Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre els Desposseits d'Ursula K. Le Guin: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de l'història occidental > de la història occidental
m bot: - de la URSS stalinista, + de l'URSS estalinista,
Línia 77:
"—Aquí, en A-Io, la gente educada se entera de las noticias por el telefax, la radio y la televisión, y las revistas semanales. Estos periódicos los leen casi exclusivamente las clases bajas, escritos por iletrados para iletrados, como podrá ver. En A-Io hay absoluta libertad de prensa, lo que significa, como es lógico, que tenemos un montón de basura. El periódico thuviano está mucho mejor escrito, pero informa sólo de aquellos hechos que a la Junta Permanente le interesa que se sepan. En Thu la censura es total. El Estado es todo, y todo es para el Estado. Un sitio poco apropiado para un odoniano ¿eh, señor?" (K. Le Guin, 1974, pàg. 88)
 
Podriem establir un cert paralelisme entre Urras i l'estat del món l'any 1974 any de publicació del llibre. Urras es troba fracturat per la guerra freda que es manifesta en la tensió bipolar entre el propietarat d'A-Io i la societat comunista de Thu. La representació de la societat comunista que desenvolupa Ursula K. Le Guin és altament negativa i correspondria a la representació vigent als Estats Units de la l'URSS stalinistaestalinista, un sistema policial i autoritari on la divisió entre científic i espia és borrosa, com en el cas de Chifoilisk. L'estat d'A-Io, habitada pels iotians correspondria en canvi als Estats Units i el bloc occidental, mentre la tercera nació Benbili envaida per Thu podria correspondre a l'anomenat tercer món o al conjunt dels països no alineats. Anarres, per contra se'ns presenta com una materialització de l'anarquisme a partir de l'autoorganització d'una societat cooperativa no regida pel règim del propietat, el seu referent en l'època de Ursula K. Le Guin caldria buscar-lo en les experiències comunals que des de perspectives llibertàries i ecologistes prenen consistència en l'escena contracultural nordamericana. Tanmateix, tot i que el llibre està relacionat amb el seu context socio-històric, el traspassa i la seva lectura actual continua mantenint vigent interrogants sobre la interrelació entre móns i el diàleg amb l'altre.
 
==='''La comprensió de l'altre'''===