Dialogar per unir les inquietuds i la innovació dels joves amb l’experiència dels professionals. Conèixer per incorporar les seves formes i metodologies dels joves. Aprendre per incorporaradquirir nous coneixements respecte elsals col·lectius. i compartirCompartir per facilitar i acompanyar en els processos on els joves són protagonistes i acompanyar-los.
 
A l’hora de posar en pràctica aquestala tasca d’establir un diàleg amb la gent  jove, cal tenir present alguns aspectes:
 
* ·        La interlocució amb la gent jove ha de servir per atendre les seves necessitats de  la vida quotidiana i respondre a les diferents trajectòries juvenils des d’un punt de lavista '''integralitat'''integral. Les necessitats vinculades a diferents àrees de la vida quotidiana (formació, treball, habitatge, salut...) no són independents isinó que estan relacionades. Per això, és important comptar amb la participació de la gent jove aen lesla planificacionsplanificació de les actuacions amb joves, tal com ho han fet a través del Pla Local de Joventut (<nowiki>http://ejoventut.gencat.cat/permalink/adcbb4c1-2a0c-11e4-bcfe-005056924a59</nowiki>). A l’hora d’establir espais de diàleg amb la gent jove, cal tenir present la pluralitat de temàtiques i de realitats socials.
 
*·        El '''Treballtreball ha de ser en xarxa i amb coherència''' entre els serveis i els projectes en el territori. Cal treballar de forma coordinada amb els agents delde territorila zona per dur a termesterme projectes integrals d’intervenció socioeducativa [MLP4] amb joves. També cal incorporar a la gent jove en aquelles temàtiques i espais de decisió on la gent jove no tenen un paper tanttan preponderant, com les qüestions urbanístiques, per posar només un exemple. A Ripollet han tingut present diferents agents de la comunitat i a les persones joves per dissenyar un skatepark.parc de patinatge o ''skate park'' (<nowiki>https://ripolletcasaldejoves.wordpress.com/2011/04/05/proximament-skate-park-a-ripollet/</nowiki>).
 
*·        Els '''Límitslímits i les expectatives clares'''han de ser clars. Les regles sobre el marc en el què es dóna el diàleg i quèels beneficis que es potpoden generar delen mateixaquest procés han d’estarde ser claresclars per ubicar les expectatives dels joves vers el propi diàleg, enper tal d’establir un marc realista i queevitar no generila frustració i/o el descrèdit en el seu desenvolupament. ClaredatCal claredat en allò que és innegociable, quèen esallò que és susceptible d’abordar-se i quèallò que no ho és, (i elsen motiusel pelscas que no éssigui possible, ésjustificar-ho clar!amb motius polítics, econòmics i/o, normatius)...
 
*·        Els '''Projectesprojectes ambhan de tenir fases clares de treball per objectius'''. És necessari treballar amb projectes que facilitin aquest  treball integral i tranversal per atendre a necessitats reals. Els projectes permeten treballarcentrar-se peren objectius, tant a curt, com a migmitjà i llarg termini. El treball per projectes dóna coherència a la intervenció i facilita la coherència necessàriaque pernecessiten els i les joves. És important cuidar aquest aspecte per visualitzar resultats i motivar-los, laja gent jove, doncsque cal tenir present que una persona jove està en un moment vital d’experimentació i canviscanvi que pot afectar a la participació més estable i duradora. A Igualada, Cal Badia a(<nowiki>http://www.calbadia.cat/</nowiki>) Igualada esdevéés un referentnou d’espaiespai juvenil de referència on els mateixos joves decideixen, mitjançant un procés participatiu, com ha de ser l’espai, quins hanusos ha de ser els usostenir i com has’ha de sergestionar la gestió d’aquest nouaquest equipament.
 
*'''·        La participació ha de ser un eix tranversal en les activitats i els projectes'''. Els joves i les joves han de ser protagonistes i subjectes actius en totes les fases possibles d’un projecte de dinamització juvenil, tenint en compte tant en l’etapa de disseny, com en una faseles d’implementació i d’avaluació. L’ObsevatoriL’Observatori Català de la Joventut ha elaborat unala guia''Guia per elaborar la diagnosi del pla local de joventut,'' que esse centra en la incorporació de la participació en la fase de diagnosi (<nowiki>http://ejoventut.gencat.cat/permalink/3387ab8e-f7b4-11e3-9e14-000c29676f2e</nowiki>). Resulta imprescindible incloure les iniciatives juvenils, formals i informals, i treballar l’autogestió com a forma activa de participació i d’adquisició de competències.
 
*·        El treball ha de '''Treballser individual, amb el grup i amb la comunitat'''. Des de la dinamització juvenil es treballa amb els i les joves en grup, però cal incorporar un seguiment individual i ununa treballtasca amb la comunitat en la mesura del possible per poder fer l’atenció integral que es requereix. TanmateixAixí la referencialitatmateix, s’aconsegueix esdevenir un referent quan la intervenció amb el grup es fa tenint en compte la comunitat. Per exemple, un projecte de cuina es pot realitzar en el marc d’un equipament però també pot implicar trobades en ella barrizona, visites a comerços del barri, participació a les festes majors, etc. En aquest context, s’estableixs’estableixen vincles amb les i les joves que permeten la detecció de necessitats i el seguiment personalspersonal.  
 
* ·        Cal incorporar un '''llenguatge proper i clar''' per elsals joves. Des de la posició delsEls professionals, aquests han de poder identificar el registre per fer-los arribar el missatge i, per tant, tenir-hi una comunicació [MLP5] clara i directa. ElsEl perfilsperfil socioeconòmicssocioeconòmic i culturalscultural dels joves és diversosdivers en funció de les realitats del territori configureni donen lloc a diferents formes de llenguatge verbal i no verbal i de relació. No es tracta d’assimilarque laels varietatprofessionals deassimilin registresuna pergran partvarietat delsde professionalsregistres, essinó tracta de entendre’lsd’entendre’ls per cercar estratègies de diàleg actiu i clar. L’espot de l’Assemblea Jove de Santa Eulàlia de Ronçana (<nowiki>https://www.youtube.com/watch?v=JcmIamFqeMU</nowiki>) és un exemple dedel fet que les coses es poden explicar d’una altra manera.
Tanmateix el diàleg amb la gent jove resulta molt més motivador si es desenvolupa des de l’acció participativa amb lògica de procés, més enllà de reunions puntuals i infinites. Per tant, és interessant quan es plantegin activitats que puguin esdevenir un marc d’acció i debat entorn temàtiques que afectin als joves. Alguns municipis han fet una aposta decidia per els pressupostos participatius juvenils, com és el cas de Calella.
----
 
[MLP1]Linkar diversitat
La dinamització juvenil permet identificar els projectes personals i col·lectius de les persones joves i per tant, <nowiki>'''acompanyar i facilitar'''</nowiki> aquesta tasca. Per aconseguir això cal escoltar, dialogar, conèixer, aprendre i compartir amb els i les joves. Escoltar per entendre i conèixer les seves propostes. Dialogar per unir les inquietuds i innovació dels joves amb l’experiència dels professionals. Conèixer per incorporar les formes i metodologies dels joves. Aprendre per incorporar nous coneixements respecte els col·lectius i compartir per facilitar i acompanyar en els processos on els joves són protagonistes.
 
[MLP2]Link equipament
=== Aspectes a tenir en compte ===
A l’hora posar en pràctica aquesta tasca d’establir un diàleg amb la gent jove, cal tenir present alguns aspectes:
* La interlocució amb la gent jove ha de servir per atendre les necessitats de la vida quotidiana i respondre a les diferents trajectòries juvenils des de la '''integralitat'''. Les necessitats vinculades a diferents àrees de la vida quotidiana (formació, treball, habitatge, salut...) no són independents i estan relacionades. Per això és important comptar amb la participació de la gent jove a les planificacions de les actuacions amb joves com ho han fet a través del Pla Local de Joventut. A l’hora d’establir espais de diàleg amb la gent jove cal tenir present la pluralitat de temàtiques i realitats socials.
* '''Treball en xarxa i coherència''' entre els serveis i projectes en el territori. Cal treballar de forma coordinada amb els agents del territori per dur a termes projectes integrals d’intervenció socioeducativa amb joves. També cal incorporar a la gent jove en aquelles temàtiques i espais de decisió on la gent jove no té un paper tant preponderant, com les qüestions urbanístiques, per posar només un exemple. A Ripollet han tingut present diferents agents de la comunitat i a les persones joves per dissenyar un skatepark.
* '''Límits i expectatives clares'''. Les regles sobre el marc en el què es dóna el diàleg i què es pot generar del mateix han d’estar clares per ubicar les expectatives dels joves vers el propi diàleg en un marc realista i que no generi frustració i/o descrèdit en el seu desenvolupament. Claredat en allò que és innegociable, què es susceptible d’abordar-se i què no ho és (i els motius pels que no és possible, és clar! polítics, econòmics i/o normatius).
* '''Projectes amb fases clares de treball per objectius'''. És necessari treballar amb projectes que facilitin aquest  treball integral i tranversal per atendre a necessitats reals. Els projectes permeten treballar per objectius, tant a curt, com a mig i llarg termini. El treball per projectes dóna coherència a la intervenció i facilita la coherència necessària per els i les joves. És important cuidar aquest aspecte per visualitzar resultats i motivar la gent jove, doncs cal tenir present que una persona jove està en un moment vital d’experimentació i canvis que pot afectar a la participació més estable i duradora. Cal Badia a Igualada esdevé un referent d’espai juvenil on els mateixos joves decideixen, mitjançant un procés participatiu, com ha de ser l’espai, quins han de ser els usos i com ha de ser la gestió d’aquest nou equipament.
 
[MLP3]Link espai públic
*'''La participació ha de ser un eix tranversal en les activitats i projectes'''. Els i les joves han de ser protagonistes i subjectes actius en totes les fases possibles d’un projecte de dinamització juvenil, tenint en compte tant en l’etapa de disseny, com en una fase d’implementació i d’avaluació. L’Obsevatori Català de la Joventut ha elaborat una guia que es centra en la incorporació de la participació en la fase de diagnosi. Resulta imprescindible incloure les iniciatives juvenils, formals i informals i treballar l’autogestió com forma activa de participació i d’adquisició de competències.
* '''Treball individual, amb el grup i amb la comunitat'''. Des de dinamització juvenil es treballa amb els i les joves en grup, però cal incorporar un seguiment individual i un treball amb la comunitat en la mesura del possible per poder fer l’atenció integral que es requereix. Tanmateix la referencialitat s’aconsegueix quan la intervenció amb el grup es fa tenint en compte la comunitat. Per exemple, un projecte de cuina es pot realitzar en el marc d’un equipament però també pot implicar trobades en el barri, visites a comerços del barri, participació a les festes majors, etc. En aquest context, s’estableix vincles amb les i les joves que permeten la detecció i el seguiment personals.  
* Cal incorporar un '''llenguatge proper i clar''' per els joves. Des de la posició dels professionals, aquests han de poder identificar el registre per fer arribar el missatge i per tant tenir una comunicació clara i directa. Els perfils socioeconòmics i culturals diversos en funció de les realitats del territori configuren diferents formes de llenguatge verbal i no verbal i de relació. No es tracta d’assimilar la varietat de registres per part dels professionals, es tracta de entendre’ls per cercar estratègies de diàleg actiu i clar. L’espot de l’Assemblea Jove de Santa Eulàlia de Ronçana és un exemple de que les coses es poden explicar d’una altra manera.
 
[MLP4]Enllaç fitxa
 
[MLP5]Enllaç fitxa comunicació
{{Paraules clau|amplada = 70%|paraules = Canals de participació, vincle, interlocució, participació juvenil, associacionisme, processos de participació}}
 
== Bibliografia ==