Guia Jove/El diàleg amb la gent jove: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 22:
 
== Desenvolupament ==
Perquè el diàleg es pugui dur a terme, cal tenir un vincle de confiança amb la gent jove. És molt difícil generar espais de participació que funcionin si no hi ha aquest treball previ de dinamització juvenil o si no es fa de forma continuada. És cert que el nombre d’habitants dels diferents municipis i les dinàmiques pròpies faciliten o no aquesta proximitat, però sempre es poden cercar mecanismes per arribar a la [[Guia Jove/La diversitat [MLP1de la gent jove|diversitat] ] de la població juvenil a través dels diversos actors d’un territori. La referència que aporten els [[Guia Jove/L'equipament juvenil|equipaments juvenils[MLP2]]  o els diversos espais[MLP3[Guia Jove/L'espai públic|espais]]  on es mou la gent jove, i els professionals que treballen amb persones joves, són claus per generar aquest vincle i afavorir el diàleg. ''Barón suena'' és el nom d’un projecte, bastant incipient, del Servei de Dinamització Juvenil de la Franja Besòs de Sant Andreu (Barcelona) i persegueix augmentar la vinculació i la participació de la població jove del barri de Baró de Viver establint un diàleg actiu i un sentiment de pertinença al barri.
 
Així mateix el diàleg amb la gent jove resulta molt més motivador si es desenvolupa des de l’acció participativa amb lògica de procés, més enllà de reunions puntuals i infinites. Per tant, quan es plantegin activitats seria interessant que puguin esdevenir un marc d’acció i debat entorn temàtiques que els afectin. Alguns municipis, com el de Calella, han fet una aposta decidia pels pressupostos participatius juvenils: Pressupostos participatius: Jove què faries per Calella? (<nowiki>https://youtu.be/-BB60QDD4Tc</nowiki>).
 
La dinamització juvenil permet identificar els projectes personals i col·lectius de joves i, per tant, acompanyar-los i facilitar aquesta tasca. Per aconseguir això cal escoltar, dialogar, conèixer, aprendre i compartir amb ells. Escoltar per entendre i conèixer les seves propostes. Dialogar per unir les inquietuds i la innovació dels joves amb l’experiència dels professionals. Conèixer per incorporar les seves formes i metodologies. Aprendre per adquirir nous coneixements respecte als col·lectius. Compartir per facilitar els processos on els joves són protagonistes i acompanyar-los.
 
A l’hora de posar en pràctica la tasca d’establir un diàleg amb la gent  jove, cal tenir present alguns aspectes:
·        * La interlocució amb la gent jove ha de servir per atendre les seves necessitats de la vida quotidiana i respondre a les diferents trajectòries des d’un punt de vista integral. Les necessitats vinculades a diferents àrees de la vida quotidiana (formació, treball, habitatge, salut...) no són independents sinó que estan relacionades. Per això, és important comptar amb la participació de la gent jove en la planificació de les actuacions amb joves, tal com ho han fet a través del Pla Local de Joventut (<nowiki>[http://ejoventut.gencat.cat/permalink/adcbb4c1-2a0c-11e4-bcfe-005056924a59</nowiki>) Pla Local de Joventut]. A l’hora d’establir espais de diàleg amb la gent jove, cal tenir present la pluralitat de temàtiques i de realitats socials.
 
·        * El treball ha de ser en xarxa i amb coherència entre els serveis i els projectes en el territori. Cal treballar de forma coordinada amb els agents de la zona per dur a terme projectes integrals d’intervenció socioeducativa [MLP4] amb joves. També cal incorporar la gent jove en aquelles temàtiques i espais de decisió on no tenen un paper tan preponderant, com les qüestions urbanístiques, per posar només un exemple. A Ripollet han tingut present diferents agents de la comunitat i les persones joves per dissenyar un parc de patinatge o ''skate park'' (<nowiki>[https://ripolletcasaldejoves.wordpress.com/2011/04/05/proximament-skate-park-a-ripollet/</nowiki>) skate park]''.
·        La interlocució amb la gent jove ha de servir per atendre les seves necessitats de la vida quotidiana i respondre a les diferents trajectòries des d’un punt de vista integral. Les necessitats vinculades a diferents àrees de la vida quotidiana (formació, treball, habitatge, salut...) no són independents sinó que estan relacionades. Per això, és important comptar amb la participació de la gent jove en la planificació de les actuacions amb joves, tal com ho han fet a través del Pla Local de Joventut (<nowiki>http://ejoventut.gencat.cat/permalink/adcbb4c1-2a0c-11e4-bcfe-005056924a59</nowiki>). A l’hora d’establir espais de diàleg amb la gent jove, cal tenir present la pluralitat de temàtiques i de realitats socials.
 
·        * Els límits i les expectatives han de ser clars. Les regles sobre el marc en què es dóna el diàleg i els beneficis que es poden generar en aquest procés han de ser clars per ubicar les expectatives dels joves vers el propi diàleg, per tal d’establir un marc realista i evitar la frustració o el descrèdit en el seu desenvolupament. Cal claredat en allò que és innegociable, en allò que és susceptible d’abordar-se i allò que no ho és, i en el cas que no sigui possible, justificar-ho amb motius polítics, econòmics, normatius...
·        El treball ha de ser en xarxa i amb coherència entre els serveis i els projectes en el territori. Cal treballar de forma coordinada amb els agents de la zona per dur a terme projectes integrals d’intervenció socioeducativa [MLP4] amb joves. També cal incorporar la gent jove en aquelles temàtiques i espais de decisió on no tenen un paper tan preponderant, com les qüestions urbanístiques, per posar només un exemple. A Ripollet han tingut present diferents agents de la comunitat i les persones joves per dissenyar un parc de patinatge o ''skate park'' (<nowiki>https://ripolletcasaldejoves.wordpress.com/2011/04/05/proximament-skate-park-a-ripollet/</nowiki>).
 
·        * Els projectes han de tenir fases clares de treball per objectius. És necessari que facilitin aquest treball integral i tranversal per atendre necessitats reals. Els projectes permeten centrar-se en objectius, tant a curt com a mitjà i llarg termini. El treball per projectes dóna coherència a la intervenció i facilita la coherència que necessiten els joves. És important cuidar aquest aspecte per visualitzar resultats i motivar-los, ja que cal tenir present que una persona jove està en un moment vital d’experimentació i canvi que pot afectar la participació més estable i duradora. A Igualada, Cal Badia (<nowiki>[http://www.calbadia.cat/</nowiki>) Cal Badia] és un nou espai juvenil de referència on els mateixos joves decideixen, mitjançant un procés participatiu, com ha de ser, quins usos ha de tenir i com s’ha de gestionar aquest equipament.
·        Els límits i les expectatives han de ser clars. Les regles sobre el marc en què es dóna el diàleg i els beneficis que es poden generar en aquest procés han de ser clars per ubicar les expectatives dels joves vers el propi diàleg, per tal d’establir un marc realista i evitar la frustració o el descrèdit en el seu desenvolupament. Cal claredat en allò que és innegociable, en allò que és susceptible d’abordar-se i allò que no ho és, i en el cas que no sigui possible, justificar-ho amb motius polítics, econòmics, normatius...
 
·        * La participació ha de ser un eix tranversal en les activitats i els projectes. Els joves i les joves han de ser protagonistes i subjectes actius en totes les fases possibles d’un projecte de dinamització juvenil, tant en l’etapa de disseny, com en les d’implementació i d’avaluació. L’Observatori Català de la Joventut ha elaborat la ''[http://ejoventut.gencat.cat/permalink/3387ab8e-f7b4-11e3-9e14-000c29676f2e Guia per elaborar la diagnosi del pla local de joventut],'' que se centra en la incorporació de la participació en la fase de diagnosi (<nowiki>http://ejoventut.gencat.cat/permalink/3387ab8e-f7b4-11e3-9e14-000c29676f2e</nowiki>). Resulta imprescindible incloure les iniciatives juvenils, formals i informals, i treballar l’autogestió com a forma activa de participació i d’adquisició de competències.
·        Els projectes han de tenir fases clares de treball per objectius. És necessari que facilitin aquest treball integral i tranversal per atendre necessitats reals. Els projectes permeten centrar-se en objectius, tant a curt com a mitjà i llarg termini. El treball per projectes dóna coherència a la intervenció i facilita la coherència que necessiten els joves. És important cuidar aquest aspecte per visualitzar resultats i motivar-los, ja que cal tenir present que una persona jove està en un moment vital d’experimentació i canvi que pot afectar la participació més estable i duradora. A Igualada, Cal Badia (<nowiki>http://www.calbadia.cat/</nowiki>) és un nou espai juvenil de referència on els mateixos joves decideixen, mitjançant un procés participatiu, com ha de ser, quins usos ha de tenir i com s’ha de gestionar aquest equipament.
 
·        * El treball ha de ser individual, amb el grup i amb la comunitat. Des de la dinamització juvenil es treballa amb els joves en grup, però cal incorporar un seguiment individual i una tasca amb la comunitat en la mesura del possible per poder fer l’atenció integral que es requereix. Així mateix, s’aconsegueix esdevenir un referent quan la intervenció amb el grup es fa tenint en compte la comunitat. Per exemple, un projecte de cuina es pot realitzar en el marc d’un equipament però també pot implicar trobades en la zona, visites a comerços del barri, participació a les festes majors, etc. En aquest context, s’estableixen vincles amb joves que permeten la detecció de necessitats i el seguiment personal. 
·        La participació ha de ser un eix tranversal en les activitats i els projectes. Els joves i les joves han de ser protagonistes i subjectes actius en totes les fases possibles d’un projecte de dinamització juvenil, tant en l’etapa de disseny, com en les d’implementació i d’avaluació. L’Observatori Català de la Joventut ha elaborat la ''Guia per elaborar la diagnosi del pla local de joventut,'' que se centra en la incorporació de la participació en la fase de diagnosi (<nowiki>http://ejoventut.gencat.cat/permalink/3387ab8e-f7b4-11e3-9e14-000c29676f2e</nowiki>). Resulta imprescindible incloure les iniciatives juvenils, formals i informals, i treballar l’autogestió com a forma activa de participació i d’adquisició de competències.
 
·        * Cal incorporar un llenguatge proper i clar per als joves. Els professionals han de poder identificar el registre per fer-los arribar el missatge i, per tant, tenir-hi una comunicació[MLP5[Guia Jove/La comunicació|comunicació] ] clara i directa. El perfil socioeconòmic i cultural dels joves és divers en funció de les realitats del territori i donen lloc a diferents formes de llenguatge verbal i no verbal i de relació. No es tracta que els professionals assimilin una gran varietat de registres, sinó d’entendre’ls per cercar estratègies de diàleg actiu i clar. L’espot de l’Assemblea Jove de Santa Eulàlia de Ronçana (<nowiki>l’[https://www.youtube.com/watch?v=JcmIamFqeMU</nowiki>) Assemblea Jove de Santa Eulàlia de Ronçana] és un exemple del fet que les coses es poden explicar d’una altra manera.
·        El treball ha de ser individual, amb el grup i amb la comunitat. Des de la dinamització juvenil es treballa amb els joves en grup, però cal incorporar un seguiment individual i una tasca amb la comunitat en la mesura del possible per poder fer l’atenció integral que es requereix. Així mateix, s’aconsegueix esdevenir un referent quan la intervenció amb el grup es fa tenint en compte la comunitat. Per exemple, un projecte de cuina es pot realitzar en el marc d’un equipament però també pot implicar trobades en la zona, visites a comerços del barri, participació a les festes majors, etc. En aquest context, s’estableixen vincles amb joves que permeten la detecció de necessitats i el seguiment personal. 
 
·        Cal incorporar un llenguatge proper i clar per als joves. Els professionals han de poder identificar el registre per fer-los arribar el missatge i, per tant, tenir-hi una comunicació[MLP5] clara i directa. El perfil socioeconòmic i cultural dels joves és divers en funció de les realitats del territori i donen lloc a diferents formes de llenguatge verbal i no verbal i de relació. No es tracta que els professionals assimilin una gran varietat de registres, sinó d’entendre’ls per cercar estratègies de diàleg actiu i clar. L’espot de l’Assemblea Jove de Santa Eulàlia de Ronçana (<nowiki>https://www.youtube.com/watch?v=JcmIamFqeMU</nowiki>) és un exemple del fet que les coses es poden explicar d’una altra manera.
----
 
[MLP1]Linkar diversitat
 
[MLP2]Link equipament
 
[MLP3]Link espai públic
 
[MLP4]Enllaç fitxa
 
[MLP5]Enllaç fitxa comunicació
 
== Bibliografia ==