Guia Jove/L'avaluació de l'activitat: diferència entre les revisions

__NOTOC__

{{Paràgraf clau|amplada = 100%|alineament caixa = |alineament text = |color fons = #00338D|color text = #FFFFFF|contingut = '''Avalues per millorar?'''}}

<br>

Et trobes en alguna d'aquestes situacions?

 

 

== Descripció ==

Què és avaluar? Avaluar és un procés sistematitzat, no una acció puntual, que segueix una lògica i uns criteris de recollida i anàlisi de la informació, establerts prèviament i relacionats amb la finalitat desitjada i la planificació de l'activitat o projecte. Aquest procés condueix a emetre judicis de valors positius o negatius sobre els diferents aspectes observats de l'activitat o projecte a avaluar, que ajudaran a detectar millores i canvis a incorporar a la nostra intervenció.

 

== Desenvolupament ==

 

Tota avaluació d'una intervenció requereix que, prèviament, durant la planificació de la intervenció, s'hagi identificat i especificat quins resultats es volen assolir i amb quina qualitat i mesura, amb una visió participativa i integradora de les diferents mirades juvenils.

* Els resultats o ''outcomes'' que es pretenen assolir.

<br>

Vegem-ho amb un exemple. Una de les conclusions del diagnòstic que es faci de [[Guia Jove/La realitat juvenil|la realitat juvenil]] pot ser que els joves de perfil no associat d’entre 15 i 18 anys del nostre municipi no participen en les dinàmiques socioculturals comunitàries. Aquest dèficit fa que s’engegui un projecte d'espai jove per promoure la participació d'aquest perfil de joves: es disposa de recursos (diners, infraestructura i personal) i d’activitats (trobades, inscripcions, assemblees, difusió, procés participatiu, taller d'habilitats participatives, etc.). De tot això, se n’extreu uns productes directes: gent jove que es troba periòdicament, es coneix i es relaciona, s’inscriu en les activitats de l'espai jove, es forma en habilitats de participació, hi ha vincle de les persones joves amb una infraestructura juvenil i amb el personal dinamitzador de l'espai jove, es fa una llista de propostes d'activitats formulades pels joves... I, com a conseqüència, uns resultats: augmenta la participació dels joves d'aquest perfil concret en les dinàmiques socioculturals comunitàries del municipi.

 

Un segon pas és la recopilació de la informació. A banda de produir els informes (fonts primàries) o consultar la documentació d’altres fonts que servirà per respondre preguntes d’avaluació (fonts secundàries), cal elegir les fonts (primàries o secundàries) i les tècniques (quantitatives, qualitatives i/o participatives) que millor serveixin per respondre les preguntes de l'avaluació. S’ha de veure qui ho ha de fer? Quines tècniques hi ha per fer-ho fàcil, participatiu i el més objectiu possible? Quan s'han d'aplicar? 

 

* Monitorar el projecte és un procediment senzill que consisteix a identificar indicadors necessaris per avaluar el desenvolupament del projecte, i anar-los recollint de manera sistemàtica en una base de dades en les diferents fases del projecte: nombre de participants, nombre de reunions, quantitat de tallers realitzats, despeses del projecte, etc. Serveix per controlar i fer el seguiment de diferents aspectes del projecte. No cal que sigui molt complex, el pot mantenir una persona sola o pot ser compartit entre un equip de persones. Convé mantenir-lo actualitzat, rigorosament i sistemàticament, perquè sigui útil.

* L’observatori de la realitat és un procediment similar però que fa referència a indicadors de la realitat juvenil, no al desenvolupament de les actuacions. Pot ser útil per als tècnics i agents que treballen en un municipi i per als mateixos joves. Serveix per detectar necessitats i canvis entre la població jove abans de dissenyar actuacions (demografia, procedència geogràfica, estructura per edats, ocupació, emancipació, habitatge, participació...).

* Les avaluacions d’impacte signifiquen identificar els canvis que s’han produït en la realitat intervinguda i que són deguts a aquesta intervenció. Per fer això es necessiten eines metodològiques molt potents (grup control, etc.) i amb una certa dificultat i complexitat per implementar-les.  Es pot ampliar el coneixement d’aquesta tècnica a la [http://www.ivalua.cat/documents/1/01_03_2010_11_33_12_Guia5_Impacte_Setembre2009_revfeb2010_massavermella.pdf Guia d’avaluació d’impacte] d’Ivàlua.

* L'avaluació ha de tenir en compte la visió dels diferents perfils de joves i la visió d'altres professionals i altres agents del territori. En funció dels canals d'interlocució que hi hagin establerts, es podran triar quines visions es poden avaluar i quines no i quines tècniques cal utilitzar. [http://www.gencat.cat/governacio/pub/sum/qdem/GuiaProcessosParticipatius.pdf La Guia per avaluar processos participatius] ofereix algunes orientacions pràctiques per dur a terme, de forma més o menys planificada i organitzada, l’avaluació dels processos de participació ciutadana que s’impulsen des de les diverses administracions públiques.

 

El més important de l'avaluació és que permeti treure conclusions útils, valoracions positives o negatives respecte als projectes, les activitats, els recursos, la realitat del grup diana i, sobretot, respecte als canvis i transformacions que han viscut els destinataris i l'entorn. Sempre tenint en compte que les conclusions seran diferents en funció del propòsit de l’avaluació.

I en cinquè lloc, i ja per acabar, cal pensar bé com es redacten, com es difonen i amb qui es comparteixen les conclusions de l'avaluació, ja que aquestes són tant el punt final d'un projecte com el punt inicial del projecte següent.

 

 

== Bibliografia ==