Guia Jove/El diàleg amb la gent jove: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 32:
* La interlocució amb la gent jove ha de servir per atendre les seves necessitats de la vida quotidiana i respondre a les diferents trajectòries des d’un punt de vista integral. Les necessitats vinculades a diferents àrees de la vida quotidiana (formació, treball, habitatge, salut...) no són independents sinó que estan relacionades. Per això, és important comptar amb la participació de la gent jove en la planificació de les actuacions amb joves, tal com ho han fet a través de les «Orientacions per a l'elaboració d'un Pla Local de Joventut» <ref>{{ref-publicació|url=http://ejoventut.gencat.cat/permalink/adcbb4c1-2a0c-11e4-bcfe-005056924a59|títol=Orientacions per a l'elaboració d'un Pla Local de Joventut|data=2011|autor=Direcció General de Joventut|publicació=Observatori Català de la Joventut|editorial=Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya|llengua=català}}</ref>. A l’hora d’establir espais de diàleg amb la gent jove, cal tenir present la pluralitat de temàtiques i de realitats socials.
 
* El treball ha de ser en xarxa i amb coherència entre els serveis i els projectes en el territori. Cal treballar de forma coordinada amb els agents de la zona per dur a terme projectes integrals d’intervenció socioeducativa [MLP4] amb joves. També cal incorporar la gent jove en aquelles temàtiques i espais de decisió on no tenen un paper tan preponderant, com les qüestions urbanístiques, per posar només un exemple. A Ripollet han tingut present diferents agents de la comunitat i les persones joves per dissenyar un parc de patinatge o «[https://ripolletcasaldejoves.wordpress.com/2011/04/05/proximament-skate-park-a-ripollet/ skate park]», com en el cas de Ripollet.
 
* Els límits i les expectatives han de ser clars. Les regles sobre el marc en què es dóna el diàleg i els beneficis que es poden generar en aquest procés han de ser clars per ubicar les expectatives dels joves vers el propi diàleg, per tal d’establir un marc realista i evitar la frustració o el descrèdit en el seu desenvolupament. Cal claredat en allò que és innegociable, en allò que és susceptible d’abordar-se i allò que no ho és, i en el cas que no sigui possible, justificar-ho amb motius polítics, econòmics, normatius...