Guia Jove/L'equipament juvenil: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m afegeixo requadres blancs per millorar contrast, es pot comentar si no us fa el pes
mCap resum de modificació
Línia 1:
__NOTOC__
{{Paràgraf clau|amplada = 100%|alineament caixa = |alineament text = |color fons = #FF7F1A|color text = #FFFFFF|contingut = '''Què fer amb l'equipament juvenil?'''}}
<div class="ombreig">[[Fitxer:Sant Feliu Laurea Miro 118, casal de Joves, façana.jpg|right|frameless|306x306px280px]]</div>
<br>
[[Fitxer:Sant Feliu Laurea Miro 118, casal de Joves, façana.jpg|right|frameless|306x306px]]
Et trobes en alguna d'aquestes situacions?
* Fa poc que disposes d’un equipament adreçat a la gent jove.
Línia 9:
 
 
 
<br>
 
== Descripció ==
Quan es planteja la necessitat d’obrir o dinamitzar un equipament juvenil, cal fer unes preguntes bàsiques: per què i per a què es vol un equipament juvenil? Sovint la resposta que s’obté és un llarg silenci, però no us desanimeu. Les idees que inclou aquesta fitxa aporten les eines per decidir si és necessari un equipament o si es vol crear una xarxa d’espais adaptats al jovent amb els equipaments que ja existeixen. Si en cas que es disposi d’un equipament, veure com es dinamitza, quines funcions ha de complir i per quins mínims s’ha de lluitar quan el regidor o la regidora s’ha compromès a obrir-lo.
Linha 17 ⟶ 18:
Cal tenir clar el punt de partida: es té un espai propi o no? És un espai compartit o és exclusiu de joves? Si es disposa d’un espai, en quin lloc està situat? Qui el [[Guia Jove/La gestió de l'equipament|gestiona]] ? És un espai compartit o exclusiu de joves? Tots aquests factors condicionen les funcions que se li poden atorgar, el tipus de destinataris a qui pot anar adreçat i el treball que es pot fer o no amb la gent jove. És a dir, aquests factors determinen el tipus d’equipament que s’obrirà.
 
La [«Guia per a la gestió col·laborativa d’espais i equipaments públics»<ref>{{ref-publicació|url=http://www.gencat.cat/governacio/pub/sum/qdem/guiesbreus_5.pdf |títol=Guia per a la gestió col·laborativa d’espais i equipaments públics]|publicació=Guies breus de participació ciutadana|volum=5|format=PDF|editorial=Departament de Governació i Relacions Institucionals. Generalitat de Catalunya|nom=X|cognom=Sabaté Rotés|llengua=català|data=2015|lloc=Barcelona}}</ref> de la Generalitat de Catalunya aporta referències per iniciar la gestió d’un equipament juvenil.
 
== Desenvolupament ==
Linha 24 ⟶ 25:
Les oficines joves, els espais de dinamització, els espais mixtos i els casals de joves de gestió cívica són diverses modalitats d’equipament. Cadascun té unes funcions determinades i uns pros i contres en funció dels objectius que es marquen i es volen assolir.
 
''La'' [«Guia de gestió dels espais per a joves»<ref>{{ref-publicació|url=http://ejoventut.gencat.cat/permalink/ac66cd61-2a0c-11e4-bcfe-005056924a59 |títol=Guia de gestió dels d'espais perjoves|nom=M|cognom=Culleré|nom2=E|cognom2=Dalmau|nom3=M|cognom3=Ortoneda|nom4=M.E|cognom4=Virgili|format=PDF|data=2009|lloc=Tarragona|publicació=Servei aComarcal joves]de Joventut. Consell Comarcal del Tarragonès|editorial=Departament d'Acció Social i Ciutadania. Generalitat de Catalunya|llengua=català}}</ref> del Consell Comarcal del Tarragonès és una eina que pot donar algunes pautes sobre què s’ha de tenir en compte a l’hora d’impulsar un equipament.
 
Una idea per començar és [[Guia Jove/La realitat juvenil|indagar]] sobre el territori i tenir-ne un gran coneixement. Es pot elaborar, per exemple, un [[Guia jove/El treball comunitari|mapa de recursos]] dels espais existents i veure quina és la cobertura que donen. També es poden visitar equipaments de municipis de característiques similars al propi per agafar idees. A tall d’exemple, es pot visualitzar la «[https://www.youtube.com/watch?v=oAte38Qr5eM&feature=youtu.be laVisita visitaa guiada]l'equipament quejuvenil vadel fer el tècnic de joventutKaliu de Lliçà de Vall aque l’equipamentva juvenilfer [http://www.elkaliu.cat/el Eltècnic Kaliu]de joventut d'aquest municipi.
 
La composició o les característiques de l’equipament no són tan rellevants. La importància rau en la voluntat política de com es vol gestionar l’equipament i de la demanda dels i les joves. Cal decidir si se’n vol fomentar la [[Guia Jove/El diàleg amb la gent jove|implicació]] i, si és així, definir els límits de la participació i intervenir per afavorir-la. En definitiva, cada espai respon, o hauria de respondre, a unes necessitats concretes i a una voluntat política. Pensem-lo i dissenyem-lo a partir d’aquestes necessitats.
Linha 34 ⟶ 35:
* Espai de recursos: l’equipament ha de disposar d’eines i recursos que contribueixin a donar oportunitats a tot el jovent. Així es pretén garantir, mitjançant la informació, l’orientació i la mediació, el foment de l’emancipació juvenil.
* Espai de participació: l’espai de participació juga un paper rellevant i fa referència a la metodologia de treball que s’hi ha d’emprar. S’ha de promoure una cultura participativa i una educació per al diàleg i la transformació social. A l’equipament juvenil s’hi han de dur a terme les accions adreçades a fomentar l’associacionisme juvenil, a promoure’n la participació juvenil en tot allò que els afecta, així com a canalitzar les iniciatives juvenils i donar-hi suport. D’altra banda, l’equipament ha de funcionar com a espai de relació entre l’Administració i el jovent, on es creïn canals estables i sòlids que garanteixin la interlocució entre ambdues parts. Si és possible, cal generar espais de presa de decisions i un grup motor o una comissió de seguiment integrada pel mateix jovent.
Les característiques de l’espai han de garantir uns mínims per aconseguir un bon funcionament. L’equipament hauria de disposar, com a mínim, de més d’una sala, d’un espai de treball intern i d’un punt TIC o zona Wi-Fi, entre altres. La guia [«Els equipaments juvenils a estudi»<ref>{{ref-publicació|url=http://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=fd2efd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33&groupId=95670 |títol=Els equipaments juvenils a estudi]. Principals reptes i elements a considerar davant el disseny i funcionament dels equipaments per a joves|autor=La Carpa d'Eines|coautor=Oficina del Pla Jove|publicació=Diputació de Barcelona|format=PDF|data=2010|lloc=Barcelona|llengua=català}}</ref>, elaborada per la Diputació de Barcelona, descriu de manera detallada els possibles espais que poden haver en un equipament i les funcions que han de tenir.
 
Un altre aspecte a decidir és cap a quin tipus de [[Guia Jove/La gestió de l'equipament|model d’equipament]] es vol avançar. Aquest equipament s’ha  d’ajustar a les necessitats de les persones joves, tenint en compte el tipus de municipi (gran o petit, concentrat o dispers...) i la [[Guia Jove/La realitat juvenil|realitat juvenil]] existent (jovent organitzat, participatiu...). Vegeu l'«[https://www.youtube.com/watch?v=kvPfmAg83fI&feature=youtu.be l’EntrevistaEntrevista a una dinamitzadora de Vallromanes]», on es mostra l’experiència de dos professionals de joventut en el moment d’obrir un nou espai juvenil al municipi esmentat.
 
Però, atenció, perquè s’han donat casos en què l’equipament ha acabat sent el que no hauria de ser. Què ha passat? En alguns municipis s’ha abandonat la intenció original amb la qual s’havia planificat l’equipament, i s’han acabat oferint únicament serveis d'oci o formatius. Potser el projecte de dinamització inicial s’ha descartat pel poc èxit inicial, per la manca de demanda de gent o per la poca convicció. Per això és molt important que, abans d’executar l’obra de l’espai, es tinguin ben definides la planificació, la intervenció socioeducativa i la gestió que es volen portar a terme. És com si es volgués fer una escola de cuina creativa, se’n construís l'edifici i, per manca de públic, acabés sent un restaurant econòmic, amb la idea que almenys es pot gaudir de bon menjar.
 
Per no caure en aquest desencís, abans d’obrir l’equipament es poden tenir present alguns elements:
* Una bona estratègia basada a donar oportunitats i oferir recursos funcionals (art, música...) perquè això atreu el jovent.
 
* La definició d’un marc normatiu de l’equipament, el consens d’uns drets, d’uns deures i d’uns límits amb el jovent, així com l’establiment d’uns mínims de respecte i cohesió (per exemple, que sigui un espai lliure de racisme i masclisme), com és el cas de «[http://www.bocaradio.org/boca_wp/noticies/boca-nord-espai-lliure-de-racisme/ l’Espai Jove Boca Nord]».  
Una bona estratègia basada a donar oportunitats i oferir recursos funcionals (art, música...) perquè això atreu el jovent.
* Una [[Guia Jove/La planificació de l'activitat|planificació]] amb una finalitat educativa. L’exemple de «[http://www.torrefarrera.cat/ca/serveis/joventut/projecte-educatiu-centre-cal-jove/pec.-projecte-educatiu-centre-cal-jove/view Cal Jove de Torrefarrera]» pot servir com a referència de com es va dissenyar el projecte educatiu abans d’obrir l’equipament.
* La definició d’un marc normatiu de l’equipament, el consens d’uns drets, d’uns deures i d’uns límits amb el jovent, així com l’establiment d’uns mínims de respecte i cohesió (per exemple, que sigui un espai lliure de racisme i masclisme), com és el cas de [http://www.bocaradio.org/boca_wp/noticies/boca-nord-espai-lliure-de-racisme/ l’Espai Jove Boca Nord]  
* Una [[Guia Jove/La planificació de l'activitat|planificació]] amb una finalitat educativa. L’exemple de [http://www.torrefarrera.cat/ca/serveis/joventut/projecte-educatiu-centre-cal-jove/pec.-projecte-educatiu-centre-cal-jove/view Cal Jove de Torrefarrera] pot servir com a referència de com es va dissenyar el projecte educatiu abans d’obrir l’equipament.
* Els protocols d’acollida als serveis i els equipaments juvenils: cal fer actuacions perquè els equipaments i els serveis juvenils esdevinguin espais d’acollida per a joves nouvinguts, perquè ofereixin espais de coneixença entre autòctons i nouvinguts, espais formatius (llengua, medi...).
* El treball amb els nois per garantir actituds i conductes no sexistes que facilitin la participació de les noies i s’evitin relacions de poder entre ells. Cal visibilitzar les noies, perquè les seves actituds, normalment, passen més desapercebudes i criden menys l’atenció que les dels nois. [El «Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista»<ref>{{ref-publicació|url=http://jovecat.gencat.cat/web/.content/_documents/arxiu/conviure/genere/recursos_per_a_professionals/protocol_joventut_abordatge_violencia_masclista_jovecat.pdf El |títol=Protocol de Joventut per a l’abordatge de la violència masclista|format=PDF|data=2013|nom=M|cognom=Sol i Torelló|nom2=R|cognom2=Faura i Cantarell|nom3=M|cognom3=De Moragas|publicació=Direcció General de laJoventut|editorial=Departament de Benestar Social i Família. Generalitat de Catalunya|llengua=català}}</ref>,] és una eina que vol facilitar la tasca en la lluita contra la violència masclista i té la voluntat d’establir unes pautes d’actuació comunes per als i les professionals de joventut, en concordança amb els protocols i circuits d’actuació locals i departamentals ja existents.
 
Aquests són alguns elements clau a tenir present en el moment d’obrir l’equipament. Però, sobretot, un equipament juvenil ha d’esdevenir un espai d’inclusió, de participació, d’intencionalitat educativa i de proximitat a la realitat dels joves a la qual s’està obrint.
Línia 106:
<references/>
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibrepublicació|cognom autor=Direcció |nomGeneral =d'Administració Local|títol = Guia per a l’elaboració d’estudis de viabilitat per a equipaments municipals no obligatoris|url = http://municat.gencat.cat/upload/puosc/dgap_puosc_guia.pdf|edició = |llengua = Català|data = |editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = català|format = PDF|autor publicació= Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Administracions Públiques. Direcció General d'Administració Local|citació editorial=Generalitat de Catalunya|capítol = Punt 5.7. Equipaments juvenil}}
{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Els equipaments juvenils a estudi. Principals reptes i elements a considerar davant el disseny i funcionament dels equipaments per a joves|url = http://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=fd2efd63-b96d-497b-a54d-ba7357354a33&groupId=95670|edició = |llengua = Català|data =Desembre 2010 |editorial =Diputació de Barcelona |lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = |autor = |citació = |capítol = Punt 1. L’equipament juvenil com espai de referència. Punt 2.1.3.1. La exclusivitat de l’equipament. Punt 2.1.3.2. El model d’equipament. Punt 2.1.3.3. Usos concrets.|coautors = La Carpa Recerca i Eines per la Transformació Social;Personal tècnic de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona|format = PDF}}
* {{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Els locals de les entitats juvenils i els equipaments municipals per a joves a la ciutat de Barcelona|url. =Informe http://www.ferrerguardia.org/publicacions/mlp-edicions/els-locals-de-les-entitats-juvenils-i-els-equipaments-municipals-per-a-joves-a-la-ciutat-de-barcelona-informe-de- resultats|edició = |llengua = Catalàcatalà|data = 2006|editorial = Fundació Francesc ferrer i Guàrdia|lloc = Barcelona|pàgines nom= J|isbn cognom= Sanz|autor nom2=S|cognom2=Luque|col·lecció=Polítiques Serrano,de J. [et al.]Joventut|coautors volum= 2|isbn=8487064574}}
 
== Enllaços externs ==
{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Els locals de les entitats juvenils i els equipaments municipals per a joves a la ciutat de Barcelona|url = http://www.ferrerguardia.org/publicacions/mlp-edicions/els-locals-de-les-entitats-juvenils-i-els-equipaments-municipals-per-a-joves-a-la-ciutat-de-barcelona-informe-de-resultats|edició = |llengua = Català|data = 2006|editorial = Fundació Francesc ferrer i Guàrdia|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = |autor = Serrano, J. [et al.]|coautors = }}
* [http://www.torrefarrera.cat/ca/serveis/joventut/projecte-educatiu-centre-cal-jove/pec.-projecte-educatiu-centre-cal-jove/view Cal Jove de Torrefarrera]. Ajuntament de Torrefarera. (català) [Data de consulta: 23 gener 2016]
* [http://www.elkaliu.cat/ Casal de joves el Kaliu]. (català) [Data de consulta: 23 gener 2016]
<br>{{Ref-web|url =* [http://blogspersonals.ara.cat/elpuntsobrelaj/2013/04/11/els-limits-del-model-equipaments-juvenils-barcelona/|títol = Els límits del model d’equipaments juvenils de Barcelona|consulta]. =Diari 15/12/2015|llenguaAra. =(català) Català|editor[Data =de |dataconsulta: =201315 |nomdesembre = A|cognom = Claret}}2015]
* [https://www.youtube.com/watch?v=kvPfmAg83fI&feature=youtu.be Entrevista a la dinamitzadora del nou espai juvenil a Vallromanes]. Youtube; Direcció General de Joventut. (català) [Data de consulta: 23 gener 2016]
* [http://www.bocaradio.org/boca_wp/noticies/boca-nord-espai-lliure-de-racisme/ Espai Jove Boca Nord]. BOCA Ràdio. (català) [Data de consulta: 23 gener 2016]
* [https://www.youtube.com/watch?v=oAte38Qr5eM&feature=youtu.be Visita a l'equipament juvenil del Kaliu de Lliçà de Vall]. Youtube; Direcció General de Joventut. (català) [Data de consulta: 23 gener 2016]
 
{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Guia per a l’elaboració d’estudis de viabilitat per a equipaments municipals no obligatoris|url = http://municat.gencat.cat/upload/puosc/dgap_puosc_guia.pdf|edició = |llengua = Català|data = |editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = |format = PDF|autor = Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Administracions Públiques. Direcció General d'Administració Local|citació = |capítol = Punt 5.7 Equipaments juvenil}}
 
== Enllaços externs ==
<br>{{Ref-web|url = http://blogspersonals.ara.cat/elpuntsobrelaj/2013/04/11/els-limits-del-model-equipaments-juvenils-barcelona/|títol = Els límits del model d’equipaments juvenils de Barcelona|consulta = 15/12/2015|llengua = Català|editor = |data =2013 |nom = A|cognom = Claret}}
{{Navegar|llibre = Guia Jove|anterior = La comunicació|actual = L'equipament juvenil|següent = La gestió de l'equipament}}